Quan les principals empreses d'armes del món es disposen a fer negoci en la fira internacional d'armes que té lloc a Londres (Gran Bretanya), un nou informe d'Amnistia Internacional revela com grans actors de la indústria, com Airbus, BAE Systems i Raytheon, no actuen amb la diligència deguda en matèria de drets humans, que podria evitar que els seus productes es destinin a cometre violacions de drets humans i crims de guerra.

Per elaborar l'informe Outsourcing Responsibility, Amnistia Internacional va contactar amb 22 empreses d'armament i els va demanar que expliquessin com compleixen la seva obligació de respectar els drets humans proclamats en normes internacionalment reconegudes. Moltes de les empreses investigades subministren armes a països acusats de cometre crims de guerra i greus violacions de drets humans, com l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA).

Cap de les empreses que van respondre va saber explicar adequadament com compleixen les seves responsabilitats en matèria de drets humans i demostren la diligència deguda, i 14 de les empreses no van donar cap resposta.

"El fet que greus violacions de drets humans entelin el paper de les empreses d'armes en conflictes letals és, des de fa massa temps, un problema evident. Mentre que estats com el Regne Unit són justament perseguits davant dels tribunals pels seus irresponsables acords comercials sobre armes, les empreses que es beneficien de subministrar armes als països implicats en aquests conflictes s'han lliurat en gran mesura de l'escrutini", ha afirmat Patrick Wilcken, investigador d'Amnistia Internacional sobre Control d'Armes.

"Cap de les empreses amb les quals vam contactar va poder demostrar que exerceix la diligència deguda en matèria de drets humans. Això no només demostra una indiferència alarmant pel cost humà de les seves transaccions, sinó que pot exposar a aquestes empreses i als seus directius a enjudiciament per complicitat en crims de guerra".

Amnistia va investigar 22 empreses d'armes d'11 països, entre les quals Airbus (Països Baixos), Arquus (França), Boeing (Estats Units), BAE Systems (Regne Unit), Leonardo (Itàlia), Lockheed Martin (Regne Unit), Raytheon (Estats Units), Rosoboronexport (Rússia), Thales (França) i Zastava (Sèrbia). Aquí podeu consultar la llista completa de respostes.

Si bé les obligacions de drets humans dels estats de regular el comerç internacional d'armes ja estan clarament definides en el Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes, així com en legislació nacional i regional, el paper fonamental de les empreses en el subministrament d'articles i serveis militars se sol passar per alt, malgrat que les seves transaccions i productes són sovint intrínsecament perillosos.

Armes per utilitzar al Iemen

Defence & Security Equipment International (DSEI), una de les fires d'armes més importants del món, se celebra del 10 al 13 de setembre a Londres. Entre els participants hi ha empreses que han guanyat milions subministrant armes i serveis per a la campanya militar al Iemen de la coalició dirigida per l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA).

BAE Systems, Boeing, Lockheed Martin i Raytheon, entre altres, han estat fonamentals per a l'actuació de la coalició, armant una flota d'avions de combat que han atacat equipaments civils, com ara habitatges, escoles, hospitals i mercats.

Cap d'aquestes empreses ha explicat com va exercir la diligència deguda en matèria de drets humans per avaluar i gestionar els riscos de subministrar armes i serveis a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs.

En un cas, Amnistia Internacional va rastrejar l'origen d'unes restes de bomba trobats en el lloc d'un atac aeri a Sanà, que havia matat sis menors i els seus pares el 2017, fins a una fàbrica de Raytheon a Arizona.

Quan Amnistia Internacional va preguntar a Raytheon quines mesures havia pres per investigar i reaccionar davant aquest incident, l'empresa va emetre la següent resposta: "A causa de restriccions legals i qüestions de relació amb el client [...] Raytheon no facilita informació sobre els seus productes, clients o afers operatius".

Raytheon va afegir que, abans de la seva exportació, el militar i de seguretat és "sotmès a una revisió multidimensional pel Departament d'Estat, el Departament de Defensa i el Congrés d'Estats Units".

Externalitzar la responsabilitat

"La majoria de les empreses que han respost a Amnistia Internacional van argumentar que la responsabilitat de fer avaluacions de drets humans recau en els seus Estats d'origen, a través del procés de concessió de llicències per exportar armes", va explicar Patrick Wilcken.

"Però la regulació governamental no eximeix les empreses d'exercir elles mateixes la diligència deguda en matèria de drets humans, amb independència del sector en què operin. Amagar-se darrere dels governs no serveix de gaire, sobretot quan s'ha demostrat que les decisions sobre les llicències estan viciades, i els mateixos governs que les concedeixen són qüestionats per la seva implicació en crims de guerra i altres violacions de drets humans".

