El desè aniversari de la massacre de Rabaa és un cru recordatori de com la impunitat per l'homicidi massiu de més de 900 persones ha permès en l'últim decenni un atac declarat contra la dissidència pacífica, una erosió de les salvaguardes de judicis justos en el sistema de justícia penal i una espiral de crueltat a les presons.

En una anàlisi detallada, l'organització destaca 10 qüestions de drets humans que han assolat Egipte des de la massacre del 14 d'agost de 2013, en la qual les forces militars i de seguretat van dispersar violentament unes manifestacions a les places de Rabaa al Adawiya i Al Nahda, al Caire, celebrades per simpatitzants dels Germans Musulmans i el deposat president Mohamed Morsi. Deu anys després, ni una sola autoritat ha retut comptes del vessament de sang, la qual cosa posa de manifest l'absència general de justícia i reparació per a les famílies de les víctimes i per als supervivents de tortura, desaparicions forçades, execucions extrajudicials i altres homicidis il·legítims, i detenció arbitrària.

“Els últims deu anys només poden descriure's com un ‘decenni de la vergonya’. La massacre de Rabaa va ser un punt d'inflexió després del qual les autoritats egípcies han seguit implacablement una política de tolerància zero amb la dissidència. Des de llavors, innombrables persones que criticaven al govern o se li oposaven han mort en protestes de carrer, s'han consumit després de les reixes o s'han vist obligades a exiliar-se”, ha declarat Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica.

“L'absència  d'una resposta ferma i coordinada per part de la comunitat internacional a la massacre de Rabaa ha permès a l'exèrcit i les forces de seguretat d'Egipte sortir literalment impunes d'un assassinat massiu. No hi ha esperança que Egipte surti de la seva actual crisi de drets humans si les seves autoritats no rendeixen comptes d'aquell dia, el més fosc de la història moderna del país. Els Estats que tenen influència sobre Egipte han de fer-se eco de les peticions de supervivents, famílies de víctimes i defensors i defensores dels drets humans, que reclamen veritat, justícia i reparació.”

Diez maneras en las que la situación de los derechos humanos se ha deteriorado drásticamente en Egipto desde la masacre de Rabaa

1. Repressió de les protestes de carrer

Des de 2013, el govern egipci ha aconseguit erradicar les protestes de carrer adoptant lleis draconianes que, en la pràctica, criminalitzen el dret a la llibertat de reunió pacífica i utilitzant força il·legítima i detencions en massa.

2. Detenció arbitrària

Les autoritats egípcies van detenir desenes de milers de persones durant la massacre de Rabaa i en el període posterior. Encara que inicialment van atacar simpatitzants o presumptes simpatitzants dels Germans Musulmans, la repressió aviat es va estendre a totes les persones que exercien la crítica pacífica.

Malgrat els recents gestos de reforma mitjançant el llançament de l'Estratègia Nacional de Drets Humans al setembre de 2021 i el llargament esperat Diàleg Nacional al maig de 2023, la repressió mostra pocs senyals de cedir, mentre continuen les detencions de persones que critiquen el govern. Encara que des de la reactivació del Comitè Presidencial d'Indults en 2022 s'ha posat en llibertat centenars de dissidents, els membres i simpatitzants dels Germans Musulmans han estat exclosos dels indults oficials, i milers de persones romanen empresonades injustament.

3. Judicis injustos

Les autoritats han adoptat i utilitzat una draconiana legislació antiterrorista i altres tàctiques repressives per a mantenir milers de persones crítiques amb el govern en una prolongada detenció preventiva sense càrrecs ni judici, a vegades durant períodes que superen el límit màxim de dos anys establert per les lleis egípcies.

Els tribunals d'emergència o militars, o els circuits especials de tribunals penals dedicats al terrorisme, han condemnat centenars de persones a mort o a llargues penes de presó en judicis col·lectius flagrantment injustos i tacats per la tortura.

