La vigília del Dia Mundial de la Salut Mental, Amnistia Internacional denuncia que actualment a Espanya, a causa del desmantellament gradual de l'atenció primària dut a terme pels successius governs en l'última dècada, hi ha una atenció clarament deficitària de les persones amb problemes mentals. El percentatge de persones assignades a atenció primària que presenten algun problema psicològic el 2017 va ser del 27,4%; és a dir, més d'un de cada quatre que van a consulta. Crida l'atenció que no s'hagin fet públiques dades oficials posteriors.

"Una atenció primària forta garanteix el dret d'accés a la salut mental de la població. Una atenció primària afeblida com l'actual afecta negativament al gaudi d'aquest dret en un moment crític en el qual la pandèmia de la Covid-19 ha aguditzat els problemes mentals de la gent. L'empitjorament de la salut mental només tindrà cura amb una atenció primària reforçada", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

L'accés a la salut mental també és un dret humà i actualment es troba compromès a Espanya per l'escassetat d'especialistes en psicologia en l'atenció primària, que és la principal porta d'entrada de les persones amb problemes mentals.

Els problemes més freqüents que refereixen les persones que van a consulta sobre salut mental són ansietat i depressió, (afectant més les dones en edat adulta i a persones amb menor renda), uns trastorns que s'aborden majoritàriament en l'atenció primària. Amnistia Internacional considera urgent reforçar aquesta atenció per evitar la medicalització i el sobrediagnòstic dels pacients, així com potenciar la prevenció, un enfocament recomanat pel Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret a la salut.

La salut mental a Espanya ha empitjorat des de l'inici de la pandèmia. L'enquesta realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) al febrer de 2021 sobre salut mental va mostrar les següents dades; un 41,9% de les persones enquestades "ha tingut problemes de son", un 51,9% ha reconegut "sentir-se cansat o amb poques energies" i el 23,4% ha sentit molt o força "por de morir a causa del coronavirus". Alhora, un 15,8% de la població ha experimentat un o més atacs de pànic (9,4% homes davant del 22% de dones). Organitzacions com a Confederació de Salut Mental han alertat sobre l'empitjorament de la salut mental avui dia.

D'altra banda, l'Agència Espanyola del Medicament ha informat de l'augment progressiu del consum de benzodiacepines, sedants i hipnòtics per part de la població espanyola al llarg de 2020, arribant a les 91 dosis diàries per cada 1.000 habitants. Igualment, de manera prèvia a la pandèmia, Espanya ja apareixia com el país amb més consum d'ansiolíticos en un estudi realitzat per la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents que cobreix 85 països. Finalment, hi ha estimacions que apunten al fet que les consultes amb professionals de la psicologia s'han incrementat prop d'un 30%.

Manca crítica de recursos per atendre persones amb problemes de salut mental

Avui dia, l'atenció primària no té els mitjans per fer front a aquesta onadad'empitjorament de la salut mental.

Amnistia Internacional ha denunciat la manca de finançament adequat de l'atenció primària que no arriba a cobrir tots els recursos que es necessiten per garantir l'accés al dret a la salut de la població. Com a conseqüència de la infradotació de recursos, durant la pandèmia han augmentat els obstacles en l'accés a l'atenció primària de persones amb possibles malalties, així com les llistes d'espera per accedir a aquest nivell assistencial, i s'ha reduït el temps de consulta i l'atenció domiciliària. Segons dades del Defensor del Poble facilitats per les Comunitats Autònomes, les llistes d'espera per a la consulta de psicologia oscil·len entre 15 i 90 dies, segons les diferents zona de salut.

Aquestes barreres d'accessibilitat i la ruptura del vincle metge-pacient han posat en risc l'accés de les persones amb problemes de salut mental a una atenció sanitària adequada, perquè, en general, precisen d'una atenció particular, amb més temps, i orientada a les necessitats i context de cada persona.

L'estratègia plantejada per les autoritats per afrontar aquesta situació no inclou cap informació sobre la despesa que es realitza en atenció primària en salut mental, encara que sí que es detalla la despesa en atenció especialitzada, que s'aproxima al 4%. Pel que fa a recurso humans, l'estratègia assenyala la manca de recursos pel que fa a especialistes en psicologia clínica i a personal d'infermeria  amb  el títol  d'especialista  en  salut mental i reconeix no disposar d'informació actualitzada ni completa del personal que treballa en centres sanitaris públics del SNS en totes les comunitats autònomes i per tipus  de  centre. Únicament s'inclou la xifra total de professionals amb els títols d'especialista a juny de 2021 (8.076 persones amb títol de psicologia i 7.165 amb títol en infermeria especialista en salut mental). L'informe anual del Sistema Nacional de Salut de 2019, publicat el 2020 sobre recursos humans, esmenta que en atenció primària únicament hi ha 319 especialistes de psicologia.

Professionals sanitaris, entre els col·lectius més afectats per problemes de salut mental

Amnistia Internacional recorda que la salut mental dels professionals sanitaris ha empitjorat durant la pandèmia de la Covid-19 segons un recent estudi de l'Organització Mèdica Col·legial i la Fundació Galatea. En particular, les dones sanitàries, el personal mèdic d'atenció primària i els qui tenen contractes interins o temporals presenten pitjors indicadors de salut mental

Amnistia Internacional ha vingut alertant també sobre aquest empitjorament de la salut mental del personal sanitari a causa de la sobrecàrrega assistencial, la manca de reforços necessaris per seguir atenent les necessitats de salut de la població durant la pandèmia, les condicions de treball, juntament amb una sensació de no abraçar totes les necessitats de salut dels i les pacients i una percepció del creixent risc a cometre errors.

