A causa de l'actuació de les empreses farmacèutiques i els països rics, és probable que milers de milions de persones que corren el risc de contreure la COVID-19 no rebin aquest any ni una sola dosi de les vacunes de les quals pot dependre la seva vida, ha afirmat Amnistia Internacional, coincidint amb el llançament d'una nova campanya global per reclamar l'accés universal a les vacunes.
La campanya “Una punxada justa: Accés universal a les vacunes contra la COVID-19” demana a les empreses farmacèutiques que comparteixin els seus coneixements i tecnologia per elevar al màxim el nombre de dosi de vacunes disponibles a tot el planeta. Alhora, demana als Estats que deixin de practicar l’anomenat “nacionalisme de les vacunes” i treballin conjuntament per garantir l'accés immediat de les persones més exposades a contagiar-se de COVID-19 en tots els països a unes vacunes de les quals pot dependre la seva vida.
“Qui té accés a la vacuna contra la COVID-19, quan i a quin preu són algunes de les qüestions més importants i controvertides a què s'enfronten avui les nostres societats. Però les respostes vénen determinades pels interessos dels Estats i empreses poderoses”, ha afirmat Stephen Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d'Amnistia Internacional.
“Fins ara aquestes empreses han generat un situació perillosa: les desigualtats globals en l'accés a les vacunes s'estan intensificant sense control. Un reduït nombre de països rics lideren la cursa, mentre la resta del món s'esforça per arrencar des de la línia de sortida. Totes les persones mereixen una punxada justa d'aquesta vacuna: pel que fa al nostre dret a la salut, no hi ha lloc per a la discriminació”.
Els països rics han comprat més de la meitat del subministrament de vacunes del món, tot i que només representen el 16% de la població mundial. Els mateixos països han administrat fins ara més del 60% de les dosis del món, mentre que a més de 100 països no han vacunat encara ni una sola persona.
No s'ha de negar a ningú l'accés a l'atenció de la salut -incloses les vacunes- pel lloc on viu, per la seva identitat o pel seu nivell d'ingressos. Això seria discriminació. Si s'exerceix suficient pressió en les persones correctes i en les empreses, podem aconseguir que els sistemes de vacunació contra la COVID-19 garanteixin els drets humans”, ha afirmat Stephen Cockburn.
Compartir coneixements i tecnologia
S'han gastat els diners de milers de milions de contribuents en ajudes a empreses com AstraZeneca, Moderna i Pfizer BioNTech perquè desenvolupin i produeixin vacunes, però aquestes empreses es neguen a compartir les seves investigacions, coneixements i tecnologies. Això vol dir que altres empreses farmacèutiques no poden fer ús d'aquests avenços científics per augmentar la seva pròpia producció de vacunes, la qual cosa incrementaria el subministrament i les faria accessibles a països amb menys ingressos.
Per exemple, al maig de 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir l'Accés Mancomunat a Tecnologia contra la COVID-19 (C-TAP) perquè les empreses poguessin compartir dades i coneixements, i després acordar llicències de producció i transferències de tecnologia a altres potencials productors, amb la finalitat d’assegurar l'accés més ràpid de la població a vacunes a qualsevol lloc. Però, fins ara, ni una sola empresa farmacèutica s'ha adherit al C-TAP.
Els governs han de complir amb les seves obligacions de drets humans i donar suport a la proposta d'exempció de certes disposicions de l'Acord sobre els ADPIC (Acord Internacional que regula els drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç) que solen restringir on, quan i com es produeixen els medicaments. Aquesta exempció dispensaria de l'execució de les proteccions de patents i propietat intel·lectual que actualment creen obstacles perquè altres fabricants produeixin més vacunes contra la COVID-19. No obstant això, encara que compta amb el suport de la immensa majoria de països d'ingressos baixos i mitjans, els Estats rics s'oposen.
Mentre alguns Estats es neguen a fer rendir comptes als productors de vacunes per la seva responsabilitat de drets humans d'estendre l'accés a la vacuna contra la COVID-19 al màxim nombre de persones, surten a la llum amb més força escletxes profundes i desigualtats entre països i comunitats. I són les persones que corren més risc les que pateixen perquè alguns països i empreses farmacèutiques segueixen concedint prioritat als acords bilaterals abans que a garantir que totes les persones en tots els països reben el mateix tracte en l'administració de dosi de les vacunes contra la COVID-19.
“Quan commemorem el primer aniversari de la declaració de la pandèmia de COVID-19, no podem quedar-nos de braços creuats davant aquesta tragèdia quan tenim solucions sobre la taula”, ha afirmat Tamaryn Nelson, assessora de Salut d'Amnistia Internacional. “En plena carrera dels governs per vacunar abans de res a les seves poblacions, i amb la indústria farmacèutica aferrant-se com poden a les seves patents, oblidem que hi ha vides humanes en joc. Ningú estarà segur fins que tots i totes ho estiguem”.
És hora que les empreses farmacèutiques i els Estats compleixin amb les seves responsabilitats i obligacions en matèria de drets humans. Amnistia Internacional fa campanya perquè empreses com AstraZeneca, Pfizer, BioNTech i Moderna comparteixin els seus coneixements i tecnologia, i que així la població del món sencer rebi una punxada justa d'aquesta vacuna. A més, els Estats han de fer un pas endavant, exercint pressió sobre les empreses perquè compleixin amb la part que els correspon i treballin col·lectivament per garantir que les persones més exposades en tot el planeta reben la vacuna al més aviat possible.