La condemna imposada per un tribunal civil a un suboficial de l'exèrcit colombià per l'assassinat i la violació d'una nena constitueix una victòria poc habitual per als que fan campanya contra la impunitat pels delictes sexuals comesos durant les dècades de conflicte armat a Colòmbia. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional.

Dilluns, el subtinent Raúl Muñoz Linares va ser condemnat a 60 anys de presó per la violació i l'assassinat de Jenni Torres, de 14 anys, així com per l'assassinat dels germans d'aquesta – Jimi, de nou anys, i Jefferson, de sis- i per la violació d'una altra nena. Tot això va passar a Tame, a la regió d'Arauca, nord-est de Colòmbia, l'octubre de 2010.

"La condemna de Raúl Muñoz dóna testimoni de la perseverança de les famílies de les víctimes i els seus advocats. És poc habitual que els autors d'abusos contra els drets humans compareguin davant la justícia a Colòmbia, i més quan són membres de les forces de seguretat i quan el delicte és de violència sexual", ha manifestat Marcelo Pollack, investigador d'Amnistia Internacional sobre Colòmbia .

El cas contra el subtinent es va retardar repetidament per les dubtoses tàctiques dilatòries dels seus advocats defensors –que van provocar les crítiques de la jutge encarregada del cas-, i es va caracteritzar per la negativa del batalló local de l'exèrcit a ajudar a les famílies de les víctimes.

Quan els tres menors assassinats van desaparèixer a Tame l'octubre de 2010, l'exèrcit es va negar a ajudar a buscar-los. Més tard, quan es van trobar els cadàvers, les autoritats locals es van negar a recuperar les restes.

Tot i les reiterades queixes de la comunitat local respecte al fet que els soldats estaven constantment cometent abusos sexuals i violant dones i nenes de la zona, l'exèrcit va tractar de culpar de les violacions i homicidis als residents locals, a les bandes delictives i a les guerrilles .

El març de 2011, el cas es va transferir a la capital, Bogotà, per motius de seguretat després que la jutgessa encarregada del cas, Glòria Constanza Gaona, fos assassinada a trets a Saravena, Arauca. La família Torres va rebre amenaces que la van obligar a abandonar la zona, i també hi va haver amenaces contra una organització de drets humans que ajuda a les famílies de les víctimes.

"Encara que el govern i la fiscalia han adoptat mesures per lluitar contra la impunitat en aquest tipus de casos, aquestes mesures han estat inefectives. Cal fer més per garantir el ple respecte del dret de les supervivents a la veritat, la justícia i la reparació".



Violència sexual en el conflicte de Colòmbia

La violència sexual segueix sent un tret característic del conflicte armat de Colòmbia, que dura ja des de fa 45 anys. Totes les parts enfrontades –les forces de seguretat, les guerrilles i els paramilitars- han estat responsables d'aquest tipus de delictes.

El 2008, la Cort Constitucional de Colòmbia va descriure la violència sexual comesa en el context del conflicte com una pràctica "habitual, estesa, sistemàtica i invisible", i va demanar a les autoritats que prenguessin mesures efectives per posar fi tant a aquesta violència com a la impunitat per als seus responsables.

No obstant això, quatre anys després, la gran majoria dels responsables de delictes sexuals relacionats amb el conflicte segueixen eludint la justícia.

Altres violacions de drets humans comeses per l'exèrcit

En un cas diferent, un tribunal de Bogotà va condemnar divendres a un general retirat a 26 anys de presó per l'assassinat, comès durant la dècada de 1990, d'un camperol a mans d'un grup paramilitar de dretes.

El tribunal va concloure que el general retirat, Ritu Alejo del Río –detingut des de 2008 -, no havia participat directament en aquest, ni en els molts altres homicidis comesos a la zona sota el seu comandament, però havia mantingut estrets vincles amb els paramilitars prop d'Urabá, al nord de Medellín, des de 1995 fins a 1997, i els havia permès cometre abusos impunement.

La connivència entre els membres de les forces de seguretat i els paramilitars ha alimentat, i segueix alimentant, les violacions de drets humans comeses durant el conflicte armat de Colòmbia.

El Congrés està debatent actualment un projecte de reforma constitucional que, si s'aprova, reforçarà el paper del sistema de justícia militar a la investigació i l'enjudiciament de les violacions de drets humans en què estiguin implicades les forces de seguretat.

"Els tribunals militars de Colòmbia tenen un vergonyós historial en arxivar investigacions sobre casos de violacions de drets humans comeses per membres de les forces armades sense fer passar comptes als responsables", ha manifestat Marcelo Pollack.

"Si aquesta reforma s'aprova, suposarà un greu retrocés en la lluita contra la impunitat, i farà encara més difícil portar davant la justícia als responsables d'abusos greus contra els drets humans i violacions del dret internacional humanitari."