Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Contundent reacció global a la condemna imposada a l'advocada iraniana Nasrin Sotoudeh

© Particular
  • Més de mig milió de persones de diferents països exigeixen que s'anul·lin les dues sentències que la condemnen a 38 anys de presó i 148 fuetades per defensar els drets de les dones a l'Iran
Des que el passat 11 de març es va conèixer la sentència que condemnava l'advocada iraniana Nasrin Sotoudeh a 33 anys de presó, que se sumen a altres 5 anys d'una condemna anterior, i a 148 fuetades, més de mig milió de persones a tot el món (més de 100.000 a Espanya) s'han sumat a la campanya d'Amnistia Internacional adreçada a les autoritats iranianes exigint la seva llibertat immediata i incondicional i l'anul·lació d'aquestes sentències.

La reacció en defensa de Nasrin Sotoudeh s'ha estès en els últims dies per tot el món, amb adhesions a la campanya arribades, entre unes altres, des d'Itàlia, Holanda, el Regne Unit o Canadà. A Espanya, a la massiva reacció ciutadana s'han sumat organitzacions com la Fundació de l'Advocacia Espanyola o el Col·legi d'Advocats de Madrid. El Ministeri d'Afers exteriors ha fet públic un comunicat mostrant preocupació pel cas.

En aquests moments, Nasrin Sotoudeh té l'opció de recórrer la decisió judicial. No obstant això, ha renunciat a fer-ho per no legitimar una sentencia fruit del que l'activista considera un judici injust.

Amb aquesta condemna, les autoritats iranianes recorden a les dones que seguiran subjugades per unes lleis que vulneren la seva dignitat i drets
Yolanda Vega, Amnistia Internacional

"És la sentència més dura que es recorda en molts anys contra un defensor o defensora dels drets humans.
Amb aquesta condemna les autoritats iranianes recorden a les dones que seguiran subjugades per unes lleis que vulneren la seva dignitat i els seus drets", ha declarat Yolanda Vega, portaveu d'Amnistia Internacional Espanya. "Aquesta condemna només pretén fer callar les dones, però no ho aconseguirà, perquè el moviment global pels drets de les dones ja és imparable", ha afegit Yolanda Vega.

"No podem permetre que aquesta dona rebi una sola fuetada, ni passi un dia més a la presó per defensar els drets humans. Necessitem seguir recollint signatures a través de www.es.amnesty.org per exigir a les autoritats iranianes que anul·lin la sentència, que no rebi cap fuetada i que la posin en llibertat de manera immediata" ha assenyalat Yolanda Vega.

Amnistia Internacional demana també a la comunitat internacional que adopti públicament una postura ferma contra aquesta condemna i intervingui amb urgència per garantir el seu alliberament immediat i incondicional.

Una defensora dels drets humans incombustible

Nasrin Sotoudeh ha dedicat la seva vida a lluitar pacíficament pels drets humans com a advocada que defensa els drets de les dones, oposant-se per exemple a la legislació que estableix l'ús forçós del hijab. En aquest últim any, les autoritats iranianes han incrementat la repressió contra les activistes que van protestar públicament i de manera pacífica contra aquesta llei i la condemna contra Nasrin n'és la mostra més cruel.

Nasrin Sotoudeh va ser declarada culpable, entre altres càrrecs, de "incitar a la corrupció i la prostitució" i "cometre obertament un acte pecaminós [...] apareixent en públic sense hijab". Algunes de les seves activitats que les autoritats han aportat com a prova són: oposar-se a l'ús forçós del hijab, portar-lo durant les visites penitenciàries, defensar dones que protestaven pacíficament contra el seu ús forçós, concedir entrevistes als mitjans de comunicació per parlar de l'arrest i la detenció violenta de dones que protestaven contra l'ús forçós del hijab, i col·locar flors en el lloc en què va ser arrestada violentament una dona que protestava.

Nasrin Sotoudeh va ser detinguda a casa seva el 13 de juny del 2018. Al febrer, l'oficina d'aplicació de condemnes de la presó d'Evín, a Teheran, on està empresonada, li va comunicar que havia estat declarada culpable de set càrrecs i condemnada a 33 anys de presó i 148 fuetades.

En el pronunciament de la seva sentència es va aplicar l'article 134 del Codi Penal iranià, que permet als jutges exercir les seves facultats discrecionals per imposar una pena superior a la màxima legalment establerta quan la persona acusada s'enfronta a més de tres càrrecs. En el cas de Nasrin Sotoudeh, el jutge Mohammad Moghiseh va aplicar la pena màxima establerta per a cadascun dels set càrrecs, i després va afegir quatre anys més al període total de presó, elevant-lo a 33 anys, fet que depassa el màxim legal de 29 anys.

Al setembre de 2016, Nasrin Sotoudeh va ser condemnada in absentia a cinc anys de presó en una altra causa, en què se la va acusar de "difusió de propaganda contra el sistema" i de "reunió i col·lisió per cometre delictes contra la seguretat nacional". Nasrin no va poder estar present en el judici perquè les autoritats judicials li negaven l'entrada en considerar que no portava la deguda vestimenta islàmica.

Al setembre de 2010, Nasrin Sotoudeh va ser condemnada a sis anys de presó pels càrrecs de "difusió de propaganda contra el sistema" i "reunió i col·lusió per cometre delictes contra la seguretat nacional" pel seu treball d'advocada, que inclou la defensa d'innombrables casos de presos i preses de consciència i persones condemnades a mort per delictes comesos quan eren menors d'edat. Va quedar en llibertat l'abril de 2013 gràcies a un indult. El 2012 va rebre el Premi Sakhàrov pel seu treball de defensa dels drets humans.