Amnistia Internacional ha fet públic avui l'informe El cost de fer negocis? La contaminació tòxica de la indústria petroquímica als Estats Units, que exposa amb detall els devastadors danys relacionats amb la contaminació tòxica procedent dels centenars de plantes petroquímiques i de combustibles fòssils situades al llarg del Canal de Navegació de Houston, a Texas, i examina amb detall els historials d'emissions i seguretat de quatre plantes propietat d'empreses multinacionals.
L'informe publicat per Human Rights Watch, "We’re Dying Here”: The Fight For Life in a Louisiana Fossil Fuel Sacrifice Zone, documenta una crisi de salut humana en el “Corredor del Càncer” de Louisiana, provocada per la negligència del govern i la contaminació mediambiental, que exposa la població a elevats riscos de càncer, malalties respiratòries i danys a la salut materna, reproductiva i del nounat.
“Les vides de les persones i el medi ambient estan sent devastats per les grans empreses. Les comunitats afectades estan constituïdes en un grau desproporcionat per persones racialitzades d'ingressos baixos, que sovint manquen d'accés a l'atenció mèdica que necessiten, i que s'enfronten a obstacles gairebé insuperables per a aconseguir justícia. Es tracta de racisme ambiental”, ha manifestat Alysha Khambay, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Empreses i Drets Humans.
Moltes de les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que a elles, o a algun familiar pròxim, els havien diagnosticat una malaltia respiratòria, com ara càncer de pulmó o asma, o patien sovint dificultats respiratòries. Això concorda amb la investigació acadèmica que explora les repercussions que té en la salut la proximitat a la indústria petroquímica. L'esperança mitjana de vida en les comunitats situades al llarg del Canal de Navegació de Houston és fins a 20 anys inferior a la de la majoria dels barris blancs situats a només 24 quilòmetres de distància.
“[L'olor] afecta la meva família i a mi pràcticament tots els dies. Sempre hi ha olors a l'aire; quan surts un moment al carrer”, ha manifestat Alosa Torres, resident d'una de les comunitats afectades.
A Texas, les empreses poden eludir les multes establertes per la normativa si declaren que l'emissió de substàncies ha estat “imprevista i inevitable”, i els diners procedents de les multes imposades es dediquen a vegades a programes favorables a aquesta indústria. Els òrgans normatius de l'estat poden ignorar legalment les denúncies per contaminació realitzades pels membres de comunitats que han comunicat prèviament haver-se vist afectats per contaminació. La gran concentració d'empreses fa que resulti difícil assenyalar quina planta és la responsable de l'alliberament de substàncies, o la causa d'una malaltia.
Un gran desastre d'emissió tòxica podria causar danys a desenes de milers de persones però, tot i els grans incendis i filtracions químiques que s'han produït en els últims anys, no existeix cap sistema efectiu d'alerta d'emergència per a advertir la població.
Alysha Khambay ha declarat: “La normativa sovint no es compleix, i moltes de les empreses implicades semblen tractar les multes dels reguladors, si és que se'ls imposen, simplement com un cost més de fer negocis. Algunes plantes han exposat repetidament les comunitats locals a substàncies químiques perilloses sense gairebé emetre advertiments, o emetent-los de manera inadequada”.
“No hi ha cap marc normatiu dissuasiu efectiu que impedeixi els danys que aquestes empreses causen, de manera gairebé impune, a la població. L'actual sistema està inclinat en favor de les empreses i en contra de les persones a les quals danyen. Els abusos contra els drets humans relacionats amb la indústria petroquímica causen sovint uns danys espantosos. Això pot canviar, i ho ha de fer”
L'informe demana una gran millora de la vigilància de la contaminació en les comunitats limítrofs, inspeccions i mesures de compliment més regulars, i que l'Agència de Protecció Ambiental exerceixi amb més freqüència els seus poders per a fer complir les lleis nacionals a Texas i castigui als qui contaminen. Les comunitats afectades han de tenir accés a reparació pels danys soferts, la qual cosa inclou finançament per a atenció mèdica.