La matinada d’aquest dimarts, el vaixell Bahri Abha, de propietat estatal saudita, ha arribat al port de Sagunt, a València, malgrat les peticions d’organitzacions com Amnistia Internacional, FundiPau, Greenpeace i Oxfam Intermón al govern central perquè impedís la seva entrada en un port espanyol.
Les organitzacions que conformen Armes Sota Control han anat al port de Sagunt aquesta matinada per protestar per l’arribada del vaixell i per exigir al Govern espanyol que no permeti el trànsit de més “vaixells de la mort”, ni la càrrega, en territori espanyol, d’armes que es podrien uitlitzar per a cometre crims de guerra.
“Des que el 2015 va començar l’actual guerra al Iemen, aquest mateix vaixell ha transportat armes, la majoria components d’avions militars, per valor de 143 milions d’euros en vuit viatges des dels Estats Units a l’Aràbia Saudita. Per tant, el govern espanyol hauria d’intervenir per assegurar-se que aquest vaixell saudita no està transportant més càrrega mortífera per a cometre atrocitats al Iemen. Si transportés armes que es puguin usar per cometre violacions del dret internacional humanitari al Iemen el seu trànsit per territori espanyol és il·legal segons el dret internacional”, ha declarat Alberto Estévez, portaveu de la campanya, que ha reclamat al govern que “suspengui les exportacions d’armes a la coalició internacional encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, que intervé al Iemen”.
El Bahri Abha ha visitat diversos ports de la costa est dels Estats Units abans que el passat 26 de novembre anunciés un sobtat canvi de ruta cap a Sagunt. No se sap si porta armes en el viatge actual però sembla molt probable, atès el seu historial.
Segons la informació recopilada per Amnistia Internacional sobre les dades de càrrega, des de l’inici de la guerra al Iemen el 2015 el Bahri Abha ha transportat armes per valor de 143 milions d’euros (162 milions de dòlars) en vuit viatges dels Estats Units a l’Aràbia Saudíta. Gairebé la quarta part d’aquesta xifra, fonamentalment components d’avions militars, ha estat durant el 2019. La guerra aèria que lideren la coalició d’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) ha matat i ferit milers de civils, i fins i tot ha realitzat atacs que violen el dret internacional humanitari.
A més de la preocupant càrrega que el vaixell podria transportar, a les organitzacions els preocupa que a Espanya també pugui carregar material armamentístic, tal com ha passat en altres ocasions amb bucs de la mateixa naviliera, como el Bahri Yambu, que va carregar armes amb destinació als EAU a Santander el maig d’aquest any.
“Segons les informacions rebudes del Govern espanyol, la càrrega prevista a Sagunt són contenidors per a Abu Dhabi i Alexandria. Però no ens han revelat el seu contingut ni tampoc ens han informat de quina càrrega porta el vaixell des dels Estats Units. Mantenim la nostra preocupació per aquest comerç que es caracteritza pel secretisme”, assegura Estévez. “Les exportacions a la coalició saudita són il·legals perquè violen la legislació espanyola i internacional: el govern espanyol té l’obligació de respectar i fer respectar el dret internacional humanitari i, si permet aquesta operació, corre el risc de ser còmplice de la comissió de crims de guerra. Per això ha d’impedir que aquest vaixell carregui armes a Sagunt i transporti armes a l’Aràbia Saudita per cometre atrocitats al Iemen”.
Cinc anys d’una guerra oblidada
El conflicte armat al Iemen va començar quan al març de 2015, una coalició d’estats encapçalada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (i formada per Bahrain, Egipte, Jordània, Kuwait i el Marroc, que va anunciar la seva retirada el gener del 2019) va intervenir com a resposta a la petició del president Hadi, amb la intenció de restablir al poder el govern reconegut internacionalment, després que el moviment armat dels Houthis prengués la capital del Iemen, Sana’a a principis del 2015.
Segons les Nacions Unides, a finals del 2019, més de 233.000 iemenites hauran mort per culpa dels combats o de la crisi humanitària, prop de 14,3 milions de persones estan en risc de patir fam i 24 milions, d’una població de 29 milions, necessiten ajuda humanitària per sobreviure.
Una de cada tres persones, fonamentalment dones i infants, estan a un pas de la fam. Més de 16 milions d’habitants no tenen accés a l’aigua potable i 15 milions no tenen accés a serveis sanitaris mínims perquè els hospitals tanquen per falta de mitjans.
L’ONU, així com ONG internacionals i iemenites, han documentat desenes d’abusos greus, inclosos crims de guerra, comesos per totes las parts del conflicte, com ara atacs deliberats i desproporcionats contra població civil, detencions arbitràries, desaparicions forçoses, o tortures. En els quatre primers anys de conflicte, Amnistia Internacional ha comptabilitzat almenys 41 atacs aeris de la coalició saudita que presumptament van violar el dret internacional humanitari, molts dels quals podrien constituir crims de guerra. Aquests atacs van causar la mort de 512 civils i 433 més van resultar ferits.
Més informació
Espanya, després d’haver ratificat el 2014 el Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA), té un seguit d’obligacions. En l’article 6, el Tractat estableix que cada Estat membre ha de prohibir el trànsit o transbordament d’armes convencionals i municions quan es podrien usar per cometre genocidi, crims de lesa humanitat, infraccions greus dels Convenis de Ginebra de 1949, atacs dirigits contra bens de caràcter civil o persones civils protegides como a tals, o altres crims de guerra.
A més, l’article 9 assegura que els Estats membres “prendran les mesures apropiades” per regular el trànsit / transbordament d’armes convencionals a través del seu territori “sempre que sigui procedent i factible” i “de conformitat amb el dret internacional aplicable”, com en aquest cas.
Com a resposta a la pressió de l’opinió pública, diversos països, com els Països Baixos, Bèlgica, Grècia i Alemanya han suspès total o parcialment les vendes d’armes a l’Aràbia Saudita, als Emirats Àrabs Unit i a altres membres de la coalició. Arran de l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi, diversos Estats europeus van anunciar la suspensió de les transferències d’armes a l’Aràbia Saudita, com Noruega, Finlàndia i Dinamarca.