Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Espanya: Els drets humans no poden esperar

14/11/06 - No hi ha avenços en drets humans des de l'anunci de l'"alto el foc permanent" d'ETA.

amnistia amni, 

Londres/Madrid.- A Amnistia Internacional li preocupa la falta de millores concretes en l'àmbit dels drets humans des de l'aprovació pel congrés, el 17 de maig de 2005, del procés de diàleg entre l'estat espanyol i ?aquells qui decideixin abandonar la violència?, i l'anunci, el 22 de març de 2006, d'un ?alto el foc permanent? per part d'ETA.

 

Els drets humans han de formar part essencial del programa de treball. Fins ara, el debat públic que es porta a terme sobre el procés de pau no s'ha plantejat adequadament com n?és de fonamental el respecte dels drets humans, per a qualsevol pau duradora. Perquè aquest nou intent sigui eficaç, ha de basar-se en el compromís de totes les parts amb la protecció dels drets humans per a tots. Els drets humans no s'han d'utilitzar com a bases de negociació.

 

Les diferents parts implicades en el procés han de treballar per la creació d'un clima en el qual es respectin els drets a la vida, la llibertat i la seguretat de les persones i el dret a no ser víctima de tortures o tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

 

El respecte als drets humans és un requisit previ per iniciar aquest recorregut, una guia per desenvolupar un procés eficaç i el teló de fons necessari per garantir que serà durador. A Amnistia Internacional li preocupa que existeixin barreres per aquest procés, com ara la continuació dels abusos contra els drets humans i el manteniment de certes disposicions en el marc jurídic que condueixen a violacions de drets humans.

 

Després de l'anunci de l'alto el foc permanent, Amnistia Internacional va demanar el juliol al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que fes front a una sèrie de motius de preocupació en l'àmbit dels drets humans la resolució dels quals, en opinió de l'organització, és vital per garantir un procés de pau durador i sostenible. Entre altres coses, Amnistia Internacional va demanar la derogació de la detenció en règim d'incomunicació, l'accés immediat dels detinguts a assistència lletrada efectiva, el dret dels reclusos a complir les seves condemnes prop de les seves familiars, que passava per la revisió i inversió de la política penitenciària de dispersió de presos o detinguts per ?terrorisme?; i l'eliminació de qualsevol ambigüitat de la Llei de Partits Polítics que pogués infringir els drets a la llibertat de pensament, expressió, associació o reunió.

 

Amnistia Internacional també va instar ETA a acabar amb els abusos contra els drets humans que cometia, com ara assetjament, amenaces, extorsió econòmica i altres actes de violència o intimidació contra la població civil, i va demanar al grup armat que assegurés de forma total i irreversible el final dels abusos contra els drets humans.

 

Amnistia Internacional també considera essencial que, com una de les garanties de no repetició, s'estableixi la veritat i es faci justícia en tots els casos d?abusos i violacions de drets humans comesos en el passat. El govern espanyol té l'obligació de garantir el dret de les víctimes de tots aquests abusos i violacions a la veritat, la justícia i la reparació.

 

 

 

Informació complementària

 

El 22 de març de 2006, ETA va anunciar un alto el foc permanent, afirmant que l'objectiu d'aquesta decisió era "impulsar un procés democràtic a Euskal Herria [...] en el qual siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen". La declaració va arribar 10 mesos després que el Congrés dels diputats autoritzés al govern a obrir vies de diàleg amb ETA si aquesta "abandonava la violència".

 

ETA ha estat responsable de la mort de més de 800 persones, inclosos policies i militars, durant la seva campanya de gairebé quatre dècades per la independència. Encara que el grup duu més de tres anys sense cometre cap atemptat amb víctimes mortals, a conseqüència del clima de violència, durant 2006 Amnistia Internacional ha rebut informes d'abusos contra els drets humans, inclosos assetjament, amenaces, extorsió econòmica i altres actes de violència o intimidació.

 

Amnistia Internacional ha condemnat sempre sense reserves els abusos contra els drets humans comesos per ETA i ha negat categòricament qualsevol argument o objectiu que tracti de justificar abusos greus contra drets humans fonamentals. A més, l'organització ha demanat sistemàticament a ETA que acabi de forma definitiva i immediata amb la seva campanya d'homicidis de civils, segrests, preses d'ostatges i altres abusos contra els drets humans.

 

Durant dècades, Amnistia Internacional ha documentat greus violacions de drets humans a Espanya, com ara homicidis il?legítims, denúncies d'execucions extrajudicials de persones considerades membres d'ETA per integrants del grup il?legal denominat Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), i la connivència d'agents de l'estat, així com altres violacions de drets humans, com ara tortures i altres maltractaments. Amnistia Internacional ha plantejat sistemàticament a Espanya, entre altres preocupacions de drets humans, que posi fi a la detenció en règim d'incomunicació i s'asseguri que els responsables d'actes de tortura i maltractaments siguin posats a disposició judicial.

 

(14/11/2006)