Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Els accionistes de Dow han de demanar que es faci justícia per les víctimes del desastre de Bhopal

Activistes sostenint pancartes demanant justicia per les víctimes del desastre de Bhopal del 1984
© Manan Vatsyayana/AFP via Getty Images

Amnistia Internacional insta els accionistes de Dow, empresa amb seu als Estats Units, a considerar la possibilitat de retirar les seves inversions d’aquesta empresa química si no compleix ràpidament amb les seves responsabilitats de drets humans respecte a les més de 500.000 persones que segueixen patint pel desastre de Bhopal, un dels incidents industrials més greus del món.

En la vigília de l’assemblea general anual de l’empresa, que es celebra demà, 11 d’abril, Amnistia Internacional ha escrit als principals inversors per fer-los arribar el seu recent informe Bhopal: 40 Years of Injustice, i per demanar-los que ajudin a abordar l’incompliment per part de Dow de les normes internacionals sobre empreses i drets humans des de què va comprar Union Carbide Corporation el 2001. Union Carbide Corporation era la propietària final de la fàbrica de pesticides de la ciutat índia de Bhopal quan es va produir la desastrosa fuga de gas de 1984.

Mark Dummett, director d’Empreses i Drets Humans d’Amnistia Internacional, ha assenyalat:

“Bhopal no és un cas del passat. Els abusos contra els drets humans derivats d ela fuita de gas i la contaminació d’aquell indret no s’han resolt, sinó que encara continuen. Les persones que van sobreviure i els seus descendents segueixen esperant una compensació justa, una neteja exhaustiva del seu entorn, atenció i tractament mèdics adequats, el càstig de tots els responsables i una rehabilitació econòmica i social integrals”.

“Hem escrit als principals inversors de Dow i els hi hem demanat que col·laborin amb nosaltres i plantegin directament a l’empresa la preocupació pels abusos contra els drets humans que encara continuen a Bhopal. Hem demanat als accionistes que posin fi a la seva relació amb Dow si l’empresa no inicia accions ràpides i significatives per abordar el patiment”.

“Més de mig milió de persones segueixen patint alguna grau de lesió permanent a causa del desastre de Bhopal. Aquells que van sobreviure a l’exposició inicial van patir, en molts casos, lesions permanents o van desenvolupar malalties cròniques i debilitants; també van patir avortaments i el naixement de nens i nenes amb trastorns congènits”.

Les instal·lacions de la fàbrica no es van netejar. Això va provocar una contaminació creixent de les fonts d’aigua locals a causa de les substàncies químiques vessades i va comportar conseqüències catastròfiques i de llarga durada per la salut de les comunitats locals.

Amnistia Internacional ha escrit a diversos inversors de Dow radicats als Estats Units entre els que s’hi inclouen les institucions financeres i grups d’inversió Vanguard Group, Blackrock i State Street.  A la carta se’ls demana que s’assegurin que Dow respon a les seves responsabilitats sobre Bhopal basant-se en els Principis Rectors de la ONU i que reveli públicament i sense demora les seves conclusions. Amnistia Internacional insta els inversors a demanar a Dowque compleixi les següents recomanacions específiques:

  • Proporcionar una compensació addicional a aquells que van sobreviure a la catàstrofe de Bhopal, fills i nets, amb l’objectiu de cobrir la xifra real de morts i lesionats causades pel desastre.
  • Proporcionar compensació per les conseqüències negatives econòmiques, socials i de salut causades per la contaminació continuada a l’entorn de la fàbrica i a les aigües subterrànies.
  • Contribuir amb una suma adequada i justa als treballadors de neteja de l’espai de la fàbrica contaminada i zones annexes, i al cost de la supervisió de la salut i l’atenció mèdica de la població afectada.
  • Desvelar tota la informació sobre la fuita de gas d’isocianat de metil i altres substàncies químiques alliberades a l’atmosfera, incloses la seva toxicitat, el seu impacte a llarg termini per la salut de al població, i el tractament mèdic adequat.

A Espanya, Amnistia Internacional ha identificat BBVA, Caixabank, Banc Sabadell i Banco Santander entre la llista d’inversors de Dow, a qui insta que plantegin els seus motius de preocupació directament a l’empresa sobre les seves responsabilitats en relació amb Bhopal i que hi finalitzin la relació si no es prenen mesures significatives en un termini raonable.

La carta estava precedida per la petició dels clients i proveïdors de Dow realitzada per Amnistia Internacional aBhopal: 40 Years of Injusticeperquè considerin la possibilitat de concloure els seus negocis amb l’empresa si aquesta no actua ràpidament per reparar i prevenir els futurs danys a Bhopal.

En aquesta carta s’explica que Dow estava directament vinculada amb els efectes adversos del desastre dels drets humans, i la constant negativa de remeiar-los, des del moment en què, el 2001, va adquirir Union Carbide Coproration, que era la propietària final de la fàbrica en el moment de la fuita de gas.

El document mostra que els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de la ONU deixen clar que les empreses han d’exercir la seva influència per prevenir o mitigar els efectes adversos en la mesura del possible. Si s’opta per no fer-ho i rebutja les seves responsabilitats en matèria de drets humans, Dow estarà incomplint els compromisos que la mateixa empres havia formulat públicament respecte a les normes internacionals sobre les empreses i els drets humans.

Informació complementària

Aproximadament a la mitjanit del dia 2 de desembre de 1984, una fuga d’unes 40 tones del letal gas d’isocianat de metil (MIC) de la fàbrica de pesticides de Bhopal, llavors propietat de l’empresa amb seu als Estats Units Union Carbide Coproration, va posar fi ràpidament a les vides de les milers de persones dels habitatges informals que envoltaven la fàbrica. Es calcula que més de 22.000 persones han mort prematurament com a conseqüència directa de l’exposició al gas i que segueixen produint-se morts.

Més de 500.000 persones van resultar ferides o han patit danys permanents, entre els que s’inclouen l’impacte intergeneracional de l’exposició al MIC sobre la salut reproductiva i les fonts d’aigua contaminades per les substàncies químiques que van quedar en aquell espai.