El Govern espanyol no ha atès les demandes d'informació del grup de Nacions Unides sobre desaparicions forçades. Madrid.- Poc abans de l'1 d'abril, aniversari del final de la Guerra Civil, i en l'any en què es compleix el setantè aniversari de l'inici de la contesa, Amnistia Internacional recorda que les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista continuen esperant que es reconeguin els seus drets a conèixer la veritat, obtenir justícia i reparació pels danys soferts. En l'informe Víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista: el desastre dels arxius, la privatització de la veritat que es presenta avui, l'organització documenta els principals obstacles que impedeixen que les víctimes accedeixin als seus drets, i demana al Govern espanyol que l'avantprojecte de Llei que s'està elaborant abordi de forma integral el seu reconeixement. ?Malgrat existir una Comissió Interministerial que porta gairebé dos anys treballant-hi i del compromís del president Rodríguez Zapatero de prioritzar aquest assumpte, no hi ha hagut un avanç substancial cap a la reparació de les víctimes; i sí molts endarreriments i obstacles, així com poca informació sobre el desenvolupament dels treballs fets fins ara?, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. El desastre dels arxius L'organització constata que no s'ha pres cap mesura d'envergadura per facilitar l'accés als arxius oficials, un element fonamental quan es tracta de reparar els danys patits per víctimes de crims contra el dret internacional, i establir la veritat sobre el que va passar. Les víctimes i els seus familiars han de continuar recorrent a associacions privades per trobar orientació sobre com emprendre la recerca d'informació, i el procés per obtenir-la pot allargar-se durant mesos o anys. Les inadequades condicions d'emmagatzematge, l'absència d'arxivers i de sistemes que facilitin l'accés, així com l'arbitrarietat en els criteris per facilitar la consulta i gestionar les sol?licituds són les característiques comunes d'alguns dels arxius més rellevants per a les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista. Tampoc hi ha hagut avanços en relació a una futura Llei d'Arxius que substitueixi el reglament d'Arxius de l'Estat de 1901, amb més d'un segle d'antiguitat, i que continua sent la norma legal vigent per regular l'activitat arxivística. A tall d'exemple, Amnistia Internacional aporta el cas de prop de quatre-cents expresos o els seus familiars que van demanar a l'Arxiu del Jutjat Militar Togat de Cartagena certificació del temps que van ser a la presó, per accedir a les compensacions que es mereixien, i no van poder aconseguir-la per no trobar-se els expedients corresponents, a causa de la mala conservació i les dificultats d'accés. Per aquest motiu, aquestes persones poden haver quedat sense accés a les indemnitzacions a què tenen dret. ?Privatització? de la responsabilitat de l'Estat La novetat en relació a les desaparicions forçades i les execucions extrajudicials ha estat l'Ordre del Ministeri de la Presidència del 16 de desembre de 2005, per la qual s'estableix un procés de concessió de subvencions per diverses activitats relacionades amb la ?recuperació de la memòria històrica i el reconeixement moral de les víctimes?. De conformitat amb l'Article 5 de l'Ordre, són projectes subvencionables ?la investigació, exhumació i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil o durant la repressió política posterior i el parador de les quals s'ignori, a càrrec dels particulars o agrupacions de particulars que tinguin un interès legítim?. També la ?recopilació de testimonis orals de les víctimes directes de la guerra civil o del franquisme?, així com la recopilació de documents relatius a la guerra civil o al franquisme. Aquesta Ordre ?privatitza? de facto, fent responsables els particulars de les obligacions que són competència de l'Estat en virtut del dret internacional. És inconcebible que l'obligació de l'Estat d'investigar, exhumar i identificar els desapareguts es traslladi a l?àmbit privat i recaigui en les associacions de víctimes, allunyant aquestes activitats del context judicial en què haurien d'emmarcar-se?, afirma Esteban Beltrán. Condemnes a mort després de judicis injustos: ni mesures ni anul?lacions No s'ha pres cap mesura legislativa per a l'anul?lació de les sentències a mort dictades durant el règim franquista després de judicis injustos, tal com recomanava Amnistia Internacional, ni cap dels casos de revisió portats als tribunals ha tingut com a final l'anul?lació. L'organització ha tingut accés a 46 autos dictats des de l'any 2000 per ?la Sala de lo Militar? del Tribunal Suprem en els quals es demanava la revisió de condemnes dictades en judicis sumaríssims després de la Guerra Civil. En tots, i de manera sistemàtica, el Ministeri Fiscal s'ha oposat a la seva revisió. Cap informació a Nacions Unides sobre els desapareguts A més, el Grup Treball de Nacions Unides sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries ha manifestat que no ha rebut cap resposta del Govern espanyol en relació als casos de desapareguts durant el regim franquista sobre els quals ha demanat informació. Per últim, Esteban Beltrán va afirmar: ?La Comissió Interministerial ha anunciat la seva intenció d'enviar directament al Congrés l'avantprojecte de Llei que està elaborant. En opinió d'AI, és essencial que prèviament la Comissió comparteixi i presenti a les organitzacions interessades l'abast d'aquesta iniciativa i no perdi l'oportunitat d'escoltar els principals afectats? L'organització demana al govern que l'avantprojecte de Llei que ha d'estar acabat abans del 30 de juny d'enguany, inclogui, entre d?altres, les següents recomanacions per garantir els drets a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme: - Mesures per preservar els arxius i altres proves relatives a crims contra el dret internacional amb mitjans adequats a la tecnologia actual. - La creació d'un òrgan oficial temporal de caràcter no judicial amb el mandat d'investigar abusos greus. - El reconeixement per part de l'Estat que va privar certes víctimes de recursos efectius. - Mesures expresses en relació a les víctimes d'abusos per raons polítiques, religioses, ètnico-racials, o per orientació sexual real o suposada; així com mesures per abordar l'impacte que la Guerra Civil i el règim franquista va ocasionar en les dones, els seus drets i llibertats fonamentals. - L'establiment de normes reglamentàries per a la localització de fosses, exhumacions, identificació de restes i restitució a les famílies. - La creació d'una Fiscalia Especialitzada per garantir la col?laboració activa de totes les institucions públiques per impulsar la investigació de les desaparicions forçades i les execucions extrajudicials. - Mesures dirigides a l'anul?lació de les sentències dictades després de judicis injustos en el marc de la repressió franquista. Informació addicional El 18 de juliol de 2005, Amnistia Internacional va fer públic l'informe España: Poner fin al silencio y a la injusticia. La deuda pendiente con las víctimas de la Guerra Civil i del régimen franquista, des de la perspectiva que els crims contra la humanitat no poden ser esborrats per actes de perdó i d'oblit, que els drets de les víctimes d'abusos greus contra els drets humans han de ser reconeguts, i que és necessari posar fi a la doble injustícia que es produeix quan un Estat que viola drets humans priva determinades víctimes o els seus familiars de la veritat, la justícia i la reparació. En aquest període també ha tingut lloc la condemna internacional del règim franquista. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa aprovava, per unanimitat, el passat 17 de març, una proposta de condemna internacional per les ?greus i múltiples violacions de Drets Humans comeses a Espanya pel règim franquista, entre 1939 i 1975?. (30/03/2006)