"Un matí el setembre de 2005, va començar una nova agressió, aquesta vegada m'amenaçava amb un ganivet. Vaig tenir por i vaig cridar. Els veïns alertats van cridar a la policia. Van aparèixer dos agents, un d'ells em va preguntar que què havia passat. No vaig dir res per vergonya. Malgrat que tenia la cara plena d?hematomes, el policia va donar el cas per resolt. Llavors em va demanar la documentació, en no tenir papers va revisar de dalt a baix el meu passaport. Va donar tots les meves dades a la Brigada d'Estrangeria". S.D.M. Dona argentina víctima de violència de gènere. "Les dones immigrants indocumentades víctimes de la violència de gènere són més vulnerables i estan més desateses que la resta de les víctimes", assenyala María Naredo, responsable de l'àrea de la dona d'Amnistia Internacional. Deu mesos després de l'entrada en vigor de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, les preocupacions d'Amnistia Internacional en relació amb la protecció dels drets de les estrangeres indocumentades persisteixen i a més s'agreugen amb mesures recentment aprovades pel govern espanyol com ara la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d'Estat de Seguretat sobre actuació de dependències policials en relació amb aquest col?lectiu. En un nou informe titulat, Immigrants indocumentades: fins quan sense protecció en front la violència de gènere?, l'organització reflecteix com les dones estrangeres indocumentades víctimes de violència de gènere es troben exposades a distincions arbitràries, dificultant que aquest col?lectiu presenti denúncies contra els seus agressors; se les exclou de l'accés a ajudes econòmiques per falta de permís de residència; se?ls denega l'accés a les places dels centres d'acollida i se les envia a recursos socials no especialitzats en violència de gènere. En definitiva, per a Amnistia Internacional l'Estat no compleix amb la seva obligació de protegir els drets humans de totes les dones víctimes de violència de gènere, i contribueix a la discriminació d'aquelles que estan en una situació de "irregularitat". Una situació que l'organització denuncia des de 2002. Instrucció 14/2005: discriminació En el marc del desenvolupament de la Llei Integral, el 29 de juliol de 2005 la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri d'Interior va aprovar la Instrucció 14/2005 sobre actuació de dependències policials en relació amb dones estrangeres víctimes de violència domèstica o de gènere en situació administrativa irregular, que preveu les actuacions que han de desenvolupar els agents de les Forces de Seguretat davant un cas de violència de gènere en el qual la víctima sigui estrangera en situació irregular. La Instrucció ordena als agents que, una vegada realitzades les actuacions dirigides a informar i atendre la víctima de violència de gènere, esbrinin la situació administrativa en la qual es troba, i en cas que la seva situació sigui "irregular" iniciïn les actuacions previstes en la pròpia Instrucció, que poden derivar en una sanció administrativa o fins i tot en un expedient d'expulsió. La Instrucció també estableix que s'ha d'informar aquestes dones sobre les vies previstes per suspendre al procediment d'expulsió i obtenir un permís de residència per motius excepcionals. Aquesta via de regularització requereix que la dona interposi una denúncia, sol?liciti i obtingui una ordre de protecció, i una sentència positiva que condemni l'agressor. Per María Naredo, "amb aquesta mesura l'Estat espanyol ha subordinat els drets humans de les dones víctimes d?abusos a les seves polítiques de control migratori, condició que sens dubte agreujarà la invisibilitat, la desprotecció i la vulnerabilitat d'aquest sector". A més, assenyala que les dones immigrants indocumentades han percebut en molts casos a les institucions policials amb desconfiança i por. "Aquesta mesura el que provocarà és que siguin més poc inclinades a demanar protecció, i per tant siguin més invisibles de cara a l'administració". Amnistia Internacional mostra la seva preocupació perquè de les 55 dones assassinades (fins al 15 de novembre de 2005), segons dades ofertes pels mitjans de comunicació, més del 30% són estrangeres. Les immigrants indocumentades víctimes de violència són invisibles per a l'administració, perquè no existeixen dades, sobre la situació administrativa de les assassinades, de quantes immigrants indocumentades han presentat denúncia, si han rebut ordre de protecció o han obtingut una sentència favorable. No cal oblidar, que segons el Consell General del Poder Judicial (estadístiques d'octubre del 2005), el 24 per cent de les ordres de protecció sol?licitades són denegades. Sense ajudes, sense recursos Amnistia Internacional denúncia que les víctimes de violència de gènere indocumentades (fins i tot aquelles que havien obtingut una ordre de protecció) no tenien garantit l'accés als recursos d'acollida i se'ls neguen les ajudes econòmiques previstes per a les víctimes de violència de gènere, la finalitat de les quals és potenciar la seva independència econòmica pel que fa a l'agressor. En aquest sentit, Amnistia Internacional troba preocupant que el Govern espanyol no hagi promogut l'eliminació de les disposicions legals i les pràctiques administratives que obstaculitzen, i fins i tot veten, l'accés de les immigrants indocumentades víctimes de violència de gènere a les ajudes previstes en la Llei Integral. L'organització ha detectat que