Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: El Tribunal Constitucional reitera la necessitat d'una investigació eficaç de totes les denúncies de tortura

  • 28/4/08 - El Tribunal Constitucional assenyala que la gravetat del delicte de tortura i l'especial dificultat que presenta l'obtenció de proves en aquests casos, crea una especial obligació de diligència en les investigacions judicials.
amnistia amni,
Londres.- Amnistia Internacional acull amb satisfacció la decisió presa el 14 d'abril pel Tribunal Constitucional espanyol d'ordenar que es reobri la instrucció de la denúncia de tortures presentada per Alberto Viedma Morillas, per considerar que en el seu moment no va ser investigada per un jutge de forma eficaç. En la seva decisió, el Tribunal Constitucional assenyala que la gravetat del delicte de tortura i l'especial dificultat que presenta l'obtenció de proves en aquests casos, crea una especial obligació de diligència en les investigacions judicials. El Constitucional, al?ludint a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans i a les recomanacions del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides i del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, va afirmar que en aquest cas el jutge instructor no havia garantit el dret a un recurs legal efectiu en tancar la investigació quan encara hi havia dubtes sobre la veracitat de les denúncies i podien haver-se realitzat més diligències que podrien haver verificat o desacreditat les denúncies. Segons els instruments internacionals de drets humans en els quals Espanya és Estat Part, el deure de dur a terme sense demora investigacions independents, imparcials i minucioses sempre que hi hagi sospites raonables que s'hagin perpetrat tortures i altres maltractaments és un component fonamental de l'obligació d'un Estat d'evitar la tortura i altres maltractaments. El Tribunal Europeu de Drets Humans va reiterar aquesta obligació en la seva sentència en el cas Martínez Sala i altres v. Espanya (2 de novembre de 2004), quan va sentenciar que no haver portat a terme una investigació oficial efectiva de les denúncies de maltractaments sota custòdia constituïa una violació del dret dels demandants a no ser sotmesos a tortura o altres tractes o penes inhumans o degradants, reconegut en l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans. El Tribunal Europeu va considerar desafortunat que el tribunal no hagués pres declaració als agents que havien practicat les detencions, als agents encarregats de la custòdia dels demandants ni a aquests. En denegar totes les sol?licituds de pràctica específica de prova dels demandants, el tribunal havia negat qualsevol oportunitat raonable de determinar la veracitat de la seva demanda. Alberto Viedma Morillas va ser detingut per la Guàrdia Civil el 28 de febrer de 2002 i posat sota custòdia. El 22 d'abril d'aquell mateix any va denunciar haver estat víctima de tortura i altres maltractaments sota custòdia. El Jutjat d'instrucció número 14 de Madrid va obrir la investigació de la denúncia, que no obstant això va tancar el 12 d'abril de 2004 per no haver suficients proves que s'hagués comès el delicte. El jutge d'instrucció no va interrogar el demandant. Tampoc va interrogar, ni tan sols va identificar, els guàrdies que van participar en la detenció, ni va obtenir tots els informes mèdics pertinents. Es van presentar sense èxit diversos recursos contra l'arxiu de la causa. El novembre de 2004, Alberto Viedma Morillas va ser condemnat per l'assassinat d'un suboficial de l'exèrcit i per pertinença a un grup armat (Euskadi Ta Askatasuna, ETA). Informació complementària En l'informe d'Amnistia Internacional Espanya. Sal a la ferida: La impunitat efectiva d'agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments, publicat el novembre de 2007, l'organització va documentar l'existència a tota Espanya de reiterats casos en què el jutge d'instrucció procedeix immediatament, o després d'una investigació mínima, a arxivar la denúncia contra la policia. Amnistia Internacional no creu que a Espanya es torturi sistemàticament, però a l'organització li preocupa la freqüència amb què es produeixen denúncies de tortura que no en tots els casos poden atribuir-se a una estratègia per part dels detinguts per minvar la credibilitat de les autoritats. Les investigacions realitzades per Amnistia Internacional mostren que els casos de maltractaments i tortures a Espanya no són incidents aïllats, sinó exemples de deficiències estructurals que afecten tots els aspectes de la prevenció, la investigació i el càstig de la tortura i altres formes de maltractaments. Per tant, l'organització ha recomanat, entre d?altres coses, que es creï un mecanisme independent i imparcial per investigar aquestes denúncies i s'introdueixin sistemes de vigilància a través de circuit tancat d'imatges i so en totes les zones de les comissaries en les quals pugui haver detinguts. (28/04/2008)