Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Estats Units: Missatges contradictoris del president Obama sobre les mesures antiterroristes en els seus primers 100 dies

Pel que fa a les mesures antiterroristes, Amnistia Internacional descriu els primers 100 dies del president nord-americà Barack Obama com “promeses de canvi amb accions limitades”.


Londres.- “Les accions empreses pel president Obama, menys de 48 hores després d'haver pres possessió del seu càrrec, per a tancar Guantánamo en el termini d'un any, posar fi a les detencions secretes de la CIA i acabar amb el secretisme de l'administració Bush van ser acollides amb gran satisfacció”, ha manifestat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.

“No es completarà aquest tancament ni s'acabarà amb el secret fins que el Govern nord-americà no procedeixi a posar fi a totes les detencions il·legals, dur davant la justícia a tots els responsables de tortura i altres violacions greus de drets humans comeses durant l'administració Bush i proporcionar a les víctimes la possibilitat real d'obtenir rescabalament.”

“Hem vist importants avanços en els primers 100 dies, però hi ha encara mesures que no s'han dut a terme o que queden encara per prendre, per exemple pel que fa a Bagram, on continua havent-hi centenars de persones detingudes sense solució a la vista”, ha afegit Irene Khan.

Amnistia Internacional fa aquesta valoració amb motiu de la publicació d'un informe en el qual analitza les accions empreses pel nou Govern pel que fa a la política de detencions aplicada en la lluita contra el terrorisme.

En l'informe es posen de relleu diversos avanços realitzats durant els primers 100 dies de Govern del president Obama, com les ordres executives dictades en el seu tercer dia en el càrrec per a tancar Guantánamo, posar fi al programa de detencions secretes perllongades de la  CIA i imposar noves normes per als interrogatoris que impedeixen l'ús de les denominades tècniques d'interrogatori “millorades”.

Amnistia Internacional ha vist també diversos missatges contradictoris, en concret quan el president Obama i el seu Govern han procedit a:

 

  • Fer públics quatre memoràndums en els quals s'autoritzava legalment a la CIA a utilitzar tècniques d'interrogatori que constituïen tortura o altres maltractaments contra persones sota custodia secreta de l’agència. El president va condemnar la pràctica de la tortura, però va dir que qui havien comès aquests delictes no serien duts davant la justícia si havien atès a l'assessorament jurídic del Departament de Justícia, posat l’accent en que preferia mirar cap endavant i no cap enrere. Després va afirmar que era al fiscal general a qui corresponia determinar si havien d'iniciar-se investigacions “pel que fa a qui havien pres aquestes decisions jurídiques” i que no volia “emetre judicis anticipats” sobre aquest assumpte.
  • Dictar una ordre executiva sobre el futur tancament del centre de detenció de Guantánamo, però sense comprometre's a que cadascun dels detinguts fos acusat formalment davant un tribunal civil o posat en llibertat. És a dir que els 240 detinguts tenen un futur incert.
  • Prometre que els casos dels detinguts de Guantánamo s'anaven a revisar “de manera successiva i amb la major promptitud possible” per a determinar quins podien ser traslladats o posats en llibertat. No obstant això, després d'anys de detenció i transcorreguts ja mesos des de l'establiment del nou Govern, només una persona ha quedat en llibertat des de gener i cap ha estat acusada formalment de cap delicte. De fet, algunes persones han seguit en detenció indefinida mesos després d'haver ordenat jutges federals nord-americans la seva posada en llibertat immediata.
  • Ordenar a la CIA tancar els seus centres secrets de detenció i prohibir-li tornar a obrir llocs d'aquest tipus en el futur, però deixar oberta la possibilitat que l'agència segresti i reclogui a persones en centres “transitoris a curt termini”.
  • Dictar una ordre executiva que prohibeix l'ús de la tortura i altres maltractaments, però aprovar sense reserves el Manual de Camp de l'Exèrcit dels Estats Units, que pot permetre l'aïllament i la privació del somni durant llargs períodes, així com la manipulació de les pors de la persona detinguda de maneres que violen la prohibició internacional de la tortura i altres maltractaments.
  • Indicar que no vol a continuar amb el secretisme de l'administració Bush per acollir-se després a la doctrina del secret d'Estat, impedint en la pràctica interposar recursos per violacions de drets humans i retenint informació sobre els 500 homes que es calcula que es troben reclosos en la base militar nord-americana de Bagram.
  • Deixar d'utilitzar aparentment les expressions “guerra contra el terror” o “combatent enemic”, però continuar basant-se en el dret aplicable en la guerra, en comptes d'en la justícia penal i els drets humans, com marc general de les mesures antiterroristes.

En l'informe d’Amnistia Internacional es determina també que el president Obama i el seu Govern no han complert fins a ara el seu compromís envers els drets humans al:

 

  • Manifestar que els agents de la CIA que es van atenir a l'assessorament jurídic del Departament de Justícia dels Estats Units en l’acompliment del seu deure no seran processats, aparentment ni tan sols si van cometre tortura (per exemple, en sotmetre a algú a simulacres d'ofegament). Aquesta postura suposa concedir immunitat a alguns dels responsables d'actes de tortura i constitueix en si mateixa una violació del dret internacional.
  • Oposar-se a tot dret de revisió judicial en tribunals nord-americans en el cas dels ciutadans estrangers reclosos en la base aèria nord-americana de Bagram, Afganistan.
  • No prendre mesures substantives per a garantir la rendició de comptes per les violacions generalitzades de drets humans comeses en el marc de la “guerra contra el terror”. No obstant, cap al final dels seus 100 primers dies el president Obama ha donat algunes mostres de suport a l'inici d'un procés bipartit d'examen de les polítiques i pràctiques del passat. Amnistia Internacional està demanant des de 2004 que s'estableixi una comissió totalment independent per a investigar tots els aspectes de les pràctiques de detenció i interrogatori aplicades per Estats Units en l'administració Bush va cridar “guerra contra el terror”.

“La qüestió que plantegem és si la promesa de canvi del president Obama i les mesures inicials preses pel seu Govern anuncien un avanç realment significatiu i durador cap al respecte dels drets humans en la lluita contra el terrorisme –ha manifestat Irene Khan-. Seguirem fent campanya en favor de tal canvi en els dies, mesos i anys per venir.”

Espanya també ha de donar una resposta

Amnistia Internacional també ha recordat una vegada més al Govern espanyol les seves obligacions en matèria de drets humans pel que fa a l’anomenada “guerra contra el terror”. Així, les autoritats espanyoles han de:

  • Concretar quant abans millor la decisió d'acollir “un nombre limitat de presos” de Guantánamo, tenint en compte que el nou Govern nord-americà no ha formulat càrrecs penals contra cap dels detinguts i per tant haurien d'estar ja en llibertat. 
  • Dur a terme totes les gestions possibles amb EUA per a esclarir el parador del ciutadà espanyol Mustafa Setmariam Nasar, sota custodia nord-americana i “desaparegut” des de llavors.
  • Donar suport a les accions judicials obertes a l'Audiència Nacional per determinar el grau d'implicació de les autoritats espanyoles que van donar llum verda als EUA per al trasllat il·legal de detinguts a Guantánamo a través de bases militars espanyoles; així com implementar mesures concretes per a garantir que aeroports, bases militars i ports espanyols no tornin a ser utilitzats per a facilitar violacions de drets humans.

 

PER DESCARREGAR LA DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTARIA EN CASTELLÀ:

INFORME (en anglès)
CRONOLOGIA DELS 100 DIES (en castellà)
DADES I XIFRES (en castellà)
CASOS (en castellà)