L'organització considera essencial que el personal sanitari accedeixi a serveis de salut mental i subratlla la necessitat que la nova estratègia de salut mental abordi les causes estructurals de l'empitjorament de la salut mental dels professionals de la salut que s'amaguen després del malestar i l'empitjorament  de la seva salut, com són la manca de finançament i de recursos humans que provoquen la sobrecàrrega assistencial.

Dones víctimes de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual, migrants, menors víctimes d'assetjament escolar, persones amb discapacitat i interns de presons, també són oblidats en el tractament de problemes de salut mental.

Les dones podrien estar veient-se més afectades per aquest increment dels problemes de salut mental i les barreres en l'accés al sistema sanitari.

Amnistia Internacional ha denunciat durant els últims anys la deficiència de recollida de dades sobre salut mental en relació a la violència de gènere. Així, sobre violència sexual no existeixen dades oficials disponibles de quantes dones han necessitat suport psicològic o quantes n'han rebut. D'altra banda, Amnistia Internacional recorda que actualment no hi ha cap recurs especialitzat de salut mental per a les dones víctimes de tràfic d'éssers humans. A més, les persones migrants en situació administrativa irregular també tenen barreres d'accés ja que la legislació estatal no garanteix la universalitat en l'accés al sistema Nacional de Salut.

En relació amb els menors, segons l'últim informe PISA, un 17% de l'alumnat espanyol manifesta patir assetjament escolar, per la qual cosa Amnistia Internacional considera imprescindible engegar accions centrades a identificar i prevenir aquest assetjament abans que es produeixi i que puguin prevenir problemes de salut mental en adolescents, com són un adequat sistema de denúncies complementari als ja existents, formació obligatòria al professorat que permeti identificar possibles casos i programes d'ajuda entre iguals als centres educatius.

Un altre àmbit on la salut mental requereix d'una especial atenció és el dels centres penitenciaris. Segons dades oficials, el 29,9% dels interns refereix que els han diagnosticat alguna vegada un trastorn mental, el 12% refereix que el diagnòstic va ser en llibertat, el 7,7% a la presó i el 10,2% se li ha diagnosticat tant en llibertat com a la presó. Les dones han estat diagnosticades en major mesura que els homes de trastorn mental (42,5%). Tot i aquestes dades, no tots els centres penitenciaris tenen en plantilla tècnics especialistes en malaltia mental (psicòlegs clínics), com ja va denunciar el Defensor del Poble l'any 2019.

Vuit anys després, nova estratègia sobre salut mental a Espanya

Amnistia Internacional vol contribuir al procés d'elaboració de l'Estratègia de Salut Mental (2021-2026) que estant impulsant les autoritats. L'organització fa públic avui un document on valora aquesta estratègia. En primer lloc, considera molt positiu el fet que s'adopti una nova estratègia, tenint en compte que l'última va ser aprovada el 2009 per al període 2009-2013. Vuit anys després s'obre una nova oportunitat per a la millora de l'accés a serveis de salut mental a Espanya.

Com a aspectes positius de l'estratègia, Amnistia Internacional reconeix la inclusió de l'enfocament de drets humans que s'està proposant, el reconeixement de la salut mental com part integrant del dret a la salut, i el constant esment a garantir els drets humans de les persones amb problemes de salut. A més, l'organització valora positivament el reconeixement de la importància de superar els determinants socials de la salut mental.

No obstant això, Amnistia Internacional també ha identificat algunes ombres en l'estratègia de salut mental i per pal·liar-les destaca aquestes cinc recomanacions a les autoritats sanitàries estatals i autonòmiques.

    1. Adoptar mesures concretes per implementar el Marc estratègic d'atenció primària pel que fa a reduir el temps d'espera d'accés a la consulta a 48 hores, establir un nou contingent màxim de pacients, i adoptar un pla específic en l'atenció primària que avaluï necessitats, augmenti recursos i plantilles i implementi un sistema de salut mental basat en la comunitat
    2. Recopilar informació actualitzada sobre professionals de la psicologia que treballen en el Sistema Nacional de Salut i incrementar el nombre de psicòlegs als centres d'atenció per millorar l'atenció de salut mental, i poder descarregar així també la pressió assistencial que pateix l'atenció primària.
    3. Incloure en la redacció final de l'estratègia de salut mental un pla d'accés a col·lectiuscom ara les víctimes de violència de gènere i tràfic de persones, migrants, víctimes d'assetjament escolar i interns de presons.      
    4. Adoptar i engegar un Pla de recuperació per síndrome de burnout i d'estrès posttraumàtic dels professionals sanitaris, que integri una perspectiva de gènere.
    5. Engegar un Pla de recursos humans en l'Atenció Primària la prioritat de la qual sigui l'estabilitat en l'ocupació, amb una perspectiva de gènere i adoptar mesures legislatives que estableixin mecanismes permanents de cobertura de les vacants, evitant haver de recórrer sistemàticament a la contractació temporal.>