• Amnistia Internacional mostra preocupació per una sentència que, encara que descarta que siguin delictes de terrorisme, utilitza una motivació ideològica per justificar la gravetat del delicte contra els guàrdies civils i les seves parelles.
• Amnistia Internacional considera que la imparcialitat del procediment judicial contra els acusats ha pogut estar minvada.
• L'organització insisteix que mai no haurien d'haver estat acusats de terrorisme, i que la definició d'aquest delicte en el Codi Penal és massa vaga i àmplia.
  

Aquest dissabte se celebra a Madrid una manifestació en suport a les persones condemnades pel cas Altsasu, en el qual una agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles a l'octubre de 2016, ha comportat l'entrada a la presó de quatre d'ells, i la ratificació de l'ordre d'empresonament provisional pels tres que es trobaven en aquest règim des del novembre passat de 2016. Tot i que finalment el tribunal no considera que els fets pels quals se'ls jutjava puguin ser qualificats de lesions i amenaces terroristes d'acord amb l'article 573 del Cógido Penal, Amnistia Internacional, reconeixent la gravetat de l'agressió i la necessitat que aquests fets fossin investigats i que no quedessin impunes, considera que aquest cas mai no hauria d'haver-se investigat com a terrorisme, ja que aquesta qualificació ha tingut un seriós impacte tant en el desenvolupament de la investigació com en la sentència.

El tribunal, en el seu raonament, utilitza la vinculació dels acusats amb un moviment social que considera relacionat amb l'entorn d'ETA per justificar la motivació i gravetat de l'incident, que finalment ha estat tingut en compte per aplicar el grau màxim de les penes previstes.

A més, l'acusació del delicte de terrorisme ha comportat que es realitzi una investigació i un procediment d'excepcionalitat, diferent del que s'empra en un procediment ordinari. Després de la sentència, dictada el passat 1 de juny, tant el Fiscal com els advocats dels acusats han anunciat que recorreran davant la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional. Amnistia Internacional vol manifestar la seva preocupació davant el fet que el Fiscal mantingui la seva qualificació com a delicte de terrorisme per als fets pels quals se'ls acusa.

Per Amnistia Internacional, la vinculació de tots els acusats amb el moviment OSPA, quan en la sentència només en el cas de dos dels condemnats es fa referència a aquesta connexió, i quan a més es tracta d'un moviment legalitzat, està provocant que se'ls presumeixi una motivació ideològica que podria estar violant el seu dret de llibertat d'expressió, reunió i opinió política. "Tot i que hagin estat absolts per un delicte de terrorisme, les altes condemnes de privació de llibertat estan justificades en part sobre la base d'una argumentació que pressuposa una intencionalitat ideològica dels acusats, malgrat que el propi tribunal ha dit que no podia ser provada cap vinculació política", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya, organització que ha estat entitat observadora durant el judici.

Per Amnistia Internacional resulta també molt preocupant que la sentència reculli l'agreujant de discriminació de l'article 22.4, que considera com a circumstàncies agreujants de la responsabilitat penal "cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l'ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat". El Tribunal ha aplicat aquest article perquè entén que els guàrdies civils i les seves parelles van ser atacats per la seva pertinença a un determinat estament o cos policial, com a conseqüència d'una motivació ideològica basada en l'animadversió i intolerància contra aquest estament.

"No és possible argumentar que el delicte hagi estat discriminatori com a conseqüència de la ideologia dels condemnats, ja que l'article 22.4 del Codi Penal estableix que és la suposada ideologia de la víctima i no la del perpetrador el que és rellevant per avaluar si la discriminació ha tingut lloc o no", declara Beltrán. Ademas, recorda l'organització, la policia, ja de per si mateix té una protecció addicional en el Codi Penal, mitjançant la qual s'agreuja el delicte quan l'agressió de produeix contra l'autoritat i això ja s'ha aplicat en aquest cas.

Imparcialitat

Amnistia Internacional també considera que la imparcialitat durant el judici ha pogut veure's minvada pel fet que la Magistrada Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel, no s'hagi apartat d'aquest procediment penal, i denegués la petició de la seva recusació presentada pels advocats de les vuit persones processades. Segons els estàndards internacionals de drets humans, i consolidada jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, la imparcialitat és essencial per a la presa de decisions en una causa penal, i ha de ser provada tant de manera objectiva com a subjectiva. "Perquè un procés sigui just no només és important la imparcialitat, sinó també l'aparença d'imparcialitat. Tal com ha afirmat el TEDH: "la justícia no solament ha d'impartir-se, sinó que a més ha de veure's que s'imparteix", afirma Beltrán.

"No podem obviar que la pròpia presidenta del tribunal és familiar directe d'un alt càrrec de la Guàrdia Civil? -ha dit Esteban Beltran-, ?" més de que tant ella, com la jutgessa d'instrucció, Carmen Lamela, han estat condecorades amb l'Ordre de Mèrit de la Guàrdia Civil per `conductes d'extraordinària rellevància que beneficien a la reputació de la Guàrdia Civil`". Concretament, en el cas de la jutgessa Lamela aquest premi va tenir lloc 11 dies després que dictés acte d'obertura de judici oral per al cas Alsasua.

Presó "provisional"

Tres de les persones acusades en aquesta causa es troben en presó provisional en presons a Madrid des del 14 de novembre de 2016, és a dir, des de fa més d'un any i set mesos, sota un règim penitenciari molt més estricte que s'aplica a les persones sospitoses de terrorisme. Altres quatre han hagut d'ingressar a la presó el passat cinc de juny, quan es va dur a terme l'última revisió i es va decidir mantenir aquesta mesura de privació de la llibertat, després de la condemna, malgrat l'anunci de recórrer la mateixa pels advocats.

Amnistia Internacional recorda que la privació de llibertat ha de ser una mesura excepcional, únicament permesa quan sigui estrictament necessària i proporcional per prevenir el risc que la persona acusada se sostregui a l'acció de la justícia o comporti un perill per a altres persones o d'ingerència en les proves o la investigació. En aquest sentit, el Tribunal Europeu ha assenyalat que, com més s'allargui la detenció abans de l'existència d'una sentència ferma, més necessitat hi ha que les autoritats judicials realitzin un examen rigorós que determini si la mesura cautelar segueix sent necessària i proporcionada, i que no existeixen mesures alternatives menys lesives de drets que puguin assegurar l'adequada continuació del procediment.

Amnistia Internacional mostra preocupació per la decisió de mantenir i decretar la presó provisional per a set de les persones condemnades, argumentant únicament que deixar-los en llibertat representaria un risc suficient de fugida, sense considerar l'existència d'altres alternatives per mitigar aquest possible risc. Durant tota la investigació i el procés judicial, totes les persones acusades han estat sempre a la disposició de la justícia, fins i tot diverses d'elles es van personar voluntàriament quan van tenir coneixement del seu processament.