Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Colòmbia: polítiques fallides posen en risc persones defensores de drets humans

Dubtes sobre si Espanya, entre altres països, no està analitzant individualment les sol·licituds d'asil d'aquestes persones i les estigui denegant en bloc.

Les amenaces freqüents, atacs i assassinats contra les persones que defensen la terra, el territori i el medi ambient a Colòmbia han evidenciat la manca d'efectivitat del govern per atendre la greu crisi que enfronta el país en el tema de persones defensores de drets humans.

¿Por qué nos quieren matar? La falta de un espacio seguro para defender derechos humanos en Colombia examina les raons de la violència contra líders i lideresses comunitats que habiten regions situades en zones geogràficament estratègiques i amb riquesa en recursos naturals. L'informe analitza, a més, la poca efectivitat de les mesures de protecció que el govern ha aplicat des de la signatura de l'Acord de Pau amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) el 2016.

"Des de fa anys, Colòmbia és un dels països més perillosos a tot el món per a les persones que defensen els drets humans, els territoris i recursos naturals. No obstant això, des de la signatura de l'Acord de Pau el 2016, les coses han empitjorat, particularment per als qui viuen en zones geogràficament estratègiques i riques en recursos naturals", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

"Les persones defensores seguiran morint fins que el govern abordi de manera efectiva qüestions estructurals, com la profunda desigualtat i la marginalització en la qual viuen les comunitats, la tinença i control de la terra, la substitució de cultius il·lícits i la justícia".

L'informe recull els casos de quatre comunitats en particular risc: el Procés de Comunitats Negres (PCN) a Buenaventura, Valle del Cauca; el Comitè d'Integració Social del Catatumbo (CISCA) a Nord de Santander; l'Assentament Ancestral Indígena Kubeo - Sikuani (ASEINPOME) a Meta; i l'Associació de Desenvolupament Integral Sostenible de la Perla Amazònica (ADISPA) a Putumayo.

Representants de cadascuna de les comunitats van detallar a Amnistia Internacional els incidents d'amenaces i atacs que han sofert per defensar el territori i el medi ambient. Membres del CISCA, per exemple, van explicar que, en viure en una de les zones de més producció de coca a Colòmbia, són estigmatitzats, fustigats i violentats en ser acusats de donar suport als grups armats que operen a la zona.

Les comunitats de pobles Indígenes en tot el país també són subjectes de freqüents atacs per la seva defensa territorial i dels recursos naturals. En el departament del Meta, per exemple, la manca de reconeixement dels drets territorials de la comunitat indígena Kubeo-Sikuani els ha deixat desprotegits i amenaçats a les seves terres.

La pandèmia del COVID-19 ha posat a les persones defensores de drets humans en una situació de més risc, invisibilitzant els contextos de violència a què s'enfronten i la falta de protecció de les autoritats. Durant la pandèmia les autoritats han reduït els esquemes de protecció d'algunes persones defensores, i han autoritzat activitats que incrementen el risc de les comunitats com l'extracció de recursos naturals, operatius policials i erradicació forçada de cultius il·lícits.

Colòmbia ha establert un nombre de mesures per protegir, almenys en el paper, els qui defensen els drets humans. Almenys 14 d'aquelles normes aborden de manera directa o indirecta el tema de la protecció col·lectiva. No obstant això, les institucions i els seus programes estan plagades de problemes que les tornen poc efectives.

La Unitat Nacional de Protecció atorga només mesues com a escortes, telèfons cel·lulars i cotxes blindats amb un enfocament altament individual i urbà. Per la seva banda, el Sistema d'Alertes Primerenques, dissenyat per atorgar protecció col·lectiva, és poc efectiu perquè l'incompliment de les seves mesures per part de les entitats estatals no comporta conseqüències. El conjunt d'accions adoptades per les autoritats colombianes amb el propòsit de prevenir el risc, contrarestar les amenaces i minimitzar les vulnerabilitats dels grups i comunitats, conegut com a Ruta de Protecció Col·lectiva, tampoc no està sent implementat de manera efectiva.

"Encara que Colòmbia compti en teoria amb un dels sistemes de protecció més complets de la regió, no són efectius perquè les autoritats rebutgen actuar de manera preventiva i abordar les causes estructurals de la violència col·lectiva contra les persones defensores", va dir Erika Guevara-Rosas.

"El ventall de normes de protecció és tan extens i complex que moltes persones defensores diuen que no saben com utilitzar-lo o que no és el que necessiten a nivell comunitari. Si realment volen protegir els qui defensen el medi ambient, les autoritats de Colòmbia necessiten escoltar les comunitats en risc, donar-los suport per enfortir les estratègies que ja han desenvolupat, i assegurar justícia per als qui els ataquen".

Amnistia Internacional ha llançat una campanya d'acció perquè les persones defensores de drets humans a Colòmbia puguin desenvolupar la seva feina amb garanties de seguretat i protecció.

Sol·licitants d'asil a Espanya

Amb la difícil situació que viuen les persones defensores de drets humans a Colòmbia, a Amnistia Internacional li preocupa que no s'estiguin analitzant de manera individual les sol·licituds que arriben al nostre país i s'estigui procedint a una denegació en bloc per nacionalitat.

El 2019, es van presentar 29.410 sol·licituds de protecció internacional procedents de Colòmbia. Fins al 31 d'agost de 2020, últimes xifres oficials, s'haurien presentat 20.488 sol·licituds per part de persones procedents d'aquest país. El 2020, el Ministeri de l'Interior parla d'un total de 41.114 resolucions desfavorables per a sol·licitants d'asil o proteción internacional, de les quals 23.253 eren para sol·licitants procedents de Colòmbia. Només 490 persones colombianes de la totalitat han obtingut aquest any estatut de refugiat, protecció subsidiària, o protecció per raons humanitàries a Espanya.

Amnistia Internacional recorda a l'Oficina d'Asil i Refugi, dependent del Ministeri de l'Interior, la necessitat que es tingui en compte que Colòmbia és un dels països més perillosos per a les persones que defensen els drets humans, els territoris i els recursos naturals a tot el món.