Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Congrés té a les seves mans corregir actuacions arbitràries de les forces de seguretat amb la 'Llei Mordassa'

AP Photo/Arturo Rodríguez

L'organització lamenta que la sentència del Tribunal Constitucional avali aspectes de la llei que no compleixen els estàndards internacionals com determinats escorcolls corporals, sancionar qui grava imatges de Forces de Seguretat, faltes de respecte a l'autoritat i devolucions en frontera.

El Congrés dels Diputats, que està tramitant la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC), també coneguda com a Llei Mordassa, té el deure impulsar modificacions de la llei perquè respongui plenament als estàndards internacionals de drets humans. Per això cal que en la nova llei s'eliminin els articles que limitin o interfereixin de manera desproporcionada en l'exercici de la llibertat de reunió, expressió i informació, i que es prenguin mesures per corregir la possible arbitrarietat en l'actuació dels membres de les Forces de Seguretat de l'Estat a l'hora d'aplicar sancions.

El passat 19 de novembre, el Tribunal Constitucional (TC) va resoldre un recurs d'inconstitucionalitat interposat contra la LOSC al maig de 2015. En la seva sentència, va desestimar gairebé la totalitat del recurs en afirmar la constitucionalitat dels preceptes impugnats, encara que incloïa criteris per a la seva correcta interpretació i aplicació per part de les forces de seguretat.

"És preocupant que el Tribunal Constitucional en la seva sentència delegui en els membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat el judici de proporcionalitat per salvaguardar i no desincentivar el dret de reunió. També estableix que siguin ells els qui valorin quines conductes poden considerar-se desobediència, falta de respecte, o resistència a l'autoritat. Amnistia Internacional porta anys alertant del risc de l'augment de poders discrecionals per als agents de les forces de seguretat, sense que s'hagi establert un mecanisme independent de rendició de comptes, la qual cosa s'ha traduït en comportaments abusius i arbitraris", ha manifestat Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya.

Riscos que potencien l'arbitrarietat policial

Per Amnistia Internacional alguns dels aspectes més preocupants de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la LOSC que podrien potenciar l'arbitrarietat policial i que han de ser eliminats o modificats són:

  • La sanció a "l'ús d'imatges d'agents de l'autoritat". Amnistia Internacional ha documentat com les forces de seguretat, mitjançant aquesta sanció o de l'amenaça d'aplicar-la, han interferit de forma indeguda en l'exercici del dret a la llibertat d'informació. La sentència del TC considera que aquest precepte és constitucional, excepte l'incís "prèvia autorització". D'aquesta manera, recau en la persona que prengui les imatges d'una actuació policial sospesar abans de publicar-les, si aquestes posseeixen un interès general o si posen en risc l'operatiu policial, amb la possibilitat d'enfrontar-se a una denúncia o sanció. L'organització considera que aquest article (36.23) ha de ser eliminat.
     
  • Escorcolls corporals. El TC estableix com i de quina manera han d'actuar les forces de seguretat perquè aquest article (art. 20) sigui constitucional, a qui segueix atorgant un ampli poder per decidir com aplicar-ho, i deixa en completa indefensió a qui sigui objecte d'abús o actuació arbitrària. Amnistia Internacional considera que aquest article ha de ser modificat per garantir que els escorcolls orporals quedin reservats per a delictes d'entitat, i delimitar amb més claredat els supòsits en els quals hagin de dur-se a terme.
     
  •  Eliminació de la sanció a les faltes de respecte a les forces de seguretat en una concentració o reunió (art. 37.4) per ser innecessària i constituir un risc per a la llibertat d'expressió.
     
  •  Rebutjos en frontera. El TC avala la figura del rebuig en frontera introduït a la Llei d'Estrangeria mitjançant una esmena de la LOSC, no obstant això en la seva intenció d'oferir "garanties" a aquesta figura, novament estableix un seguit de requisits que acaben sent contradictoris entre si. Alhora que reconeix que aquestes persones estan sota la jurisdicció espanyola i per tant els ha d'aplicar les garanties i salvaguardes previstes en la legislació, empara que es prescindeixi de tot tipus de procediment que doni seguretat jurídica a aquestes persones quan són sorpreses en el perímetre fronterer. De nou atorga una gran discrecionalitat als membres de les forces de seguretat. La falta de procediment fa impossible la detecció de persones vulnerables i el control judicial de l'actuació policial està en realitat buit de contingut. Amnistia Internacional considera que ha de garantir-se que totes les persones que accedeixen a territori espanyol, independentment de per on ho facin, tenen accés a un procediment amb totes les garanties, i especialment se'ls facilita el seu dret a buscar protecció internacional. Les denominades devolucions en calent han de prohibir-se expressament.

