Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya ha de convertir en permanent la suspensió temporal de venda d'armes a Israel

  • Tot i que no s'han dut a terme exportacions des del 7 d'octubre, en el primer trimestre de 2023 el Govern espanyol va autoritzar 22 llicències per valor de 44 milions d'euros.
  • Amnistia Internacional porta quinze anys exigint a les autoritats espanyoles que no venguin armes a Israel fins que no s'asseguri que no es cometen atrocitats en els Territoris Palestins Ocupats.
  • El govern espanyol ha d'impulsar un embargament d'armes internacional, exigir als Estats Units el cessament dels subministraments d'armes a Israel i publicar les llicències d'armes espanyoles autoritzades des de juliol a octubre de 2023.

L'any 2023 hem vist una de les atrocitats més grans comeses per Israel a Gaza. Després dels atacs duts a terme per Hamàs el mes d'octubre passat i que van costar la vida a més de 1.200 israelians, la resposta israeliana ha provocat la mort de més de 22.000 persones, entre elles més de 5.000 dones i 7.000 nens i nenes. També ha estat l'any en què, durant el primer semestre, Espanya va autoritzar 22 llicències de material de defensa a Israel per valor de més de 44 milions d'euros.

Per això, Amnistia Internacional, que porta des de 2009 demanant-ho, exigeix una vegada més que no s'exportin a Israel armes que són susceptibles d'utilitzar-se per a cometre atrocitats. Així ho ha indicat l'organització després d'una primera anàlisi dels informes sobre les exportacions d'armes espanyoles de 2022 i el primer semestre de 2023, recentment publicats pel govern espanyol.

"Aquestes estadístiques, amb data 30 de novembre, es van remetre a la Comissió de Defensa del Congrés el divendres 23 de desembre i es van publicar posteriorment en la web de la Secretaria d'Estat de Comerç, quan am prou feines s'acaba un any en què hem vist, amb horror, les greus violacions del dret internacional que s'estan cometent en la Franja de Gaza, Israel i els Territoris Palestins Ocupats. És difícil que el govern espanyol miri cap a un altra banda amb tant de dolor causat, per això reclamem que la suspensió d'exportacions d'armes espanyoles a Israel anunciada es converteixi en permanent fins que s'asseguri que el govern d'Israel no utilitza aquestes armes per a cometre atrocitats en els Territoris Palestins Ocupats”, assenyala Alberto Estévez, portaveu sobre armes a Amnistia Internacional Espanya.

“Tot i que valorem positivament que des del 7 d'octubre no s'han dut a terme noves operacions, la suspensió temporal d'exportacions no és suficient. El govern d'Espanya ha de fer-la integral i permanent fins que no hi hagi risc que l'armament s'utilitzi per a atrocitats. Molt abans i després d'aquesta data Israel ha comès nombrosos presumptes crims de guerra i altres infraccions greus del dret internacional humanitari. Per això, el govern ha d'aplicar la prohibició de transferències d'armes a Israel establerta en l'article 6 del Tractat sobre el Comerç d'Armes ratificat per Espanya en 2014”, afegeix l'expert en comerç d'armes.

Les llicències de material de defensa autoritzat per Espanya per a l'exportació a a Israel en el primer semestre de 2023 corresponen a sistemes de direcció de tir, blindats, material per a avions, equips electrònics i de formació d'imatges per valor de més de 44 milions d'euros. Les exportacions realitzades van ser de més de 700.000 euros, en bombes, torpedes i míssils per valor de més de 70.000 euros, i sistemes de direcció de tir per valor superior a 600.000 euros, a més d'armes lleugeres, blindats i equips de formació d'imatge per valor desconegut. El 2022 Espanya va autoritzar 34 llicències d'exportació per valor de 9,2 milions d'euros, vuit de les quals en la categoria d'avions, a més d'armes lleugeres, sistemes de direcció de tir, blindats, equips electrònics i de formació d'imatges. Les exportacions realitzades van pujar a 2,3 milions d'euros, que inclouen bombes reexportades a l'Índia i blindats a les Filipines, a més de munició, sistemes de direcció de tir i equips de formació d'imatge.

“Tot i que el govern espanyol ha al·legat en el passat que es tracta de material no letal, això no és cert. Tant les armes lleugeres, com les bombes, els carros i els blindats, els sistemes de direcció de tir i els equips de formació d'imatges són susceptibles d'ús en els presumptes crims de guerra que Israel porta cometent en els últims tres mesos a Gaza i Cisjordània”, lamenta Estévez. L'organització també exigeix a les autoritats espanyoles que siguin més transparents i que aclareixin l'import en els casos en els quals es registra com a valor zero, perquè les quantitats d'autorització i exportació poden variar, així com que faci públics les dades de llicències autoritzades a Israel entre juliol i el 7 d'octubre de 2023.

Amnistia Internacional també reclama a Espanya que promogui un embargament d'armes europeu i de Nacions Unides a Israel i a grups armats com Hamàs. A més, Espanya ha d'exigir el cessament dels subministraments d'armes dels Estats Units, principal aliat del govern israelià, que la setmana passada va proporcionar projectils d'artilleria de 155 mm. per valor de 147,5 milions de dòlars al govern israelià. els Estats Units corren el risc de ser còmplice dels abusos comesos a Gaza donada la naturalesa imprecisa d'aquesta munició, que viola l'obligació de les parts en un conflicte armat de distingir entre el personal militar i civil i els béns de caràcter civil.

En una carta enviada al novembre al govern nord-americà, Amnistia Internacional i altres organitzacions ja advertien que a Gaza, un dels llocs més densament poblats del món, els projectils d'artilleria de 155 mm. són intrínsecament indiscriminats. Aquestes municions no estan guiades i tenen un elevat radi d'error, aterrant sovint a 25 metres de l'objectiu previst. En impactar, aquests projectils expulsen 2.000 fragments de metall punxegut en totes direccions, amb el consegüent risc de mort, lesions i discapacitat permanent per als civils que es trobin a menys de 300 metres de l'explosió. És difícil imaginar un escenari en què puguin utilitzar projectils d'artilleria de 155 mm. d'alt poder explosiu a Gaza de conformitat amb el dret internacional humanitari.

L'ús que han fet en el passat les Forces de Defensa Israelians de l'artilleria a Gaza confirma les preocupacions d'Amnistia Internacional: el 2008 i 2009, durant l'Operació Plom Fos, van disparar 8.000 projectils de 155 mm. i 34.000 més durant l'Operació Marge Protector, el 2014. Aquestes municions van impactar en escoles, barris, hospitals, refugis i camps de refugiats, matant, ferint i desplaçant desenes de civils. D'acord amb les normes sobre transferències d'armes convencionals de l'administració Biden, aquest historial ha de tenir-se en compte a l'hora de determinar la probabilitat que les transferències proposades puguin contribuir a violacions del dret internacional humanitari.

Des del 26 d'octubre, Amnistia Internacional demana un alto el foc immediat a totes les parts per a posar fi als atacs il·legítims i protegir a tota la població civil a Israel i els Territoris Palestins Ocupats. Un alto-el-foc impediria més pèrdues de vides de civils i alleujaria l'incommensurable sofriment causat per la catàstrofe humanitària a Gaza.

Més informació

Malauradament, l'exportació d'armes a Israel no és l'únic cas que preocupa a Amnistia Internacional. En una anàlisi més detallada que farà públic en les pròximes setmanes, l'organització analitzarà altres exportacions preocupants de material de defensa i antidisturbis a països com el Marroc, els Emirats Àrabs Unit, l'Aràbia Saudita i el Perú.