Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Corea del Sud: violència, abusos i discriminació contra els soldats gais a l'exèrcit

Illustrated by Jo Jin-joo © Amnesty International

A Corea del Sud els soldats gais i trans sofreixen violència, assetjament i discriminació generalitzada per la penalització de les relacions sexuals amb consentiment entre homes a les forces armades, assegura Amnistia Internacional en ocasió de la publicació d'un nou informe en el qual s'explica per què ha de derogar-se aquesta legislació injusta.

Serving in Silence: LGBTI People in South Korea's Military revela l'impacte destructiu que té en les persones LGBTI la penalització de les relacions homosexuals amb consentiment en les forces armades del país. L'article 92-6 de la Llei Penal Militar del país castiga les relacions sexuals entre homes membres de les forces armades, tant en servei com fora de servei, amb penes de fins a dos anys de presó, en virtut d'una disposició sobre "actes ofensius".

"L'exèrcit de Corea del Sud ha de deixar de tractar les persones LGBTI com si fossin l'enemic. La penalització de les relacions sexuals entre persones del mateix sexe és devastadora per a la vida de nombrosos soldats LGBTI i té repercussions a la societat en general", ha afirmat Roseann Rife, directora d'Investigació d'Amnistia Internacional sobre l'Àsia Oriental.

"Aquest entorn hostil fomenta l'abús i la intimidació d'homes joves que guarden silenci per por que es prenguin represàlies en contra seva. Ja és hora que les forces armades reconeguin que l'orientació sexual d'una persona és completament irrellevant pel que fa a la seva capacitat per prestar servei en l'exèrcit".

A Corea del Sud, tots els homes estan obligats a prestar servei militar durant un mínim de 21 mesos. La penalització crea un entorn que tolera -i fins i tot fomenta- la discriminació basada únicament en la identitat de la persona. Encara que la penalització només és aplicable dins de les forces armades, el fet que aproximadament la meitat de la població estigui obligada a prestar servei militar en una etapa primerenca de la vida fa que la penalització tingui un impacte social significatiu. Molts exsoldats i soldats la consideren tòxica.

Violència i violació

Els soldats que van parlar amb Amnistia Internacional van explicar que van experimentar intimidació, violència i aïllament com a resultat de la penalització de l'activitat sexual entre homes en les forces armades.

"U", exsoldat que hi havia estat feia deu anys en l'exèrcit, va recordar com els abusos que havia sofert l'havien portat a intentar suïcidar-se: "Una nit vaig veure com abusaven sexualment d'un soldat. Davant del seu enuig, la persona que estava abusant d'ell, que era el seu superior, va començar a colpejar-lo acarnissadament i el va obligar a beure del lavabo. Uns dies després, el soldat que havia sofert l'abús va prendre la decisió de denunciar l'incident i em va demanar ajuda".

Quan el soldat de rang superior es va assabentar de la possible denúncia, va amenaçar de propinar a "U" una pallissa de la qual no es podria recuperar. En paraules de "U": "Llavors em va sotmetre a violència física i humiliació durant tres hores en les quals em va obligar a practicar sexe oral i anal amb la víctima inicial mentre que feia comentaris provocadors com 'No vols ficar-te al llit amb aquest efeminat?'.

Molts soldats van explicar a Amnistia Internacional que en l'exèrcit es comet violència sexual contra homes gais o presumptament gais. L'abús sol presentar-se com un càstig que s'imposa als soldats -que no són prou masculins-, per "senyals" que inclouen caminar "de forma efeminada", tenir la pell més clara o parlar en un to més agut.

Investigacions de 2017

Si bé la penalització en virtut del Codi Militar està vigent des de la dècada de 1960, la qüestió va cobrar rellevància el 2017, després que les autoritats militars emprenguessin una agressiva investigació per identificar i castigar els soldats sospitosos de mantenir relacions sexuals amb homes. Com a resultat de la investigació es van presentar càrrecs contra més de 20 soldats per mantenir relacions sexuals amb persones del mateix sexe.

Yeo-jun Kim, un dels soldats contra els quals es va dirigir la investigació, va explicar a Amnistia Internacional que els investigadors van coaccionar-lo perquè admetés que havia mantingut relacions sexuals amb homes: "Van començar preguntant-me si coneixia Jun-seu, una antiga parella amb qui havia trencat un any abans. Quan vaig respondre que no, els investigadors van començar a cridar-me i amenaçar-me".