BAE Systems va qualificar les conclusions d'Amnistia Internacional de "falses i enganyoses", i va afegir que BAE Systems aplica "una política i un procés propis, ponderats i adequats respecte al compliment de la legislació i la normativa" a través de la seva política de comercialització de productes. No obstant això, quan se li va preguntar per la diligència deguda en matèria de drets humans en relació amb les operacions comercials de l'empresa amb Aràbia Saudita, l'empresa va contestar: "Les nostres activitats a l'Aràbia Saudita estan subjectes a l'aprovació i supervisió del govern britànic".

Leonardo va manifestar que les conclusions d'Amnistia Internacional no eren "del tot justes" i que l'empresa sí exercia la diligència deguda en matèria de drets humans, fins i tot més enllà del seu estricte compliment de les lleis i normatives nacionals sobre llicències. Però l'empresa no va explicar com funcionen aquestes polítiques en la pràctica, en situacions concretes; per exemple, en les exportacions a la coalició liderada per l'Aràbia Saudita i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) per al seu ús en el conflicte del Iemen.

Va haver-hi 14 empreses que senzillament no van respondre les sol·licituds d'informació d'Amnistia Internacional, entre les quals Rosoboronexport, empresa russa d'exportació d'armes que ha subministrat material militar a les forces armades sirianes, acusades de crims de guerra i crims contra la humanitat. Tampoc va respondre Zastava, empresa sèrbia els fusells de la qual van ser rastrejats per Amnistia fins a una terrible execució col·lectiva al Camerun; ni d'Arquus (l'antiga Renault Trucks Défense), empresa francesa que ha subministrat vehicles cuirassats a Egipte, on es van utilitzar per reprimir brutalment la dissidència.

Amnistia Internacional demana a les empreses de defensa que comprovin si els seus clients han tingut actuacions contràries a les normes de drets humans en el passat, generin unes expectatives elevades sobre el compliment del dret internacional dels drets humans en els seus contractes, vigilin contínuament i auditin periòdicament l'actuació dels seus clients, i aprofitin la seva situació per influir en la conducta dels clients.

"Els gegants del sector de defensa es renten les mans de les seves obligacions argumentant que, una vegada que han venut les seves mercaderies, ja no tenen cap control sobre el seu ús. Aquest argument no se sosté, ni jurídica ni èticament; ja va sent hora que les empreses comencin a assumir la responsabilitat de les seves decisions", ha dit Patrick Wilcken.

"Quan sigui impossible eludir el risc que les armes s'utilitzin per cometre abusos contra els drets humans, les empreses hauran d'evitar o suspendre el subministrament d'armes".

Informació complementària

Segons elsPrincipis rectors de l'ONU sobre les empreses i els drets humans, que van comptar amb el suport unànime del Consell de Drets Humans de l'ONU al juny de 2011, totes les empreses tenen l'obligació de respectar tots els drets humans i, per complir amb aquesta obligació, han d'exercir la diligència deguda en matèria de drets humans per identificar les seves repercussions -tant reals com potencials- en els drets humans i prevenir-les, mitigar-les i retre omptes sobre com les gestionen.

En relació amb el sector de la defensa, això significa que les empreses han d'avaluar i abordar els abusos i riscos en matèria de drets humans que sorgeixin en tots els àmbits del seu negoci, la qual cosa inclou l'ús que facin els seus clients, com a forces policials i exèrcits nacionals, de l'armament i els serveis connexos.

La finalitat principal de la diligència deguda és evitar causar abusos contra els drets humans o contribuir-hi. Per tant, si una empresa no pot evitar o mitigar adequadament uns efectes adversos per als drets humans, ha d'eludir o suspendre el subministrament d'armes i serveis connexos que es tracti. Aquestes responsabilitats són addicionals al compliment de les lleis i normatives nacionals destinades a protegir els drets humans, com els sistemes estatals de concessió de llicències.

Quan una empresa subministra productes d'alt risc a entorns perillosos, no exercir la diligència deguda en matèria de drets humans incrementa els riscos, tant jurídics com de reputació. Els conceptes jurídics de "complicitat empresarial" i de "complicitat" en crims internacionals continuen evolucionant i en el futur podrien aplicar-se a les empreses d'armes que continuïn subministrant armes sabent que poden ser utilitzades per cometre o facilitar violacions greus del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari.

Amnistia Internacional es va posar en contacte amb 22 empreses de defensa, de les quals 8 van respondre: Airbus, BAE Systems, Leonardo, Lockheed Martin, Raytheon, Rolls-Royce, Saab i Thales. Les 14 restants -Arquus, Avibras, Boeing, Dassault Aviation, Elbit Systems, Embraer, Heckler and Koch, General Dynamics, Herstal Group, Norinco, Northrop Grumman, Remington Outdoor, Rosoboronexport i Zastava- no van respondre.