A Espanya, les altes temperatures i les onades de calor com a conseqüència del canvi climàtic, posen en perill la salut i la vida de milers de persones. L'àrea mediterrània és la regió que s'està escalfant a més velocitat. En concret, Espanya l'any 2022 va presentar un 1,6 °C per sobre de la mitjana anual. Segons les dades del programa Copernicus de la Unió Europea dedicat a l'observació del medi ambient, entre el maig i octubre de l'any passat, en algunes zones del país es van assolir temperatures fins de 8 °C superiors a la mitjana. Mentre que en l'última onada de calor d'aquest estiu, en un sol dia més de 140 estacions de l'AEMET van tenir temperatures superiors als 40 °C.
“El recent rècord dels 45,4 °C a Figueres (màxima temperatura registrada mai a Catalunya) o l'increment de la capacitat destructora dels incendis al Mediterrani ens ha de servir d'avís de la gravetat de la situació. Els efectes del canvi climàtic ja són aquí, i hem de fer tot el possible per a no continuar en aquest procés d'autodestrucció”, ha afirmat la investigadora d'Amnistia Internacional, Marta Mendiola.
A Espanya, el 2022 es van cremar més de 300.000 hectàrees en 493 incendis, una superfície més de tres vegades superior a la de 2021. Mentre que només de gener a juny de 2023 s'han calcinat 66.216 hectàrees en 324 incendis.
Un perill mortal
Segons l'OMS, el canvi climàtic és la principal amenaça per a la salut a què s'enfronta la humanitat. Un informe recent de la revista especialitzada The Lancet assenyalava com la calor extrema s'associa amb lesions renals agudes, insolacions, efectes adversos en l'embaràs, impacte en la salut mental i empitjorament de malalties cardiovasculars i respiratòries.
A Espanya, l'excés de mortalitat per causes atribuïbles a excessos de temperatura entre juny i setembre de 2022 va ser de 4.813 defuncions. Les Comunitats Autònomes amb més morts registrades a causa d'aquest factor van ser Madrid (1.301), Castella i Lleó (579), Catalunya (578) i Andalusia (439). Mentre que les morts prematures al país per la contaminació per partícules fines, en concret a l'exposició a partícules fines (PM2,5), ozó (O3) i diòxid de nitrogen (NO2), superarien les 30.000 anuals, segons l'Agència Europea del Medi Ambient.
Amnistia Internacional assenyala que, encara que l'augment de les temperatures afecta tota la població, algunes persones s'enfronten a molts més riscos per aquest increment. A més de les persones grans, embarassades o aquelles que fan treballs físics a l'aire lliure, l'entitat subratlla la indefensió d'aquelles persones que viuen en infrahabitatges o que sofreixen pobresa energètica. A Espanya, segons l'INE, prop d'un 10% de la població presenta un consum d'energia molt inferior a la mitjana nacional i una de cada cinc persones viuen en cases amb problemes estructurals que podrien impedir mantenir una temperatura adequada a l'interior.
Calen polítiques ambicioses
Amnistia Internacional reclama que, davant el canvi climàtic, la principal amenaça intergeneracional de la història per als drets humans, el nou govern que es formi a Espanya ha de marcar com a objectiu la reducció del 55% d'emissions d'efecte d'hivernacle de cara al 2030 (davant del 23% actual i al 32% establert en l'esborrany de Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima); eliminar totes les subvencions als combustibles fòssils i plantejar mesures que assegurin la protecció de la salut dels col·lectius més vulnerables a les onades de calor.
“Resulten alarmants les declaracions de responsables polítics que neguen la gravetat del problema o dels qui retarden les mesures necessàries per a afrontar-lo. És el moment d'adoptar polítiques ambicioses des del conjunt de les administracions públiques perquè Espanya formi part del gir de timó necessari a nivell global per revertir el desastre”, ha reclamat Mendiola.
Finalment l'entitat apunta que, davant dels problemes de salut provocats pel canvi climàtic i la contaminació, cal incrementar la inversió en el sistema nacional de salut assegurant que el 25% de la despesa sanitària total es dedica a l'Atenció Primària, que són els centres que tracten el 70% de les necessitats de salut de la població.