en diverses comunitats autònomes, se?ls continua negant l'accés a pisos tutelats i cases d'acollida, sent remeses a recursos socials no especialitzats en violència de gènere. Per això, Amnistia Internacional també insta als Governs autonòmics i locals amb competències en la gestió dels recursos dirigits a víctimes de violència de gènere, a eliminar qualsevol normativa o pràctica discriminatòria que impedeixi l'accés a un centre o recurs especialitzat a una víctima, sigui quina sigui la seva situació administrativa. RecomanacionsAmnistia Internacional demana al Govern espanyol: - Que elimini els obstacles que impedeixen a les immigrants indocumentades comptar amb la plena protecció dels drets humans davant la violència de gènere. - Que retiri la Instrucció 14/2005 de la Secretaria d'Estat de Seguretat i la substitueixi per una altra que garanteixi la protecció efectiva dels drets humans de totes les persones, sense discriminació en funció de circumstàncies com ara la situació administrativa de residència; i que no es realitzin actuacions sistemàtiques de control i sanció de les infraccions de la Llei d'estrangeria quan assisteixin a una víctima de violència de gènere. - Que s'asseguri que el principi de no discriminació enunciat en la Llei Integral sigui una realitat i totes les dones, amb independència de la seva situació administrativa, accedeixin a tots els recursos i ajudes econòmiques previstos per a les víctimes. Amnistia Internacional demana als governs autonòmics i locals: - Que modifiquin la naturalesa jurídica de les ajudes econòmiques destinades a les víctimes de violència de gènere, de manera que prevalgui únicament la condició de ser víctima en situació de dependència econòmica, per rebre aquesta ajuda. - Que eliminin qualsevol normativa o pràctica discriminatòria que impedeixi l'accés a un centre o recurs especialitzat a una víctima, qualsevol que sigui la seva situació administrativa. Casos S.M.D. Entrevista realitzada per Amnistia Internacional. Novembre 2005. S.M.D. de nacionalitat argentina, resideix a Espanya des de març de 2002 i continua en situació irregular. L'home amb qui conviu exerceix sobre ella agressions físiques i psicològiques contínues des que van començar la convivència el novembre de 2004. S.M.D depèn econòmicament del seu agressor ja que, en no tenir permís de treball, l'única font d'ingressos que posseeix són les col?laboracions eventuals que realitza en el negoci d'aquest. Les agressions físiques, que es produeixen de manera cada vegada més habitual, a S.M.D. li han produït nombrosos hematomes i fractura d'ossos, que mai s'han guarit amb assistència mèdica, per por i vergonya. En el moment de l'entrevista amb Amnistia Internacional mostra una mà amb dos dits lesionats recentment. Només en una ocasió, després d'una pallissa recent, va acudir a un hospital per tractar-se d'una costella trencada, doncs va sentir que li faltava la respiració i es va espantar. A l'hospital ella va ocultar la causa de la lesió, i tampoc cap dels professionals que la van atendre la va detectar. Les contínues vexacions i humiliacions li han produït una depressió profunda i l'aïllament de qualsevol relació aliena a l'entorn d'amistats i família d'ell. El setembre de 2005, el seu company va començar una vegada més a agredir-la, però aquesta vegada es va sentir més atemorida perquè l'amenaçava amb un ganivet. El temor la va fer cridar i els veïns, alertats pels crits, van cridar la policia. Al pis de la parella es van presentar dos agents. Un d'ells va preguntar a S.M.D que què havia passat, però ella no va contar el succeït. A pesar de l'existència de signes evidents de violència (la cara plena d?hematomes), l'agent va donar el tema per resolt i es va centrar en esbrinar la seva situació de residència administrativa a Espanya. Li va demanar la documentació a ella i al seu agressor. En estar ella en situació irregular, va començar a revisar el seu passaport. L'agent va donar tots les dades de S.M.D a la Brigada d'Estrangeria, i va advertir a ambdós que havia pres nota de la trucada dels veïns, per la qual cosa aquesta actuació quedava enregistrada a comissaria. S.D.M. va relatar a Amnistia Internacional: "En aquell moment, jo em vaig oblidar de per què estaven allí aquells policies, em vaig oblidar de la violència, només veia que m'anaven a obrir una causa per il?legal (?) et juro que mai m'havien revisat amb tant detall el passaport, el policia va comprovar full per full, tots els segells d'entrada, i jo només pensava, m?obriran una causa per il?legal". S.M.D. va relatar a Amnistia Internacional que quan els policies van haver marxat l'agressor li va dir, "veus el que ha passat?. Ara t?obriran un expedient per il?legal i a mi potser em fiquen pres. Has vist el que has fet?". Irina. Informació de l'Associació pro Drets Humans d'Andalusia. Octubre de 2004. Irina, una dona de nacionalitat russa que el 2004 tenia establerta la seva residència a Màlaga, va acudir en tretze ocasions als serveis municipals d'atenció a víctimes de violència de gènere per demanar ajuda i poder escapar de les agressions i amenaces del seu marit. Malgrat la insistència de les treballadores municipals perquè denunciés les agressions, Irina mai ho va fer de por de perjudicar la seva situació a Espanya, perquè es trobava en situació irregular. El 28 d'abril de 2004, Irina va ser assassinada pel seu marit al costat de Sergio, el seu bebè de vuit mesos. (24/11/2005)