En presència de Yeo-jun Kim, els investigadors van cridar a Jun-seu i est va confirmar la relació. Finalment Yeo-jun Kim va reconèixer que Jun-seu era una ex parella. Després van sotmetre'l a un al·luvió de preguntes indiscretes sobre la seva vida privada, algunes d'elles sobre postures sexuals i sobre on ejaculava.

Yeo-jun Kim va sentir que no li quedava més alternativa que admetre que infringia l'article 92-6. "Encara sento l'impacte d'aquesta investigació, fins i tot després d'haver deixat les forces armades el 2018", va dir. "Les autoritats es van comportar com a tafaners. Haurien d'haver mantingut la confidencialitat. He perdut la fe i la confiança en la gent".

En resposta a relats com a aquest, Roseann Rife va comentar: "Aquests enjudiciaments indignants representen només una fracció del dany que la penalització infligeix a homes gais o considerats gais. El codi militar no només legisla contra actes sexuals concrets; institucionalitza la discriminació, i fins i tot podria incitar o justificar la violència contra les persones LGBTI dins de l'exèrcit i en la societat en general".

Revelació de l'homosexualitat

Molts soldats sud-coreans van explicar que havien ocultat l'orientació sexual o la identitat de gènere per por que algú la fes pública i els assetgessin. Lee So va explicar a Amnistia Internacional: "Aquest és un lloc on, per encaixar, has de deixar de ser qui ets, has d'esborrar-te".

Kim Myunghak, soldat en servei quan se'l va entrevistar al juliol de 2018, va veure com el seu superior directe feia pública la seva homosexualitat malgrat que existeix la prohibició de revelar l'homosexualitat d'un altre soldat.

La por a represàlies dissuadeix moltes víctimes de denunciar la violència en l'exèrcit, especialment quan els qui la cometen són soldats de rang més alt. Això possibilita la prevalença d'una cultura d'impunitat en la qual els perpetradors queden impunes i les víctimes són castigades.

Do Hoon Kim, home gai exmilitar, va explicar a Amnistia Internacional: "És una qüestió de poder i rang. Els soldats assetgen altres de menor rang només per presumir del seu poder",

Salut mental

Diversos soldats gais van explicar a Amnistia Internacional que els havien enviat a centres militars de salut mental, també anomenats "campaments verds" o "campaments de recuperació".

Després de patir reiterades agressions sexuals, Jeram va emmalaltir física i psicològicament. Li van donar l'opció d'ingressar en un hospital de salut mental de les forces armades o de romandre en una cel·la amb accés limitat a l'exterior.

"L'hospital va intentar diagnosticar-me "incapacitat per al servei", i fins als membres del personal em van explicar com actuar com una persona mentalment incapacitada per aconseguir que em llicenciessin?, va recordar Jeram.

"Em vaig negar que em posessin aquesta etiqueta. Abans d'entrar a l'exèrcit havia portat una vida positiva i sabia que l'origen del problema no era jo. Aquesta experiència em va portar a intentar suïcidar-me perquè vaig perdre el desig de viure".

Jeram va explicar a Amnistia Internacional que un membre del comitè que va avaluar la seva baixa del servei militar li va dir: "Encara que et pegués un tret aquí mateix, es faria passar per una mort sospitosa i aquí quedaria la cosa. La compensació que rebria la teva família seria fins i tot menor que la que correspon a la mort d'un gos militar, que ascendeix a 2 milions de KRW (uns 2.000 dòlars nord-americans)".

Com a condició per concedir a Jeram la baixa de l'exèrcit es va obligara la seva mare a signar un document en el qual es comprometia a no demandar  l'exèrcit per maltractaments.

Incompliment institucional

En penalitzar les relacions sexuals entre homes en les forces armades, el govern de Corea del Sud està vulnerant una àmplia gamma de drets humans, entre els quals el dret a la intimitat, a la llibertat d'expressió i a la igualtat i la no discriminació.

Actualment el Tribunal Constitucional de Corea del Sud està considerant de nou si la penalització de les relacions sexuals entre persones del mateix sexe en les forces armades és constitucional, després d'haver resolt en tres ocasions des del 2002 que ho és.

"La penalització de les relacions sexuals entre homes en les forces armades és una espantosa violació dels drets humans", va declarar Roseann Rife. "Ningú ha de patir discriminació ni abusos per ser qui és o estimar qui estima. Corea del Sud ha de derogar l'article 92-6 del codi militar de manera urgent com a primer pas fonamental per posar fi a l'estigmatització generalitzada que sofreixen les persones LGBTI".