Madrid.- El projecte de Llei sobre víctimes del franquisme i la Guerra Civil presentat pel govern espanyol per debatre en el Congrés hauria de, com indica la seva exposició de motius, ?reconèixer i ampliar els drets de les víctimes?, negats durant dècades. Malgrat això, aquest objectiu està completament desvirtuat en el projecte de llei. ?Tal com està, aquest projecte de llei és inacceptable, ja que no garanteix, i en algun cas obstaculitza, els drets fonamentals de les víctimes. El Congrés ha de modificar-lo substancialment durant la seva tramitació. Un projecte de llei que pretén emprendre un repte d'aquesta envergadura ha de ser ambiciós i dignificar les víctimes, i l'actual projecte està lluny de fer-ho? ha declarat Javier Zúñiga, membre de la delegació formada per experts d'Amnistia Internacional, la Comissió Internacional de Juristes i Human Rights Watch que aquesta setmana ha mantingut entrevistes amb representants del govern, dels diferents grups parlamentaris i de la Fiscalia General de l'Estat. ?En el text presentat pel govern l'estat espanyol no assumeix cap responsabilitat pels crims atroços que es van cometre durant el franquisme i la Guerra Civil i no esmenta les normes internacionals de drets humans, ni tan sols els principis de veritat, justícia i reparació? ha declarat Wilder Tayler, de Human Rights Watch. Els obstacles a la veritat i a la justícia del projecte de llei, així com l'omissió de garanties perquè les víctimes comptin amb recursos eficaços i obtinguin reparacions, situen el govern espanyol molt per darrere de les tendències mundials quant al respecte dels drets de les víctimes de greus violacions de drets humans i del dret internacional. ?Espanya ha tingut freqüentment una política exterior compromesa amb la veritat i la justícia. És sorprenent que no ho faci a nivell interior. Aquesta llei corre el risc de convertir-se en un perillós antecedent per a d?altres països que s'enfrontin a processos similars ? ha declarat Federico Andreu, de la Comissió Internacional de Juristes. Encara que cal valorar positivament que la majoria dels grups parlamentaris hagin inclòs millores en les seves esmenes al projecte de llei, com són eliminar les disposicions per ometre la identitat de presumptes perpetradors de greus violacions de drets humans, disposicions que impedeixen conèixer la veritat i que afavoreixen la impunitat, els representants de les tres organitzacions insisteixen en la necessitat que durant la tramitació parlamentària el text del projecte inclogui un mecanisme per garantir el dret a saber la veritat de manera individual o col?lectiva, un mecanisme que sigui imparcial i obert a la participació de les víctimes. També recorden que el govern no necessàriament s?ha d?esperar fins a l?aprovació de la llei per defensar els drets de les víctimes. Pot donar passos significatius, i no obstant això està paralitzat amb l'excusa que s'està discutint la llei. ?És urgent prendre mesures per protegir els ?arxius de la repressió?, on es conserva una informació vital, i que ara per ara es troben en molts casos en un estat pèssim? i garantir que les víctimes hi tenen accés?, va declarar Javier Zúñiga. ?En les reunions mantingudes amb representants del govern i diputats hem percebut alguns signes encoratjadors que encara hi ha marge per acostar el projecte de llei a allò que dicten les normes internacionals de drets humans, i esperem que podrà ser així. Si no, estarem no només davant una oportunitat històrica perduda per a les víctimes sinó davant un important pas enrere?, van afirmar els representants de les tres organitzacions. Informació addicional Una delegació formada per experts de les tres principals organitzacions internacionals de drets humans ha mantingut reunions durant aquesta setmana a Madrid amb representants del govern, dels Grups Parlamentaris, amb la Fiscalia General de l'Estat i amb organitzacions com Jutges per a la Democràcia, per exposar i debatre les seves preocupacions sobre l'actual projecte de ?Ley por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas a favor de quienes padecieron persecución o violencia durante la guerra civil y la dictadura? (per la seva denominació oficial). La delegació ha estat formada per Federico Andreu, Secretari General Adjunt de la Comissió Internacional de Juristes; Wilder Tayler , Director del Departament Legal de Human Rights Watch; i Javier Zúñiga , Conseller especial del Secretariat Internacional d'Amnistia Internacional. Els tres delegats compten amb una dilatada experiència en processos similars a d?altres països. En un informe presentat el passat mes de novembre, Amnistia Internacional ja declarava que el projecte de llei ignora els drets humans, i que posa en marxa ?mecanismes d'impunitat? molt preocupants, a més de mostrar una falta total d'adequació a les normes internacionals de drets humans. (22/03/2007)