4. Pena de mort

En els últims deu anys, les autoritats han intensificat l'ús de la pena de mort per a reprimir la dissidència: els tribunals han imposat milers de condemnes a mort i les autoritats han executat més de 400 persones. Al setembre de 2018, un Tribunal Penal del Caire va condemnar 75 persones a mort i 47 a cadena perpètua, i va imposar dures penes de presó, d'entre 5 i 15 anys, a 612 persones, tot això en un judici col·lectiu flagrantment injust, en relació amb la seva participació en la concentració de protesta de Rabaa. El 14 de juliol de 2021, el Tribunal de Cassació va confirmar la condemna a mort de 12 persones, entre les quals es trobaven figures destacades dels Germans Musulmans.

5. Atacs contra la llibertat d'expressió

Les autoritats egípcies han reprimit tot tipus de denúncia independent, i han consolidat així la seva tenalla sobre els mitjans de comunicació i han reprimit, mitjançant una sèrie de tàctiques repressives, als periodistes que s'atrevien a desviar-se del discurs nacional. Aquestes tàctiques inclouen la detenció i el processament de desenes de periodistes per fer el seu treball, la censura en línia i batudes en mitjans de comunicació independents.

6. Reducció de l'espai de la societat civil

La societat civil independent ha vist feta callar la seva veu mitjançant l'adopció de la repressiva Llei 149/2019, que atorga a les autoritats uns poders excessivament amplis sobre la inscripció en registre, les activitats, el finançament i la dissolució d'ONG.

Els defensors i defensores dels drets humans també han estat objecte d'atacs implacables, com ara processaments injustos, detencions arbitràries, prohibicions de viatjar, congelació de béns i altres formes d'assetjament.

7. Tortura i altres maltractaments

Les persones detingudes en la repressió de Rabaa, i milers de persones més, es consumeixen en condicions cruels i inhumanes en presons egípcies. Des de 2013, desenes de persones han mort sotacustòdia entre denúncies de tortura i de negació de l'atenció mèdica. Entre les víctimes es troben el deposat president Mohamed Morsi i Essam El Erian, destacada figura dels Germans Musulmans, que van morir a la presó el 2019 i 2020, respectivament, després d'anys de denunciar sense èxit les males condicions de reclusió i la negació de l'atenció mèdica.

La tortura i altres maltractaments són generalitzats i sistemàtics, i tant supervivents com testimonis han informat de l'ús de descàrregues elèctriques, penjament per cames o braços, reclusió indefinida en règim d'aïllament, pallisses i negació deliberada de l'atenció mèdica.

8. Desaparicions forçades

Les forces de seguretat reclouen habitualment en règim d'incomunicació a les persones acusades de participar en actes terroristes o protestes, i neguen a les seves famílies i advocats qualsevol informació sobre la seva sort i el seu parador, durant períodes que oscil·len entre uns pocs dies i 23 mesos. Durant aquest temps, les persones detingudes són sotmeses a tortura i altres maltractaments i coaccionades perquè “confessin” o incriminin a unes altres.

9. Discriminació

Les autoritats han afirmat que respecten i protegeixen els drets de les dones i les minories, però han sotmès homes, dones, nens i nenes a discriminació per raó de sexe, identitat de gènere, orientació sexual i creences religioses.

10. Impunitat

El processament col·lectiu de membres i simpatitzants dels Germans Musulmans contrasta enormement amb la falta d'investigació i de rendició de comptes per part dels qui van ordenar, van planejar o van cometre abusos en la massacre del 14 d'agost de 2013.

Un comitè d'investigació establert pel llavors president interí Adly Mansour al desembre de 2013 va concloure que els líders de les protestes eren els culpables dels homicidis de Rabaa i pràcticament va eximir de responsabilitat a les forces de seguretat. La impunitat es va afermar encara més després que el president egipci Abdel Fattah al Sisi ratifiqués ln 2018 una llei que atorgava immunitat processal a alts comandaments militars.

“El negre aniversari d'avui ha de recordar a la comunitat internacional la desesperada necessitat de crear vies significatives de rendició de comptes, com l'establiment d'un mecanisme de vigilància i presentació d'informes sobre la situació dels drets humans a Egipte davant el Consell de Drets Humans de l'ONU”, ha manifestat Philip Luther.

“Els Estats han de pressionar més a les autoritats egípcies, tant en públic com en privat, perquè posin en llibertat  milers de persones que critiquen al govern o s'hi oposen i es troben detingudes arbitràriament, entre elles les que tenen vincles amb els Germans Musulmans.”