Servini de Cubría visita Espanya per investigar els crims de dret internacional de la guerra civil i el franquisme. La jutgessa argentina Servini de Cubría va arribar ahir a Espanya per investigar els crims de dret internacional comeses durant la guerra civil i el franquisme, el que suposa un fet històric en la lluita contra impunitat a l'estat espanyol.

Es tracta de l'única investigació oberta a tot el món per les greus violacions de drets humans comeses durant aquest període.

Amnistia Internacional espera que Espanya no obstaculitzi aquesta vegada la visita de la jutgessa i en cas que es requereixi, col·labori adequadament amb la investigació duta a terme a l'Argentina en virtut del principi de jurisdicció universal.

"Aquesta investigació de la justícia argentina a més posa en evidència l'actuació dels successius governs espanyols de la democràcia. Després de 40 anys, les víctimes de la guerra civil i el franquisme no han aconseguit veritat, justícia ni reparació a Espanya", assegura Esteban Beltrán, director de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional. "Aquesta visita demostra la importància de la jurisdicció universal. Els crims més greus han de ser perseguits sempre, sense importar on es van cometre o la nacionalitat de les víctimes o dels presumptes autors".

"La reforma de la jurisdicció universal impulsada pel Grup Parlamentari Popular és un fre a iniciatives com aquesta", conclou Beltrán.

Per Amnistia Internacional, les autoritats espanyoles han demostrat manca de voluntat política perquè aquests crims de dret internacional s'investiguin. El Poder Judicial denega investigar i arxiva sistemàticament les denúncies de les víctimes; la Fiscalia no col·labora amb les peticions d'auxili judicial internacional de l'Argentina al no transmetre la informació sol·licitada afirmant, sense ser cert, que Espanya està investigant, i assegurant que té jurisdicció preferent per fer-ho.

El Poder Legislatiu no només és poc inclinat a ratificar la Convenció sobre la Imprescriptibilitat dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat, sinó que a més ha confirmat la vigència de la Llei d'Amnistia de 1977. I recentment l'Audiència nacional denega l'extradició de dos presumptes torturadors en incompliment del dret internacional.

El govern espanyol ja ha obstaculitzat les declaracions de víctimes. Al maig de 2013 la jutgessa argentina va voler prendre declaracions testimonials a través de videoconferència a víctimes de tortura, però les va suspendre després que l'ambaixador argentí a Madrid, li informés de la recepció d'una nota verbal del ministeri d'Afers Exteriors espanyol "manifestant el descontent i malestar que causava a les autoritats d'aquest país" la forma de recaptar aquests testimonis.

Amnistia Internacional va expressar llavors i reitera ara que Espanya està obligada a investigar aquests crims, a col·laborar i, si escau, a no obstaculitzar el treball de recerca de la justícia argentina d'aquests crims,  amb l'objectiu de garantir els drets de les víctimes.

Informació de context
La jutgessa argentina Servini de Cubría investiga la querella interposada per familiars de víctimes del franquisme en 2010 per crims comesos a Espanya entre 1936 i 1977.

El passat 18 de setembre de 2013 la justícia argentina va ordenar, amb finalitats de la seva extradició, la detenció de Jesús Nines Aguilar, i José Antonio González Pacheco, àlies Billy El Nen, antics agents de les forces de seguretat franquistes, sospitosos d'haver comès tortura.

Fa un mes l'Audiència Nacional va rebutjar l'extradició a l'Argentina d'aquests presumptes torturadors per considerar, entre altres arguments, que el delicte  havia prescrit. Segons Amnistia Internacional, aquesta interpretació és contrària al dret internacional. Espanya, igual que tots els Estats, té l'obligació d'enjudiciar i castigar als responsables de crims de dret internacional i de cooperar, si escau, amb la justícia d'altres països en la seva identificació, detenció, extradició i càstig.

Segons informació rebuda per l'organització, la jutgessa Servini de Cubría té previst viatjar a Bilbao, Màlaga i Madrid per entrevistar-se amb víctimes de greus crims comesos durant la guerra civil i el franquisme, així com visitar fosses on estan enterrrats cadàvers de víctimes de desaparició forçada i accedir als arxius que documenten aquest període de la història d'Espanya.

Amnistia Internacional ha documentat extensament i expressat de manera reiterada la seva preocupació per l'absència d'investigació de la justícia espanyola dels crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.

L'organització té en marxa una ciberacció des del setembre de 2013 a través del seu centre d'activisme a Internet, www.actuaambamnistia.org , en la qual demana al ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que extraditi els acusats de cometre tortures durant el franquisme. Més de 100.000 persones ja han donat suport a aquesta petició.