Censura, tancaments de mitjans de comunicació, multes, amenaces, la presó, o fins i tot la mort, és la resposta que obtenen moltes persones que busquen expressar les seves idees lliurement. Madrid.- Amb motiu del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que se celebra avui 3 de Maig, Amnistia Internacional (AI) expressa la seva preocupació per tots els casos en els quals es vulnera el dret a la llibertat d'expressió. ?La situació dels periodistes que pateixen abusos per exercir la seva professió preocupa especialment a Amnistia Internacional, ja que en aquests casos, ells no són les úniques víctimes, sinó que també ho són totes les persones que es veuen privades del seu dret a la informació. La llibertat d'expressió és una eina fonamental per a la defensa d'altres drets humans?, afirma Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya. Durant l'últim any, en sortir a la llum les pràctiques il?lícites que els governs utilitzen en nom de la lluita ?antiterrorista?, ha crescut la demanda de rendició de comptes. La labor d'activistes dels drets humans, professionals del dret, periodistes i moltes altres persones contribueix a desvetllar el secretisme existent per posar al descobert els estats que transfereixen, detenen i torturen persones sospitoses de ?terrorisme?. Professionals de la comunicació, estudiantes, escriptors, artistes, o manifestants de molts països pateixen abusos contra la llibertat d'expressió. ?Milers de persones de tot el món són assetjades, acorralades, víctimes de tortures o maltractaments, i fins i tot ?desaparegudes? i assassinades per expressar-se d'acord a la seva consciència o per investigar i donar a conèixer informació que incomoda governs o grups armats?, assegura Esteban Beltrán. Alguns països, mantenen en vigor normes que restringeixen el dret a la llibertat d'expressió. A Turquia, per exemple, Amnistia Internacional veu amb molta preocupació l'ús freqüent de l'article 301 del Codi Penal turc amb la finalitat de processar defensors dels drets humans, periodistes i altres membres de la societat civil que expressen de forma pacífica les seves opinions discrepants. L'article 301, que tracta del greuge a la identitat nacional turca, a la república i als fonaments i institucions de l'Estat, es va incorporar al Codi amb les reformes legislatives de l?1 de juny de 2005. La redacció àmplia i poc precisa de l'article suposa que també es pot aplicar arbitràriament per donar caràcter delictiu a una enorme gamma d'opinions crítiques. Activistes de drets humans, escriptors, editors ?de fet, pràcticament qualsevol persona? que expressin opinions contràries a la ?història oficial? o a la ideologia dominant poden veure's sotmesos a judici. El fet que aquests judicis rares vegades acabin en empresonament, i que es resolguin amb més freqüència amb multes, amb l?absolució o amb la retirada dels càrrecs, no ofereix gaire consol. Aquest article amenaça directament la llibertat d'expressió consagrada a l'article 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics així com l'article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals. Turquia és Estat part en ambdós tractats i per tant té l'obligació legal de defensar la llibertat d'expressió. Amnistia Internacional que rep constants informes sobre processaments en aplicació d?aquest article ha demanat, en reiterades ocasions, la seva derogació total. Casos recents d'abusos contra la llibertat d'expressió En el seu treball d'investigació, Amnistia Internacional documenta habitualment nombrosos casos de violacions del dret a la llibertat d'expressió en diferents països del món. Alguns dels més recents són: Colòmbia A principis de març DE 2006, en el període previ a les eleccions al Senat, celebrades aquell mes, es va distribuir a membres de l'Exèrcit un vídeo aparentment realitzat per un nou grup paramilitar que identifica el periodista Hollman Morris (director del programa televisiu d'investigació Contravía) i tres persones més com "objectius militars", i els acusa de ser membres o agents de les forces de la guerrilla. Aquest vídeo constitueix una amenaça de mort i Amnistia Internacional tem que les vides dels qui s?hi esmenten corrin greu perill. No és la primera vegada que Hollman Morris és amenaçat pel contingut del seu treball. El 16 de maig de 2005, ell i dos periodistes més, Carlos Lozano i Daniel Coronell, van rebre amenaces de mort en forma de rams fúnebres. Des de llavors, Daniel Coronell i la seva família han abandonat Colòmbia per buscar refugi als Estats Units. Cuba El març de 2006, tres anys després que la repressió dels dissidents per part del govern cubà desemboqués en l'empresonament de 75 persones únicament per exercir de forma pacífica el seu dret a les llibertats d'expressió, reunió i associació, a Cuba segueixen en vigor lleis que restringeixen aquestes llibertats; també hi ha assetjaments i intimidacions de dissidents, periodistes i defensors i defensores dels drets humans. Xina El març de 2006 amb motiu de la celebració de l'Assemblea Nacional Popular, les autoritats xineses van tancar diversos mitjans de comunicació importants, inclosos llocs web, que eren considerats potencialment crítics amb el govern. Entre ells hi havia la revista Bing Dian (Freezing Point), un suplement setmanal del China Youth Daily, que va ser clausurada el 24 de gener; dos dels seus redactors van ser acomiadats. Segons els informes, la revista va reprendre les seves activitats l?1 de març sota severes restriccions. El 8 de febrer, el director de Gongyi