"Amb aquesta sentència, el Tribunal Constitucional està deixant en evidència la necessitat de corregir i limitar el marge de discrecionalitat i arbitrarietat de les forces de seguretat. I això ara només pot fer-se al Parlament, on s'està debatent la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana, que ha d'adequar-se als estàndards internacionals ", ha ressaltat Virginia Álvarez.

Prop de 150.000 persones s'han adreçat ja al Congrés dels Diputats, mitjançant l'acció on line d'Amnistia Internacional: www.actuaconamnistia.org per demanar que es modifiqui d'una vegada per sempre aquesta llei, i es garanteixi el dret a la llibertat de reunió, expressió i informació.

Amnistia Internacional en els més de cinc anys que porta en vigor la Llei de Seguretat Ciutadana està reclamant la necessitat d'introduir mecanismes independents que assegurin que les violacions de drets humans comeses per membres de les forces de seguretat siguin investigades de manera imparcial i exhaustiva.

La sentència del Tribunal Constitucional també afebleix el dret de reunió pacífica

Per Amnistia Internacional també han de ser modificats o retirats articles de la Llei de Seguretat Ciutadana que no s'adapten a estàndards internacionals com:

  • La sanció a les manifestacions davant de les Corts Generals, fins i tot quan estan tancades. El marge que es dona per a la celebració de manifestacions a l'entorn del Congrés és molt limitat i excessivament restringit. A més de la protecció al normal funcionament de les Corts, també el Tribunal Constitucional considera superior al dret de reunió el valor institucional i simbòlic del Parlament, fins i tot quan està buit. Amnistia Internacional considera que aquest article (36.2) ha de modificar-se per salvaguardar la possibilitat que es produeixin reunions i manifestacions pacífiques espontànies davant del Congrés, Senat i Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, sempre que no hagi estat possible la notificació i la reunió o manifestació constitueixi una resposta a un esdeveniment immediat.
     
  • La sanció a les manifestacions espontànies. El TC confirma que la comunicació és un requisit necessari i que sense ella pot haver-hi sanció legítima, la qual cosa pot derivar en un efecte dissuasori a l'hora de convocar una protesta. Contràriament, el dret internacional dels drets humans no exigeix que les legislacions requereixin una notificació prèvia, tenint en compte que l'objecte d'aquesta notificació és que es faciliti per part de les autoritats del dret de reunió, aquesta només hauria de ser requerida per a grans concentracions o actes que poguessin provocar algun tipus d'irrupció al trànsit. No obstant això, l'exigència de notificació, fins i tot en el cas de manifestacions pacífiques i espontànies, converteix aquesta notificació en una petició d'autorització, prohibida pel dret internacional, i que pot derivar en un efecte dissuasori a l'hora de convocar una protesta. Amnistia Internacional considera que aquest article (37.1) ha de modificar-se perquè no se sancionin les manifestacions espontànies que vinguin desencadenades per esdeveniments imprevistos i que constitueixin respostes immediates a aquests.

Informació de context

Des que es va iniciar el tràmit del la actual Llei de Seguretat Ciutadana, Amnistia Internacional ha vingut alertant del risc que aquesta llei pugui limitar l'exercici de drets humans de forma il·legítima, innecessària i desproporcionada. En contra del que pogués semblar, amb la despenalització de les faltes i la seva inclusió en aquesta llei, s'allunya al ciutadà de l'empara de la justícia en relació a l'exercici de drets humans importants com la llibertat d'expressió, reunió o informació. També s'amplia la capacitat punitiva de l'administració i la discrecionalitat de les forces de seguretat a l'hora d'aplicar aquestes sancions, sense engegar-se cap mecanisme independent de control.

L'aplicació de la LOSC durant el primer estat d'alarma va evidenciar encara més la necessitat de reformar aquesta llei. Solament des del 14 de març fins al 23 de maig, el Govern espanyol va reconèixer que s'havien imposat 1.044.717 denúncies, en la seva majoria en aplicació de l'art. 36.6 i sense haver-se observat adequadament els principis de necessitat i proporcionalitat. A mitjans de novembre s'haurien iniciat prop de 200.000 expedients sancionadors respecte a les multes imposades durant aquest període, desenes de multes haurien estat revisades judicialment i almenys 20 anul·lades.