És hora que el Consell de Seguretat de l'ONU superi la seva paràlisi a causa dels vetos i pressioni en favor de la rendició de comptes per les contínues violacions de drets humans per garantir que els autors d'aquests crims són obligats a respondre dels seus actes; així ho ha afirmat Amnistia Internacional amb antelació al 15 de març, desè aniversari de la crisi.

Des que van començar les protestes pacífiques a Damasc el 2011, les forces del govern sirià i, posteriorment, els grups armats d'oposició, amb el suport dels seus aliats, han sotmès milions de civils a atacs il·legals per terra i aire, detencions arbitràries sistemàtiques i generalitzades, tortures que han causat morts sota custòdia, desaparicions forçades, setges causants de fam i desplaçaments forçosos.

En l'última dècada, Rússia i la Xina han vetat resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU per impedir que s'abordin aquestes violacions de drets humans a Síria en almenys 15 ocasions.

"Els membres del Consell de Seguretat de l'ONU tenen la capacitat i el mandat d'ajudar la població de Síria. No obstant això, li han fallat per complet. Deu anys després, els autors de terribles violacions de drets humans, inclosos crims de guerra i contra la humanitat, continuen infligint un sofriment immens a la població civil i eludint l'acció de la justícia", ha manifestat Lynn Maalouf, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica.

"Rússia i la Xina han abusat del seu poder de veto repetidament per restringir la provisió transfronterera d'ajuda humanitària vital i així impedir que es remeti la situació de Síria a la Cort Penal Internacional, i també per bloquejar resolucions que imposarien embargaments d'armes o sancions específiques a individus responsables de crims de guerra i de lesa humanitat en tots els bàndols".

Tant Rússia com l'Iran i Turquia han donat suport a parts del conflicte responsables d'atrocitats a Síria, facilitant que seguissin cometent abusos. Rússia i els Estats Units, a més, han participat directament en el conflicte armat: Rússia va dur a terme atacs il·legítims al costat del govern de Síria; per la seva banda, els Estats Units va encapçalar la coalició que va lluitar contra el grup armat Estat Islàmic a Raqqa i altres zones, i també va ser responsable de la destrucció generalitzada resultant dels atacs il·legals.

"Els Estats porten massa temps anteposant sense vergonya els seus interessos i aliances polítiques a la vida de milions de nenes, nens, dones i homes, permetent en la pràctica que continuï la història de terror a Síria sense que se n'albiri el final", ha manifestat Lynn Maalouf.

"Ja va sent hora que les potències que done suport sobre el terreny a les forces enfrontades comprenguin que, perquè existeixi alguna esperança de futur segur i digne per a la població siriana, no poden seguir ignorant la justícia i la rendició de comptes".

Signes d'esperança d'obtenir justícia

El 2016, després de successius fracassos en el Consell de Seguretat de l'ONU, l'Assemblea General va establir un mecanisme internacional per investigar i jutjar alguns dels pitjors crims de dret internacional comesos a Síria des de març de 2011. Ha estat l'única via per obtenir justícia que ha tingut la població siriana fins avui, ja que facilita emprendre accions judicials davant tribunals nacionals en virtut del principi de jurisdicció universal.

Després d'una dècada d'estancament, s'han albirat els primers signes d'esperança en els últims mesos. El mes passat, per primera vegada un agent governamental sirià va ser declarat culpable de crims de lesa humanitat a Alemanya. Eyad al Gharib, agent de seguretat sirià, va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per complicitat en la tortura de manifestants detinguts a Damasc.

El 4 de març de 2021, el Canadà va sol·licitar negociacions formals en virtut de la Convenció de l'ONU contra la Tortura perquè Síria reti comptes per les violacions de drets humans comeses. Els Països Baixos van fer una petició semblant el 2020.

