Amnistia Internacional demana que es doti de fons i es posi en funcionament ràpidament el Fons per a Pèrdues i Danys, de caràcter internacional, la finalitat del qual és compensar els danys a què s'enfronten les comunitats més afectades pel canvi climàtic, després que els Estats d'ingressos alts, principals responsables de la crisi climàtica, hagin deixat passar el termini per a presentar als seus candidats/as per a representants del Consell del Fons.
Després de l'any més càlid registrat fins al moment a tot el món, la necessitat d'actuar és urgent, però aquesta falta d'acció ràpida respecte a un acord aconseguit en el cim del clima COP al novembre per ccelerar i posar en funcionament un Fons per a Pèrdues i Danys operatiu, inicialment acollit pel Banc Mundial, amenaça de minar els drets humans de comunitats que necessiten desesperadament recursos per a fer front als impactes del canvi climàtic.
“Un Fons per a Pèrdues i Danys plenament operatiu i adequadament finançat pot ser una qüestió de vida o mort per a milions de persones que, a tot el món, s'enfronten a les més greus conseqüències de l'escalfament global, com ara sequeres, inundacions, pujades del nivell de la mar, acidificació dels oceans, desertificació i pèrdua de mitjans de manteniment. Els retards en el desemborsament dels fons en les quantitats que es necessiten amenacen els drets de les persones més afectades per la creixent freqüència de fenòmens atmosfèrics extrems i degradació mediambiental causades per l'escalfament climàtic que estem provocant”, ha manifestat Ann Harrison, assessora sobre Justícia Climàtica d'Amnistia Internacional.
“L'any passat, els països ‘desenvolupats’ van rebutjar les preocupacions dels defensors i defensores dels drets humans respecte a la participació del Banc Mundial al·legant que el fet que el Banc acollís el Fons ajudaria a aconseguir que aquest estigués operatiu més ràpidament. Aquests Estats van aconseguir el que volien, i així i tot estan posant en perill els progressos. Les comunitats que es troben en primera línia de la crisi climàtica no haurien d'haver d'esperar veient com es perden les seves vides i ecosistemes mentre els principals emissors històrics de gasos d'efecte d'hivernacle discuteixen sobre els seients en la junta directiva.”
“El fet que, fins al moment, només s'hagin presentat dues dones com a candidates per a una junta directiva de 26 membres, a pesar que el mandat disposa que existeixi un equilibri de gènere, també és alarmant i s'hi hauria de posar remei. Les dones es troben entre els sectors més susceptibles i més afectats per la crisi climàtica, i han de tenir una representació molt més igualitària en la governança del Fons.”
Estava previst que la junta directiva del Fons celebrés la seva primera reunió al gener, però les constants demores amenacen ara tot el calendari establert per al Fons en 2024, inclòs el termini límit de juny perquè el Banc Mundial confirmi la seva disposició a acollir-lo sota les condicions exposades a l'última COP.
Informació complementària
Segons el seu mandat, la junta directiva del Fons per a Pèrdues i Danys tindrà 26 membres: 12 de “Estats desenvolupats” (que tenen la principal responsabilitat històrica del canvi climàtic causat per emissions de gasos d'efecte d'hivernacle antropogèniques), 3 d'Àsia i Oceania, Àfrica i Llatinoamèrica i el Carib, 2 dels petits Estats insulars “en desenvolupament” i els països “menys desenvolupats”, i un d'una altra nació “en desenvolupament” que no entri en aquestes categories. A la COP27 de 2022 es va aconseguir un acord per a crear el Fons per a Pèrdues i Danys. A la COP28 celebrada a Dubai l'any passat, alguns participants es van comprometre a aportar al Fons un finançament limitat.