Shibao, una revista publicada per l'Associació de Treballadors Socials de Xina, va ser rebaixat de categoria després de publicar un article sobre els errors de traducció en la versió anglesa del lloc web oficial del Partit Comunista Xinès. Un periodista del diari Xinjiang Jingji Baoshe (Xingijang Financial Journal), que es publica al nord-oest del país, va ser acomiadat després d'escriure un article sobre la situació d'unes 30 famílies que vivien als boscos de la regió perquè no rebien els seus salaris des de 2002. Shi Tao, periodista xinès, compleix condemna de deu anys de presó a la Xina per enviar un missatge electrònic als Estats Units a través del seu compte de correu de Yahoo. En el missatge, Shi Tao es referia a una decisió del Partit Comunista. Les autoritats xineses el van acusar posteriorment de ?facilitar de forma il?lícita secrets d'Estat a entitats estrangeres?. Segons la transcripció de les proves presentades davant el tribunal que van donar lloc a la condemna de Shi Tao, l'empresa nord-americana d'Internet Yahoo, en una acció injustificable, va facilitar a les autoritats xineses les dades del seu compte. Iraq Kamal Sayid Qadir, acusat de difamació arran de dos articles que havia publicat a Internet, en els quals criticava durament la direcció del Partit Demòcrata del Kurdistan (PDK), un dels dos partits que exerceixen el poder a la regió del nord de l'Iraq dominada pels kurds, va ser condemnat el 26 de març de 2006, a 18 mesos de presó. Hawez Hawezi, mestre d'educació secundària i periodista de 31 anys, va ser detingut el 17 de març de 2006 per les forces de seguretat afiliades a la Unió Patriòtica del Kurdistan, l'altre principal partit de la regió kurda semiautònoma de l'Iraq. Va Ser posat en llibertat sota fiança dos dies més tard, però també s'enfronta a càrrecs de difamació per un article recent que va publicar al setmanari kurd Hawlati en el qual criticava les autoritats kurdes locals. Segons informes, agents de seguretat afiliats a la Unió Patriòtica del Kurdistan van agredir a Hawez Hawezi mentre el conduïen al centre de detenció de Sulainmaniya després del seu arrest. El març de 2006, la Sala Segona del Penal de l'Audiència Nacional espanyola va decidir arxivar la querella per assassinat presentada pels familiars del càmera José Couso. El 8 d'abril de 2003, un tanc nord-americà va matar el periodista espanyol en un atac dirigit a l'Hotel Palestina, seu de la premsa internacional durant el conflicte a l'Iraq. Mèxic El temor per la seguretat de Lydia Cacho Ribeiro ha augmentat després de la publicació, per part d'un diari nacional mexicà el febrer de 2006, de les transcripcions de converses telefòniques en les quals, pel que sembla, participaven autoritats estatals ?inclòs el governador de Puebla? i importants empresaris, que aparentment tramaven un pla per silenciar la periodista mitjançant l'assetjament judicial. Amnistia Internacional creu que el presumpte contingut d'aquestes converses, ara de domini públic, fa Lydia Cacho més vulnerable a noves amenaces i represàlies. Lydia Cacho és periodista i presidenta de l'organització Centre Integral d'Atenció a les Dones (CIAM). Ha tret a la llum els abusos soferts per dones i menors, i la impunitat que solen tenir els responsables. El 2005 va publicar un llibre en el qual denunciava la participació d'importants empresaris en una xarxa de pornografia infantil. Amnistia Internacional considera que aquesta periodista ha estat patint assetjament judicial des del passat mes de desembre, quan un dels empresaris als quals citava en el llibre va presentar una querella per difamació contra ella. Pakistan Munir Mengal, que segons els informes no té relació amb cap partit polític, va ser detingut per agents dels serveis d'informació el 4 d'abril de 2006 a l'aeroport de Karachi, Pakistan. Preparava el llançament d'una emissora de televisió en llengua balutxi, i aquest sembla ser, almenys en part, el motiu de la seva detenció. En aquest moment es desconeix el seu parador i corre perill de ser torturat o ?desaparèixer?. Munir Mengal és director de La veu balutxi, el primer canal de televisió per via satèl?lit independent en llengua balutxi, radicat a la Unió dels Emirats Àrabs. Està previst que les emissions comencin el juny i Mengal havia sol?licitat autorització per al canal al corresponent organisme de Pakistan. Informació General Segons l'Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans, ?Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió?. Amnistia Internacional treballa per totes les persones que pateixen abusos i violacions en els seus drets diàriament pel sol fet de fer ús d'aquesta llibertat. AI aprofita així aquest Dia Mundial de la Llibertat de Premsa per continuar alertant sobre totes les vulneracions del dret a la llibertat d'expressió, mostrar la seva solidaritat i promoure una resposta activa a favor de totes les víctimes que veuen vulnerades aquest dret. Quan Amnistia Internacional té notícia que algú es troba en situació de risc extrem només per exercir la seva llibertat d'expressió, activa una xarxa integrada per mes de 100.000 persones voluntàries de 85 països que pressionen enviant als responsables cartes, faxos i missatges de correu electrònic amb urgència. En una tercera part dels casos la situació de les víctimes millora. Avui Dia de la Llibertat de Premsa animem la societat espanyola a sumar-se a participar a la Xarxa d'Accions Urgents d'Amnistia Internacional. Si vols més información, entra a la pàgina www.actuaconamnistia.org (03/05/2006)