"Sense justícia, el cicle de sofriment i vessament de sang continuarà a Síria. Només uns quants Estats estan adoptant mesures fonamentals perquè es faci justícia; és hora que els altres segueixin el seu exemple", ha afirmat Lynn Maalouf.

La situació a Síria encara és desoladora. Una altra onada d'hostilitats amenaça de forma imminent la població civil del nord-oest del país, que inclou les governacions d'Idlib, Alep (oest) i Hama (nord-oest), mentre que a Daraa i Sweida, al sud, la inseguretat i la repressió continuada afavoreixen detencions, desaparicions forçades i homicidis il·legítims.

El govern sirià segueix restringint l'accés d'organitzacions d'ajuda humanitària a les zones sota el seu control, empitjorant una greu crisi econòmica i humanitària. Paral·lelament, grups armats d'oposició amb suport de Turquia i el grup Hayat Tahrir al Sham en el nord de Síria segueixen cometent detencions arbitràries, segrestos i tortura i altres maltractaments.

Una dècada de crims de guerra

Durant tot el conflicte, tant el govern sirià com els grups armats d'oposició han comès reiterades violacions del dret internacional humanitari.

Les forces governamentals sirianes, responsables de crims de guerra i contra la humanitat, han perpetrat atacs il·legítims que han matat i ferit desenes de milers de civils i causat danys en instal·lacions civils, com ara hospitals, escoles i residències. Per a això han utilitzat armament explosiu poc precís, com bombes de barril i municions de fragmentació, prohibides internacionalment, i fins i tot armes químiques.

Alguns atacs il·legals van ser comesos per aeronaus russes o amb el seu suport.

La coalició liderada pels Estats Units va dirigir atacs aeris durant una campanya de bombardejos contra el grup armat Estat Islàmic a Raqqa que va allargar-se quatre mesos. Aquests atacs -alguns dels quals van violar el dret internacional humanitari- van causar la mort o lesions a centenars de civils i van destruir habitatges i infraestructures.

Així mateix, el govern de Síria ha detingut arbitràriament i sotmès a desaparició forçada desenes de milers de persones -com ara professionals del dret i el periodisme, defensors i defensores dels drets humans, personal d'ajuda humanitària i activistes de la política- per exercir els seus drets de manera pacífica. Les persones sota custòdia estan recloses en condicions inhumanes i sofreixen tortura sistemàtica, la qual cosa ha provocat milers de morts sota custòdia.

Els grups armats d'oposició a Síria també han segrestat persones a les zones sota el seu control, les han sotmès a tortura i altres maltractaments i han ocultat la seva sort i parador.

Totes les parts del conflicte han perpetrat també homicidis il·legítims.

Amnistia Internacional segueix demanant al govern de Síria i a tots els grups armats d'oposició que alliberin immediatament totes les persones detingudes arbitràriament, revelin la sort i el parador de totes les que han estat objecte de desaparició forçada, segrest o una altra forma de detenció, i permetin tant l'accés sense traves d'observadors independents a tots els llocs de detenció com l'accés raonable de les persones detingudes a familiars i advocats.

L'autodenominat Estat Islàmic, el grup Hayat Tahrir al Sham i altres grups armats d'oposició, amb suport de Turquia i els Estats del Golf, també han comès crims de guerra i altres violacions de drets humans. Coalicions de grups armats amb suport de Turquia han perpetrat atacs il·legals en zones sota el control de les Unitats de Protecció del Poble Kurd, les trucades YPG. Ara integrades en les Forces Democràtiques Sirianes, les YPG també van ser responsables del desplaçament forçós de civils i la demolició d'habitatges civils.

Des que va començar el conflicte, desenes de milers de persones s'han vist internament desplaçades i viuen en camps o zones d'obres en condicions terribles, sense tenir cobertes necessitats bàsiques com l'alimentació i els medicaments. Almenys cinc milions han fugit del país, la majoria a països limítrofs, on sofreixen restriccions d'accés als serveis i l'ajuda humanitària i moltes viuen en la misèria.