Segons noves i impactants dades aplegades per Amnistia Internacional, desenes de civils han estat objecte de desaparició forçosa i reclosos en secret durant mesos en una base militar egípcia, on els han sotmès a tortura i altres maltractaments per fer-los confessar delictes.
Advocats i activistes egipcis han elaborat una llista d'almenys 30 civils que, segons la informació disponible, es troben reclosos en secret a la presó d'Al Azouly, situada dins la base militar d'Al Galaa, a Ismailia, 130 quilòmetres al nord-est del Caire. Diverses persones que han estat detingudes allà han explicat a Amnistia Internacional que podria haver-hi molts més, possiblement fins a 400, en el bloc de tres plantes que forma la presó. No s'han presentat càrrecs contra ells, no han estat portats davant un fiscal o un tribunal i no han tingut accés als seus advocats ni a les seves famílies.
“Aquestes pràctiques són pròpies dels moments més foscos dels governs militar i de Mubarak -ha assenyalat Hassiba Hadj-Sahraoui, d'Amnistia Internacional-. L'exèrcit egipci no pot menysprear així els drets dels detinguts.”
Les autoritats han d'informar immediatament a les famílies i advocats de les persones recloses en secret a la base militar d'Al Galaa o en qualsevol altre lloc. Tota persona sotmesa a desaparició forçada ha de tenir immediatament accés a un metge, un advocat i la seva família.
Ha de protegir-se als detinguts perquè no pateixin més tortures ni maltractaments, i, tret que siguin acusats amb promptitud d'algun delicte comú demostrable i portats davant d'un jutge per ser sotmesos a un judici just, han de ser posats en llibertat.
Han de realitzar-se investigacions completes, imparcials i independents sobre totes les denúncies de tortura i maltractaments per posar a tots els responsables a disposició judicial.
Amnistia Internacional ha entrevistat persones que han sortit recentment en llibertat de la presó d'Al Azoul. Ofereixen terribles testimonis de tortures, com descàrregues elèctriques, cremades i altres maltractaments, practicades durant els interrogatoris a la base militar.
Els advocats i activistes han explicat a Amnistia Internacional que les desaparicions forçades van en augment a Egipte des de novembre de 2013. S'espera que les persones recloses en secret compareguin davant fiscals de seguretat de l'Estat després d'haver “confessat” sota tortura. Sembla que algunes porten mesos en aquesta situació i que durant tot aquest tipus estan sent torturades per obligar-les a fer “confessions”.
Els advocats que treballen en causes relacionades amb la seguretat d'Estat, inclosos els dels detinguts Al Azouly, descriuen un patró sistemàtic de segrestos de persones a les seves cases o al carrer per enviar-les a Al Azouly, on no tenen accés a advocats ni a les seves famílies, sense que les autoritats reconeguin que estan sota la seva custòdia.
Es coacciona als detinguts perquè “confessin” delictes o impliquin a altres persones. Alguns accedeixen a fer-ho quan els remeten al fiscal de seguretat de l'Estat a fi de sortir de la presó i lliurar-se de la tortura. Els advocats amb els quals ha parlat Amnistia Internacional afirmen que no els permeten mai assistir a la primera investigació ni els informen de la data o el moment en què es va a realitzar.
“La tortura està absolutament prohibida, en totes les circumstàncies, i és un delicte de dret internacional -ha afirmat Hassiba Hadj-Sahraoui-. Els fiscals, tribunals i altres autoritats egípcies competents no han d'utilitzar mai “confessions” ni declaracions obtingudes per mitjà de tortura o altres maltractaments en cap procediment judicial. L'empresonament basat en aquestes proves constitueix detenció arbitrària.”
Testimonis i casos
Detingut de la presó militar Al Azouly posat recentment en llibertat:
“Els militars em van detenir al gener [de 2014...] i aquest mateix dia em van portar a la presó d'Al Azouly, després de quatre hores de pallisses en un campament militar de la meva localitat. Em van tenir allà 76 dies, sense veure a un jutge ni a un fiscal ni permetre'm parlar amb la meva família. Em van recloure en règim d'aïllament a la tercera planta. Les autoritats de la presó em van interrogar sis vegades. Durant les investigacions em llevaven la roba, m'aplicaven descàrregues elèctriques per tot el cos, fins i tot als testicles, i em copejaven amb porres i amb sabates militars. M'emmanillaven amb les mans a l'esquena i em penjaven d'una porta durant 30 minuts. Sempre m'embenaven els ulls durant les investigacions. En un interrogatori em van cremar la barba amb un encenedor. Les investigacions es realitzaven a un altre edifici de la base [...] els soldats eels anomenaven els edificis SI i S8 [que són dependències dels serveis d'intel·ligència militar]. No vaig veure als investigadors, perquè anava sempre amb els ulls embenats i em posaven les esposes amb les mans a l'esquena. Volien informació sobre protestes i manifestacions, i em preguntaven per membres actius a la universitat. Volien saber qui finançava les protestes, qui tenia armes, qui les comprava. Em van preguntar també per la meva filiació i si pertanyia a la Germanor Musulmana.”
