Dissabte que ve 16 de novembre la selecció espanyola de futbol juga a la capital de Guinea Equatorial, Malabo, un partit amistós. Amnistia Internacional aprofita aquesta ocasió per demanar la llibertat d'Agustín Esono, pres de consciència empresonat des de fa més d'un any en aquest país africà per motivacions polítiques.>
Agustín Esono Nsogo és professor, propietari i director d'un col·legi privat a Bata, la principal ciutat de la zona continental de Guinea Equatorial. A més, és nebot d'un cofundador del partit polític d'oposició Unió Popular (UP) que va morir sota custòdia policial el 1993 a conseqüència de les tortures sofertes.
Agustín està privat de llibertat de forma arbitrària des que agents de policia sense ordre de detenció van entrar a casa seva el 17 d'octubre de 2012 a les 11 de la nit i el van detenir.
Amnistia Internacional considera que la seva detenció i reclusió sense càrrecs ni judici no estan justificades i obeeixen a motivacions polítiques, per la qual cosa demana la seva llibertat immediata i incondicional. L'organització ha llançat una ciberacció a través del seu centre d'activisme a Internet, www.actuaconamnistia.org, per exigir al president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, l'alliberament d'aquesta persona.>
Fosc historial de drets humans a Guinea Equatorial
D'altra banda, malgrat les reiterades promeses de millorar la situació dels drets humans al país realitzades pel govern de Teodoro Obiang, -en el poder des que va encapçalar un cop d'estat el 1979- Amnistia Internacional denuncia el fosc historial que hi ha darrere d'aquestes promeses.
Restriccions a la llibertat de premsa, expressió i manifestació. La Constitució garanteix aquests drets. No obstant això, es restringeixen de forma rutinària a Guinea Equatorial. Encara que la llei no requereix un permís oficial per a celebrar manifestacions, aquestes no estan permeses i tant les persones que les organitzen com les que intenten manifestar-se són sovint arrestades. Els mitjans de comunicació segueixen estant sota el control del govern i fins i tot periodistes estrangers han estat objecte de fustigació, arrest i detenció, i han patit maltractaments abans de ser expulsats del país.
Pena de mort vigent. El 2010 es van produir quatre execucions i són les últimes de les quals es té notícia. No obstant això, el 2012 una persona va ser condemnada a la pena capital. És obligatòria quan es produeix un assassinat premeditat i també s'ha aplicat a opositors polítics condemnats per delictes contra l'Estat.
Detenció arbitrària d'opositors. Continua l'assetjament i privació de llibertat d'activistes i defensors/es de drets humans, entre altres persones. Aquestes detencions s'intensifiquen en el context de la celebració d'eleccions o abans d'altres esdeveniments importants. No és estrany acusar a aquestes persones de tractar de desestabilitzar el país. Romanen a la presó durant un temps indeterminat de dies o mesos. Sovint s'assetja i persegueix a familiars dels activistes per obligar a aquests a lliurar-se a les autoritats.
Règim d'incomunicació i desaparicions forçades. És una pràctica habitual transferir a activistes polítics a presons o comissaries de policia d'altres ciutats en secret, on romanen en règim d'incomunicació durant algun temps, convertint-se, a la pràctica, en víctimes de desaparicions forçades. En tots els casos coneguts per Amnistia Internacional, les autoritats es neguen a reconèixer que mantenen a aquestes persones sota la seva custòdia ni a revelar el seu parador.
Judicis sense garanties. La Constitució estableix el dret a ser jutjat en judicis justs. No obstant això, els opositors polítics i altres persones crítiques han estat jutjats per càrrecs inventats. En els últims quatre anys alguns civils han estat jutjats en tribunals militars. Els tribunals accepten les confessions obtingudes sota tortura, fins i tot en els casos en què això constitueix l'única prova contra les persones acusades. Els jutges i els advocats defensors són designats per les autoritats militars o polítiques i manquen de formació jurídica.
Tortura i maltractaments constants. Amnistia Internacional ha documentat diversos casos de tortura o altres maltractaments des de 2009. A més de maltractaments físics, les persones detingudes per motius polítics poden ser sotmeses a altres formes de tracte o penes cruels, inhumans o degradants, com la reclusió perllongada en règim d'incomunicació i la negació d'atenció mèdica adequada. En alguns casos, la tortura ha acabat en mort. Les persones estrangeres, especialment dels països de l'Àfrica occidental sospitoses de ser immigrants indocumentats, també són regularment objecte de maltractaments.
Casos d'homicidis il·legítims. La Constitució garanteix el dret a la vida. No obstant això, la policia i els soldats segueixen gaudint d'impunitat gairebé total quan cometen homicidis il·legítims, fins i tot execucions extrajudicials. Des de 2009, diverses persones, inclosos estrangers, han mort en els bloquejos de carreteres després de negar-se a pagar suborns. No s'han realitzat investigacions sobre la majoria d'aquests casos.
Amnistia Internacional i els esdeveniments esportius
Amnistia Internacional acostuma a realitzar campanyes de denúncia de la situació de drets humans en els llocs on se celebren importants esdeveniments esportius. D'aquesta forma, des de fa anys, ha dut a terme accions de denúncia en el context del Gran Premi de Fórmula 1 a Bahrain, els Jocs Olímpics de Pequín 2008, els de Londres 2012, els imminents Jocs Olímpics d'Hivern de Sochi (Federació Russa) 2014 o les Copes del Món de Sud-àfrica 2010 o la propera de Brasil 2014.