Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

El Reial Decret Digital afavoreix la censura prèvia i el segrest de continguts a Internet per part del govern espanyol

© iStock

  • Les organitzacions Amnistia Internacional i ARTICLE 19 denuncien que aquesta norma dona excessius poders al govern espanyol per intervenir, suspendre o assumir la gestió de les xarxes i serveis de comunicacions electròniques per raons de seguretat nacional, seguretat pública i ordre públic, sense mecanismes de control per evitar que s'apliqui de manera desproporcionada.
  • El decret incompleix amb les obligacions internacionals que té Espanya en matèria de llibertat d'expressió i d'informació.
  • És imprescindible que s'estableixin mecanismes per garantir que la intervenció de les autoritats no sigui arbitrària, mitjançant un control judicial adequat.

El Reial Decret Digital 14/2019 (RDL), aprovat el mes d'octubre passat i que va entrar en vigor el novembre, amplia de manera desproporcionada els poders del govern espanyol, mitjançant el Ministeri d'Economia, per intervenir les xarxes i les comunicacions, posant d'aquesta manera en perill la llibertat d'expressió i d'informació. Així ho han afirmat Amnistia Internacional i ARTICLE 19, organitzacions internacionals amb àmplia experiència en l'àmbit de la llibertat d'expressió, que han enviat una carta al govern espanyol ara que estan obertes les negociacions per a la possible reforma dels decrets digitals, per sol·licitar que es modifiquin alguns aspectes d’aquest RDL, de manera que es restringeixin els poders excessivament invasius que aquesta norma dona al govern per controlar, encara que de manera excepcional i temporal, la infraestructura d'Internet, al·legant raons de seguretat nacional, seguretat pública i ordre públic i sense necessitat d'una ordre judicial.

«Aquesta norma, que modifica diversos textos legislatius, introdueix una modificació en la Llei General de Telecomunicacions que no només amplia els motius pels quals el govern espanyol podria intervenir les telecomunicacions, afegint als anteriors supòsits, també qüestionables des del punt de vista del dret internacional, el concepte massa vague de «ordre públic», sinó que a més tampoc especifica de quina manera es podria fer aquesta intervenció, cosa que pot suposar una violació dels principis de necessitat i proporcionalitat. Podria acabar en una espècie de censura prèvia o de segrest de continguts per part del govern», assegura Roberta Taveri, oficial de Programa d'ARTICLE 19.  

«La Llei atorga una gran discrecionalitat al govern, en afers que haurien de ser gestionats per les autoritats judicials o un organisme independent. Ens preocupa també la manera en què s'ha portat a terme l'aprovació d'aquest Decret, d'una forma tan accelerada, perquè modificar lleis que afecten drets humans requereix un procés de consulta adequat. Tampoc n’ha quedat provada la urgència, ja que, tal com s'indica en el mateix Reial decret, una de les raons és implementar legislació europea que porta sis anys en vigor», declara Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

Les organitzacions denuncien que la possible intervenció de les xarxes o serveis de comunicacions electròniques es desenvolupa en el marc d'un procediment merament administratiu, sense que existeixi un control judicial, ni tan sols a posteriori, per garantir-ne la supervisió. A més, lamenten que en la norma no existeixin referències als drets humans, especialment al dret a la llibertat d'expressió i de reunió, perquè se’n pugui establir una exigència de respecte.

Per tot això, Amnistia Internacional Espanya i ARTICLE 19 han sol·licitat al govern espanyol que suspengui l'aplicació de les disposicions que puguin interferir amb l'exercici dels drets humans. A més, exigeixen que es garanteixi que la modificació de la Llei General de Telecomunicacions compleixi amb els estàndards internacionals. Entre altres aspectes, cal que conceptes com «seguretat pública», «ordre públic», «emergència urgent», entre altres, siguin concretats i aclarits, així com que s'introdueixin mecanismes que garanteixin que la intervenció de les autoritats no sigui arbitrària, i que contingui salvaguardes per a un efectiu control judicial.

Tal com indiquen els estàndards internacionals, com el Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics, o el Conveni Europeu, les restriccions a la llibertat d'expressió i informació només poden dur-se a terme sota tres condicions: que les normes estiguin formulades amb prou precisió, que persegueixin un objectiu legítim i que siguin necessàries i proporcionades. Amnistia Internacional i ARTICLE 19 consideren que aquest no és el cas. El propi Relator especial de la promoció i la protecció del dret a la llibertat d'expressió i opinió assenyalava que una intervenció requereix que es demostri que els tancaments aconseguiran el seu propòsit declarat.

Més informació
El RDL modifica set lleis, entre les quals la Llei General de Telecomunicacions, en la qual ja es parlava de la possibilitat d'intervenir les xarxes i les comunicacions sota determinats supòsits. No obstant això, i encara que ja existien preocupacions sobre aquesta intervenció, la situació ha empitjorat amb les modificacions introduïdes mitjançant aquest RDL, ja que a més d'incloure el concepte «ordre públic», s'han eliminat les referències al marc normatiu que limitava els supòsits per a la intervenció, ampliant així substancialment l'abast de la facultat atorgada a l'Administració General de l'Estat.

Amnistia Internacional és una organització de drets humans amb més de 7 milions de socis, sòcies, activistes i simpatitzants que lluiten per una humanitat justa i lliure en la qual totes les persones visquin amb dignitat. Entre altres temes, un dels objectius de l'organització és lluitar perquè es protegeixi el dret de totes les persones a expressar-se lliurement i a no patir discriminació.

ARTICLE 19 és una organització internacional de drets humans especialitzada en llibertat d'expressió i accés a la informació, que treballa per a un món on totes les persones puguin expressar-se lliurement i participar activament en la vida pública sense por de la discriminació. Fundada el 1987, és una organització amb presència global a través de més de les seves 7 oficines regionals. // FI