Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

El Pakistan: Desaparicions forçades en "la guerra contra el terror"

  • 29/9/06 - La pràctica de la desaparició forçada s'ha estès: s'han detingut i reclòs persones en règim d'incomunicació en llocs secrets quan oficialment es negava la seva detenció.
amnistia amni,
Londres.- Al cooperar en ?la guerra contra el terror? dirigida pels Estats Units, el govern del Pakistan ha comès abusos sistemàtics contra els drets humans de centenars de pakistanesos i ciutadans estrangers. La pràctica de la desaparició forçada s'ha estès: s'han detingut i reclòs persones en règim d'incomunicació en llocs secrets quan oficialment es negava la seva detenció. Aquestes persones corren perill de sofrir tortura i ser transferides de manera il?legal a tercers països. ?El camí a Guantánamo comença literalment a Pakistan ?ha manifestat Claudio Cordone director general d'Investigació d'Amnistia Internacional?. Centenars de persones han estat detingudes en operacions massives, moltes d'elles han estat venudes com a ?terroristes? als Estats Units simplement perquè així ho afirmaven els qui els havien capturat, i diversos centenars han estat traslladades a la badia de Guantánamo, a la base aèria de Bagram o a centres secrets de detenció controlats pels Estats Units.? La pràctica sistemàtica d'oferir recompenses de milers de dòlars nord-americans per presumptes terroristes sense identificar ha facilitat la detenció il?legal i la desaparició forçada. Caçadors de recompenses ?inclosos agents de policia i veïns del lloc? han capturat individus de diverses nacionalitats, sembla ser que sovint triant-los a l'atzar, i els han lliurat a la custòdia nord-americana. Més del 85 per cent de les persones detingudes a la badia de Guantánamo no van ser arrestades per efectius nord-americans sinó per membres de l'Aliança del Nord afganesa, i la seva detenció va tenir lloc al Pakistan, on s'estaven pagant en aquell moment recompenses de fins a 5.000 dòlars per cada ?terrorista? lliurat als Estats Units. Amb freqüència l'únic motiu per a la detenció van ser les acusacions de les persones que els van capturar, mantingudes costi el que costi per obtenir la recompensa. Al voltant de 300 persones, anteriorment qualificades de ?terroristes? i ?assassins? pel govern nord-americà, ja han sortit de Guantánamo en llibertat sense càrrecs, la majoria en direcció al Pakistan o l?Afganistan. ?Al Pakistan gairebé no es coneixien les desaparicions forçades abans que comencés la ?guerra contra el terror? dirigida pels Estats Units; ara són un fenomen creixent, s'han estès més enllà dels presumptes terroristes i afecten nacionalistes balutxis i sindhis i també periodistes? assegura Angelika Pathak, investigadora d'Amnistia Internacional sobre l?Àsia Meridional. Es continua sense donar explicacions respecte de moltes persones detingudes, per la qual cosa es desconeix la sort que han corregut i el seu parador. Tres dones i cinc menors van ser detinguts el juliol de 2004 junt amb el presumpte terrorista tanzà Ahmed Khalfan Ghailani a la província del Punjab. Entre aquestes persones hi havia, segons informes, un bebè i un saudita de13 anys anomenat Talha. Més de dos anys després, no se sap res de la sort i el parador de Talha ni dels altres nens i dones. Ahmed Ghailani es trobava entre els 14 individus transferits el setembre de 2006 a la badia de Guantánamo des de llocs secrets de detenció de la CIA. ?Aquests i altres menors han estat detinguts com a part de la ?guerra contra el terror? en la qual col?labora Pakistan; la presumpció d'innocència i la possibilitat d'impugnar la legalitat de la detenció no existeixen ni tan sols per als menors, no cal dir per als adults ?afirma Angelika Pathak?. Així que han estat empresonats durant mesos, fins i tot anys, sense haver estat jutjats.? La classe política, els mitjans de comunicació i la societat civil del Pakistan han de pronunciar-se i obligar el govern a rendir comptes perquè es posi fi a aquesta pràctica i s'esclareixin la sort i el parador de totes les víctimes. La Comissió de Drets Humans del Pakistan, entitat no governamental, ha assenyalat nous índexs de tolerància dels abusos contra els drets humans i ha insinuat que podrien atribuir-se a l'impacte ?de la guerra contra el terrorisme a la psique de la col?lectivitat pública?. Les persones detingudes en secret per presumptes delictes de terrorisme estan especialment exposades a sofrir tortura al Pakistan. La víctima és suspesa cap per avall, colpejada i privada d'aliments i de la son. Pel que sembla, agents dels Estats Units i d?altres països van tenir coneixement o fins i tot van estar presents en interrogatoris de persones detingudes arbitràriament i recloses en secret. ?El govern del Pakistan ha d'establir un registre central de persones detingudes i publicar llistes periòdiques de tots els llocs de detenció reconeguts, perquè en el futur ningú pugui ser empresonat en secret i quedar exposat a tortura i a d?altres abusos que comporta la detenció secreta ?afirma Angelika Pathak?. Els governs dels Estats Units i altres països han d'investigar totes aquelles denúncies sobre actes de tortura en què els seus agents puguin haver estat còmplices.? Els familiars de les persones segrestades tenen pocs llocs als quals acudir en la seva cerca. La policia es nega a investigar i a registrar les denúncies. Els qui impugnen la detenció davant tribunals superiors provincials es troben que les forces de seguretat neguen tenir coneixement del parador de la persona i els jutges no solen qüestionar aquesta negativa. Khalid Mehmood Rashid, ciutadà pakistanès, va ser lliurat a agents pakistanesos a Sud-àfrica el 6 de novembre de 2005 i traslladat amb avió al Pakistan. Des de llavors no se l?ha tornat a veure. Malgrat el reconeixement oficial que està sota custòdia del govern pakistanès, el Ministeri de l'Interior no ha respost les preguntes de la seva família sobre el seu parador. A causa del caràcter clandestí de la ?guerra contra el terror?, és impossible saber amb exactitud quantes desaparicions forçades, detencions arbitràries d'altra classe i homicidis il?legítims s'han comès al Pakistan. Tanmateix, el general de divisió Shaukat Sultan, portaveu de l'exèrcit del Pakistan, va manifestar el juny de 2006 que des de l'any 2001 s'havien mort 500 ?terroristes? i se n?'havien detingut més de 1.000. Informació complementària Poden consultar l'informe Pakistan: Human rights ignored in the ?war against terror? a: http://web.amnesty.org/library/index/eslasa330352006. El contingut d'un fullet nord-americà que ofereix importants recompenses per la captura de presumptes enemics es pot veure a: http://www.amnesty.org/resources/pakistan/flyer.html. Si desitgeu més informació sobre la campanya d'Amnistia Internacional contra l'ús de la tortura i els maltractaments en ?la guerra contra el terror?, consulteu: http://web.amnesty.org/pages/stoptorture-index-esl. (29/09/2006)