Una delegació d'Amnistia Internacional, encapçalada per la seva secretària general, Agnès Callamard, així com pel director de l'organització a Espanya, Esteban Beltrán, ha presentat a les autoritats i oposició les propostes de l'organització per a la pròxima XV Legislatura en el document "Visión y Coraje para avanzar en derechos humanos”.
“El patiment de la població a Gaza mereix que tots els actors polítics a Espanya, i en el món, deixin de banda les seves diferències i acordin una agenda comuna, basada en el dret internacional i els drets humans per a fer front al risc de genocidi a Gaza”, assenyala Agnès Callamard.
L'organització valora positivament les mesures ja preses, com el suport al finançament de la UNRWA, a la investigació del Tribunal Penal Internacional i al cas de genocidi portat davant del Tribunal Internacional de Justícia. Però també ha d'avançar en algunes més, convertint en permanent la suspensió temporal d'enviament d'armes a Israel, a més de promoure, en el si de la UE, la prohibició de la importació de productes dels colons dels Territoris Palestins Ocupats i la revisió de l'acord de cooperació entre Israel i la UE, entre altres mesures.
Propostes expressades en les reunions
El ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha manifestat a Amnistia Internacional la seva intenció de reformar la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa, una norma que atempta contra el dret a la llibertat d'expressió i de reunió i sobre la que Amnistia Internacional porta fent campanya des de la seva entrada en vigor.
A més, tant el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, com el sotssecretari general del Partit Popular, Esteban González Pons han manifestat el seu suport a la reforma de la Llei de Secrets Oficials, una llei que restringeix el dret d'accés a la informació, obstaculitzant la investigació de violacions greus de drets humans a Espanya.
“Esperem que aquestes reformes es facin realitat en un breu període de temps. Per part nostra, farem el seguiment oportú perquè les víctimes de violacions de drets humans siguin escoltades i se situïn en el centre de qualsevol esura”, assenyala Esteban Beltrán, director d'AI Espanya.
D'altra banda, Amnistia Internacional acull amb satisfacció el fet que el Ministre d'Interior s'hagi mostrat obert a explorar models de mecanismes independents per a la rendició de comptes de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, com tenen en altres països europeus.
Un altre dels qüestions plantejades en la reunió amb Grande-Marlaska i que Amnistia Internacional considera que, en cas que es dugui a terme, seria un pas important, seria la de complir amb les recomanacions de la Fiscalia General de l'Estat per a eliminar els obstacles que impedeixen obtenir protecció internacional a les persones subsaharianes en els llocs fronterers de Ceuta i Melilla. L'organització insisteix que és necessari també resoldre una altra de les principals violacions de drets humans que es produeixen a la frontera, tal com assegura el Defensor del Poble: la pràctica, contrària a la legislació internacional d'expulsar sumàriament, de manera col·lectiva o individual al Marroc a les persones migrants i sol·licitants d'asil.
Així mateix, pel que fa a les empreses, la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz, s'ha compromès a transposar la Directiva de deguda diligència, en cas d'aprovar-se el 15 de març, i, en cas que no sigui aprovada, a promoure, tant a nivell nacional com europeu, mesures legislatives per a exigir a les empreses l'aplicació de procediments de deguda diligència en drets humans i canvi climàtic amb la finalitat d'identificar potencials riscos i impactes negatius, prevenir, mitigar, retre comptes, i reparar les víctimes.
Assignatures pendents
Aquesta legislatura arrossega un terrible episodi de l'anterior: la tragèdia de Melilla de juny de 2022, una de les principals taques de drets humans de la democràcia espanyola. Amnistia Internacional lamenta que en la reunió amb Grande-Marlaska el ministre no hagi assumit un compromís real per a investigar de manera independent els fets, així com perquè els drets humans juguin un paper important en les relacions amb el Marroc. “Les autoritats espanyoles, així com també les marroquines, han d'assumir la seva responsabilitat,i deixar de frustrar els intents d'esbrinar la veritat del que va passar a Melilla, tan necessària per a garantir justícia a les víctimes i les seves famílies”, lamenta Callamard.
Finalment, l'organització també recorda la importància d'estar alerta davant els possibles retrocessos en algunes matèries. “És el moment d'aconseguir un consens bàsic de totes les administracions públiques, tant en l'àmbit estatal com autonòmic, per a defensar i avançar en drets humans a Espanya, sense cedir a temptacions racistes, homòfobes o que qüestionen la violència de gènere”. “Han de tenir visió i coratge per a garantir l'accés a la sanitat universal de totes les persones, incloses les migrants en situació administrativa irregular, i per a implementar a nivell autonòmic lleis estatals, com la Llei de Memòria Democràtica, la Llei de Llibertat Sexual, la Llei d'Habitatge, les lleis que garanteixen els drets de les persones LGTBI, i la llei de salut sexual i reproductiva, així com combatre de manera efectiva el canvi climàtic, entre altres aspectes”, conclou Beltrán.
L'organització ha lamentat també que Espanya no tingui intenció de reformar de moment la llei Orgànica del Poder Judicial per a restablir el principi de jurisdicció universal sobre els crims de dret internacional, investigant i jutjant les persones sospitoses d'haver-los comès davant tribunals nacionals, amb independència del lloc on es van cometre.
Informació addicional
Amnistia Internacional s'ha reunit en els últims tres dies amb la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz; amb el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska; i el d'Exteriors, UE i Cooperació, José Manuel Albares; a més d'amb el sotssecretari general del Partit Popular, Esteban González Pons. També ha mantingut trobades amb organitzacions de la societat civil, especialment sobre migració, asil i llibertat d'expressió.