Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Pakistan: L'estat d'excepció prepara el terreny per a una escalada d'abusos contra els drets humans

  • 5/11/07 - L'actual estat d'excepció imposat al Pakistan suposa una violació flagrant del dret internacional i de les normes de drets humans consagrades en la pròpia Constitució del país.
amnistia amni,
L'actual estat d'excepció imposat al Pakistan suposa una violació flagrant del dret internacional i de les normes de drets humans consagrades en la pròpia Constitució del país, segons va manifestar el 5 de novembre la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan. En resposta a les mesures repressives de l'exèrcit al llarg de tot el cap de setmana, l'organització ha sol?licitat el restabliment immediat del règim constitucional i l'alliberament dels centenars de persones que han estat detingudes en aplicació de les mesures actuals. ?Els actes del general Musharraf constitueixen una agressió directa al poder judicial del Pakistan, la seva puixant comunitat de drets humans, els mitjans de comunicació independents i la dissidència política de caràcter pacífic? va afirmar Irene Khan. ?Les mesures qualificades de necessàries per protegir el Pakistan en realitat constitueixen una derogació en bloc de les proteccions fonamentals en matèria de drets humans, i vénen a desmuntar les pròpies institucions i també els controls i equilibris que suporten l'estabilitat del país.? En evitar les disposicions de la Constitució per declarar l'estat d'excepció, el general Musharraf va suspendre el dret a no ser privat de la vida arbitràriament així com elements clau del dret a un judici just. En aplicació del dret internacional i les normes internacionals de drets humans, reflectits en la Constitució del Pakistan, aquests drets s'han de respectar íntegrament i incondicionalment en qualsevol circumstància, es doni o no una emergència pública. ?Els actes de Musharraf constitueixen a més una burla als compromisos que estableix la pròpia declaració de l'estat d'excepció amb la preservació de la independència del poder judicial i amb la primacia de la llei.? La suspensió de jutges i la seva detenció domiciliària efectiva vulnera de manera flagrant les disposicions bàsiques dels principis bàsics de l'ONU relatius a la independència de la judicatura. El poder executiu no pot apartar els jutges dels seus càrrecs excepte en cas d'incapacitat o falta d'aptitud per desenvolupar les seves funcions. ?Amnistia Internacional tem que aquest atac a les institucions clau per a la rendició de comptes, combinat amb uns poders d'excepció sense límits, agreugi els patrons d'abusos contra els drets humans ja existents, que inclouen tortura i altres maltractaments, detenció arbitrària, desaparicions forçades i ús excessiu de la força per reprimir la dissidència pacífica? ha manifestat Irene Khan. Informació complementària Exercint les seves facultats com cap de l'estat major de l'exèrcit, el general Musharraf va suspendre la Constitució al complet, va assumir poders per modificar-la sense intervenir un procediment parlamentari i va proclamar l'Ordre Constitucional Provisional. Aquesta Ordre prohibeix que qualsevol tribunal dicti una ordre contra el president, el primer ministre o qualsevol persona facultada per exercir el poder en virtut de la seva autoritat. En aplicació de l'Ordre, els màxims representants de la judicatura han vist suspeses les seves funcions a la pràctica fins que pronunciïn un nou jurament per acatar l'Ordre. Només 5 dels 17 magistrats del Tribunal Suprem han realitzat el jurament. Molts jutges del Tribunal Suprem i el del Tribunal Superior Provincial, a la pràctica, actualment estan sota arrest domiciliari. Aquestes mesures van arribar la vigília d'una vista del Tribunal Suprem per decidir sobre les peticions d'impugnació de l'aptitud del general Musharraf per concórrer a les eleccions presidencials del 6 d'octubre. Els advocats que actuaven de defensors de les peticions ?Aitzaz Ahsan, president del Col?legi d'Advocats Acreditats davant el Tribunal Suprem; Ali Ahmed Kurd; Munir A. Malik i el jutge jubilat Tariq Mahmood? van ser detinguts immediatament. Aquests advocats lideraven un moviment en favor que es respecti la independència del poder judicial des que el president Musharraf va suspendre de les seves funcions l'expresident del Tribunal Suprem del Pakistan el 9 de març. Cap al dilluns, centenars d'advocats, activistes de drets humans i persones que ocupaven funcions polítiques havien estat detinguts o reclosos arbitràriament a tot el Pakistan. Un gran contingent de la policia va efectuar un registre el diumenge a la seu de la Comissió de Drets Humans del Pakistan i uns 70 activistes de drets humans van ser detinguts. Se?ls acusa de reunió il?legal en aplicació de les disposicions sobre ordre públic, i en un primer moment van estar reclosos a la presó de Kot Lakhpat, a Lahore. Entre ells hi ha ciutadans d?edat avançada, molts dels quals pateixen de mala salut. Entre les persones sotmeses a arrest domiciliari hi troba la presidenta de la Comissió de Drets Humans del Pakistan, Asma Jahangir, relatora especial de l'ONU sobre la llibertat de religió. El seu domicili ha estat declarat presó subsidiària, on romandrà 90 dies privada de llibertat en aplicació de les lleis sobre detenció preventiva. Des del dissabte s'ha impedit als canals independents de ràdio i televisió que continuïn les seves emissions dintre del país. S?han dictat lleis noves que coarten la llibertat de premsa i de mitjans de comunicació electrònics; si s?infringeixen aquestes lleis es poden imposar penes d'entre tres i quatre anys de presó i multes d?elevada quantitat. (05/11/2007)