“Al cap de 25 dies em van portar a una altra cel·la on hi havia altres 23 detinguts. La majoria eren del Sinaí. Un d'ells tenia cremades [...] i va dir que li havien posat cigarrets en el cos. Ens deixaven sortir de la cel·la una vegada al dia, abans de que sortís el sol, per anar al bany, durant cinc minuts i a les 23 persones de la cel·la alhora. El menjar era pèssim. Després em van posar en llibertat sense ordre ni investigació del fiscal [...] em van treure de la presó i em van deixar a la sortida de la base militar, a la porta 2.”
Un altre detingut d'Al Azouly posat també en llibertat recentment:
“Vaig ser detingut a la meva casa per forces de seguretat vestides de civil al febrer. Em van copejar en fer-ho i em van portar després a la presó d'Al Azouly. Em van interrogar 13 vegades.
M'embenaven els ulls, m'emmanillaven amb les mans a l'esquena i em llevaven la roba [...] després m'aplicaven descàrregues elèctriques per tot el cos, inclosos els testicles. No em permetien trucar a la meva família [...] Li vaig donar el seu número a un company de cel·la que anava a sortir en llibertat perquè els digués on estava. Un home que hi havia amb nosaltres a la cel·la, anomenat Haj Shetewy, del nord del Sinaí [...] sofria molt per la tortura que la Brigada Militar 101 d'Arish l'havia sotmès en detenir-ho. Li havien introduït una barra d'acer calent en l'anus [...], l'havien tingut nou dies sense deixar-lo anar al bany. No el van atendre [...] va morir a la cel·la número 11 de la segona planta. A mi em van deixar en llibertat després de les investigacions, al maig.”
Amr Rabee, estudiant d'enginyeria a la Universitat del Caire, va desaparèixer al carrer Ramses de la capital l'11 de març, quan va ser detingut per agents de seguretat vestits de civil. No es va informar del seu parador a la seva família, que va preguntar en comissaries de policia i fiscalies i a la seu dels serveis de Seguretat Nacional i, el 15 de març, va presentar a la fiscalia un informe sobre la seva desaparició. Les autoritats van negar tenir-lo detingut.
Posteriorment, a l'abril, la família va rebre la trucada telefònica d'un exdetingut, que els va dir que Amr Rabee es trobava reclòs a la presó militar d'Al Azouly. Els va explicar que l'estudiant no podia moure el braç esquerre a causa d'una lesió per tortures. El 17 de maig, més de dos mesos després de la seva desaparició, van portar a Amr Rabee a la fiscalia de la zona est del Caire. Un advocat que es trobava allà en aquest moment va trucar a la seva família, que va acudir de seguida. En arribar, la família va saber que s'havia dictat una ordre detenció i que, segons l'expedient oficial del cas, Amr havia estat detingut a la seva casa, a Al Haram, el 17 de maig, és a dir, més de dos mesos després de quan va succeir realment. Van estar cinc minuts amb ell a la fiscalia, on els va dir que l'havien reclòs a la presó militar d'Al Azouly i, posteriorment, a la presó d'Al Aqrab de Tora. Tenia dislocada una espatlla.
Una dona, veïna d'una localitat situada a 250 quilòmetres del Caire, va explicar que, al gener de 2014, membres de les forces de seguretat vestits de civil i amb uniforme de la policia havien detingut al seu espòs a la seva casa en plena nit. Abans d'emportar-se'l, li havien aplicat descàrregues elèctriques davant d'ella. Malgrat els seus reiterats esforços per esbrinar el seu parador, no va poder veure'l fins el maig de 2014 a la presó d'Al Aqrab. L'home presentava marques de tortura, com contusions i talls a les mans i els braços i cremades als braços. També tenia una espatlla dislocada. Li va dir que volien que confessés la seva participació en una explosió en la qual havien mort soldats.
Informació complementària
La presó d'Al Azouly està dins de la base de la Segona Comandància de l'Exèrcit, en la qual hi ha també un tribunal militar i oficines dels serveis d'intel·ligència militar. La presó té tres plantes: la primera és per a militars que esperen judici; la segona, per a civils que són jutjats per tribunals militars i per a persones que estan sent “objecte d'investigació” però no han estat remeses a cap fiscal ni tribunal, i la tercera, també per a persones “objecte d'investigació”.
Amnistia Internacional no ha pogut determinar el nombre exacte de persones recloses a la presó d'Al Azouly. Algunes que han estat posades en llibertat afirmen que podria haver-hi fins a 200 en cada planta, i calculen que són entre 200 i 400 en total.
Els exdetinguts afirmen que el mètode de tortura utilitzat allà depèn del perfil de la víctima. A les persones acusades d'haver matat a militars o policies els apliquen descàrregues elèctriques, les pengen d'una porta, les cremen amb cigarrets i, de vegades, les assoten. Els interrogatoris s'efectuen en un edifici situat a 10 minuts de la presó Abans de portar-los a la primera planta, embenen els ulls als detinguts i els condueixen fins allà en un vehicle militar. Les investigacions es perllonguen des de les 3 de la tarda fins a les 10 o les 11 de la nit. Com tenen els ulls embenats, els detinguts no saben si les duien a terme agents dels serveis d'intel·ligència militar o de seguretat nacional.
La setmana passada, Amnistia Internacional va llançar una nova campanya global, Stop Tortura, en la qual acusa a governs de tot el món de no haver complert amb el seu compromís d'eradicar la tortura malgrat haver transcorregut ja tres decennis des que l'ONU va aprovar la Convenció contra la Tortura el 1984.