Amnistia Internacional recull més de 90.000 signatures en defensa del dret a la protesta i les autoritats brasileres es neguen a recollir-les.

Els manifestants que surtin al carrer al Brasil durant la celebració en breu de la Copa del Món de futbol estan exposats a patir violència indiscriminada a mans de la policia i l'exèrcit a mesura que el país intensifica els esforços per controlar les manifestacions, ha manifestat Amnistia Internacional a una setmana del començament del Mundial de futbol.

"El deficient historial de Brasil en matèria de manteniment de l'ordre públic, la dependència de l'exèrcit per controlar les manifestacions, la manca de formació i el clima d'impunitat constitueixen un perillós còctel en el qual els únics perdedors són els manifestants pacífics", ha assenyalat Àtila Roque, director d'Amnistia Internacional Brasil.

"La Copa del Món 2014 serà una prova decisiva per a les autoritats del Brasil. Han d'aprofitar l'oportunitat i intensificar els seus esforços per garantir que les forces de seguretat encarregades de controlar les manifestacions durant el campionat no cometen cap violació més de drets humans", ha afegit Àtila Roque.

En l'informe "Utilizen l'estratègia de la por: protecció del dret a la protesta al Brasil", Amnistia Internacional analitza el catàleg d'abusos que les forces de seguretat van cometre l'any passat.

Entre aquests, figuren l'ús indiscriminat de gas lacrimògen i de bales de goma contra manifestants pacífics, detencions arbitràries i ús indegut de la llei per abordar i sancionar a qui surt al carrer. És de suposar que seguiran emprant-se aquestes tàctiques durant el campionat.

Activistes d'Amnistia Internacional han recollit més de 90.000 signatures en defensa del dret a la protesta i han realitzat actes de denúncia a Madrid, Roma, l'Haia, Santiago de Xile, Asunción (Paraguai) i Brasília. Les autoritats brasileres s'han negat a recollir les signatures. L'acció seguirà on line durant la Copa del Món. Pot firmar-se des de www.actuaambamnistia.org. Mentrestant, els i les activistes treuen targeta groga als governants.

"El món està enviant a les autoritats un missatge clar: manifestar-se no és delicte, és un dret humà. En lloc de recórrer a la violència per reprimir les protestes, govern i forces de seguretat han de complir amb la seva obligació de garantir que es pot dir el que es pensa en condicions de seguretat i sense por de resultar ferit o detingut", ha explicat Àtila Roque.

Des de juny de 2013, milers de brasilers vénen sortint al carrer en manifestacions multitudinàries que no tenen precedent. Protesten per l'augment del preu del transport públic, l'alt cost de la Copa del Món i la manca d'inversió suficient en serveis públics.

Centenars de persones han resultat ferides en ciutats de tot Brasil després de disparar la policia militar bales de goma contra elles malgrat que no representaven cap amenaça o colpejar-les amb porres.

Sérgio Silva, fotògraf professional de 32 anys, va perdre l'ull esquerre després de rebre l'impacte d'una bala de goma durant una manifestació contra l'alça del preu del bitllet d'autobús a São Paulo el 13 de juny de 2013.

A Silva, que està casat i té dos fills, li resulta ara molt difícil realitzar el seu treball. Mai ha rebut oficialment una explicació, disculpa ni oferiment d'una indemnització per part de les autoritats.

La policia militar també ha fet ús de gas lacrimògen contra manifestants pacífics, arribant fins i tot a llançar un pot de fum dins d'un hospital a Rio de Janeiro.

Alhora, s'han detingut indiscriminadament centenars de persones, en alguns casos en aplicació de lleis contra la delinqüència organitzada i sense prova alguna de participació en activitats delictives.  

Humberto Caporalli, de 24 anys, va ser detingut i acusat formalment després de participar en una manifestació en favor de l'educació a São Paulo el 7 d'octubre de 2013.

A la comissaria de policia, van pressionar-lo perquè revelés als agents la contrasenya del seu compte de Facebook a fi que poguessin comprovar el que publicava. Van tenir-lo reclòs durant dos dies, fins que un jutge li va concedir la llibertat sota fiança.

Els legisladors brasilers estan examinant també un seguit de propostes de llei que restringeixen encara més el dret de manifestació pacífica.

En virtut d'un projecte de llei antiterrorista que s'ha presentat al Congrés Nacional es podria adoptar una àmplia definició del terrorisme que permet, per exemple, entendre com a tal els danys a béns i a serveis essencials. Es tem que, si s'aprova aquesta llei, es faci ús indegut d'ella contra manifestants pacífics.

"Amb l'atenció mundial centrada a Brasil, les autoritats han de comprometre's públicament a no fer ús excessiu de la força contra manifestants i a investigar els abusos. En cas contrari, donaran carta blanca a les forces de seguretat perquè segueixin cometent abusos contra els drets humans", ha manifestat Àtila Roque.