El Consell de Seguretat de l'ONU ha de fer el que pugui per posar fi als crims de lesa humanitat i la neteja ètnica que estan tenint lloc contra la població civil rohingya a Birmània; per això ha de prendre mesures, entre les quals imposar un embargament d'armes integral al país. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional.

El Consell celebrarà una sessió pública sobre la situació a Birmània dijous, quan el secretari general de l'ONU, Antonio Guterres, informarà als membres sobre l'actual crisi en l'estat de Rakhine.

"L'exèrcit de Myanmar està desplaçant per força i matant rohingyes, en una campanya de crims de lesa humanitat que constitueix neteja ètnica. Quan es reuneixin el dijous, els Estats membres de l'ONU han de preguntar-se de quin costat de la història volen estar, i han de fer el que puguin per posar fi a aquest malson. Units, tenen el poder de pressionar Birmània perquè posi fi a la violència", ha manifestat Tirana Hassan, directora de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"El Consell de Seguretat ha de posar fi immediatament a la transferència a Myanmar de tot tipus d'armes, municions i material relacionat i imposae un embargament d'armes integral. Aquest embargament hauria d'abastar els subministraments tant directes com a indirectes, i també hauria de garantir que es posa fi a la formació i un altre tipus d'ajuda a l'exèrcit de Birmània". La reunió del Consell de Seguretat se celebra gairebé exactament un mes després que l'exèrcit de Birmània llancés una brutal operació a l'estat de Rakhine. Aquest atac es va llançar en resposta als atacs perpetrats contra desenes de llocs de seguretat, en els quals van morir almenys 12 membres de les forces de seguretat i l'autoria de la qual va reivindicar l'Exèrcit de Salvació Rohingya d'Arakan, grup armat rohingya.

Des de llavors, gairebé mig milió de persones refugiades han creuat la frontera a Bangladesh, fet que significa que gairebé la meitat dels 1,2 milions de persones que viuen a l'estat de Rakhine han fugit de casa seva, i desenes han mort violentament en poc més d'un mes.

Amnistia Internacional ha documentat la manera en què les forces de seguretat de Birmània han arrasat pobles sencers en l'estat de Rakhine i han disparat contra els qui tractaven de fugir, en un atac generalitzat i sistemàtic contra la població civil que constitueix crims de lesa humanitat. Malgrat les afirmacions del govern de Birmània respecte a que les operacions militars han cessat, Amnistia Internacional també va poder confirmar nous incendis de pobles en una data tan pròxima com la setmana passada.

Aquesta situació està empitjorant encara més a causa de les severes restriccions imposades per Birmània contra els grups d'ajuda en el nord de l'estat de Rakhine. Amnistia Internacional ha rebut informació fidedigna que indica que la por a la fam, així com els atacs de l'exèrcit, estan expulsant més gent de les seves cases, mentre molts rohingyes es troben atrapats en pobles sense amb prou feines accés a l'aliment.

"Aquesta crisi és lluny d'haver-se acabat, i no hi ha dubte que els abusos continuen imparables en l'estat de Rakhine. Més que mai, el món necessita adoptar una postura ferma i pressionar Birmània i les seves forces de seguretat perquè posin fi als horrors que estan infligint a la població rohingya", ha declarat Tirana Hassan.

"Volem que el Consell de Seguretat emeti una declaració pública en la qual condemni les atrocitats comeses en l'estat de Rakhine, i que insti al fet que es posi fi a la violència i es permeti l'accés sense traves als grups d'ajuda humanitària".