Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Les audiències del Tribunal Internacional de Justícia sobre presumptes infraccions de la Convenció sobre Genocidi per Israel, pas clau per protegir la població civil palestina

© AFP via Getty Images

“Les actuacions del Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) en la causa judicial sol·licitada per Sud-àfrica, que al·lega que l'Estat d'Israel està incomplint les seves obligacions contretes en virtut de la Convenció sobre el Genocidi de l'ONU, podrien contribuir a protegir la població civil palestina, posar fi a la catàstrofe humanitària provocada per l'ésser humà a la Franja de Gaza ocupada i oferir un raig d'esperança per a la justícia internacional”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

Sud-àfrica va presentar una sol·licitud en la qual al·legava que els actes d'Israel i la seva inacció en relació amb la població palestina a Gaza després dels atacs d'Hamàs i altres grups armats del 7 d'octubre de 2023 tenen caràcter genocida. En la seva sol·licitud, Sud-àfrica insta el Tribunal que ordeni “mesures provisionals” per protegir la població palestina a Gaza, que inclouen demanar a Israel que aturi immediatament els atacs militars que “constitueixin o donin lloc a violacions de la Convenció sobre el Genocidi” i rescindeixi les mesures relacionades que constitueixin càstig col·lectiu i desplaçament forçat. Les audiències inicials se celebraran davant la CIJ a l'Haia els dies 11 i 12 de gener.

Amnistia Internacional no ha determinat que la situació a Gaza constitueixi genocidi. No obstant això, hi ha senyals d'advertiment alarmants tenint en compte l'extraordinària magnitud de mort i destrucció amb més de 23.000 homicidis de persones palestines en poc més de 3 mesos i altres 10.000 en parador desconegut sota la runa, presumiblement sense vida, així com de l'esgarrifós augment de la retòrica deshumanitzadora i racista contra la població palestina per determinades autoritats del govern i l'exèrcit israelians. Això, sumat a la imposició per Israel d'un setge il·legal a Gaza que ha interromput o restringit greument l'accés de la població civil a aigua, aliments, assistència mèdica i combustible, està infligint un patiment inimaginable a la població gaziana i posant-ne en perill la supervivència.

“No s'albira el final del sofriment humà, de la devastació i de la destrucció a escala massiva que estem presenciant cada hora a Gaza. El risc que Gaza deixi de ser la presó més gran a l'aire lliure del món per a esdevenir un cementiri gegantí s'ha materialitzat de manera aclaparadora davant dels nostres ulls”, ha declarat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

El risc que Gaza deixi de ser la presó més gran a l'aire lliure del món per esdevenir un cementiri gegantí s'ha materialitzat de manera aclaparadora davant dels nostres ulls

Agnès Callamard, secretaria general d'Amnistia Internacional

 “Mentre els Estats Units continua emprant el seu poder de veto per a bloquejar al Consell de Seguretat de l'ONU i impedir que demani un alto-el-foc, els crims de guerra i crims de lesa humanitat són generalitzats i el risc de genocidi és real. Els Estats tenen l'obligació positiva de prevenir i castigar el genocidi i altres crims atroços. L'examen per la CIJ de la conducta d'Israel és un pas vital per a protegir la vida de la població palestina, restablir la confiança en l'aplicació universal del dret internacional i la credibilitat d'aquesta, i aplanar el camí per a la justícia i la reparació de les víctimes”.

Tots els Estats tenen l'obligació legal internacional d'actuar per a prevenir el genocidi en virtut de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, de 1948 i, com ha determinat amb anterioritat la CIJ, en virtut del dret consuetudinari. Això significa que l'obligació de prevenir és vinculant per a tots els Estats, inclosos els que no són parts en la Convenció. El 16 de novembre de 2023, un grup d'especialistes de l'ONU van advertir que hi havia un “genocidi en embrió” en els Territoris Palestins Ocupats i, en concret, a Gaza.

“És difícil exagerar la magnitud de la devastació i la destrucció que s'han forjat a Gaza en els últims tres mesos. Gran part del nord de Gaza està destruït i almenys el 85% de la població està ara internament desplaçada. Moltes persones palestines i expertes en drets humans consideren que això és part d'una estratègia d'Israel per fer que Gaza sigui ‘inhabitable’. Això se suma a les inquietants declaracions de determinades autoritats israelianes que propugnen la deportació il·legítima o el trasllat forçat de persones palestines fora de Gaza i l'ús aberrant d'una retòrica deshumanitzadora”, va afegir Agnès Callamard.

“Mentre la Cort Internacional de Justícia dicta una resolució definitiva sobre si s'estan cometent crims de genocidi i altres crims de dret internacional, una ordre urgent per a imposar mesures provisionals seria un mitjà important que ajudaria a prevenir més mort, destrucció i sofriment de la població civil i a advertir altres Estats que no han de contribuir al fet que es cometin violacions i crims greus contra la població palestina”.

Informació complementària

El genocidi es defineix com uns determinats actes comesos amb “la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós”.

Les mesures provisionals que ha sol·licitat Sud-àfrica inclouen demanar a Israel que desisteixi de cometre actes previstos en l'article II de la Convenció sobre el Genocidi, com la “matança de membres del grup [protegit]” i el “sotmetiment intencional del grup a condicions d'existència que hagin d'implicar la seva destrucció física, total o parcial”. Per tant, demana a Israel que previngui el desplaçament forçat i la privació de l'accés de la població palestina a aliments, aigua, ajuda humanitària i subministraments mèdics suficients. Segons la Convenció, cap persona, ni tan sols les màximes autoritats d'un govern, pot reclamar immunitat personal per cap presumpte acte.

La sol·licitud de Sud-àfrica a la CIJ esmenta informació aplegada per Amnistia Internacional que documenta proves irrefutables de crims de guerra i altres violacions del dret internacional comeses per forces israelianes en el seu intens bombardeig de Gaza, com ara atacs directes contra civils i béns de caràcter civil, atacs indiscriminats i altres atacs il·legítims, desplaçament forçat de civils i càstig col·lectiu de la població civil. També esmenta investigacions d'Amnistia Internacional que posen en relleu que el sistema israelià de dominació i opressió de la població palestina constitueix apartheid. A més, Amnistia Internacional condemna els crims de guerra comesos per Hamàs i altres grups armats el 7 d'octubre, inclosa la presa d'ostatges i l'homicidi deliberat de civils, i els seus continus atacs indiscriminats amb coets.

L'organització ha demanat reiteradament que s'investiguin les violacions del dret internacional comeses per totes les parts i un alto el foc sostingut immediat, l'alliberament de tots els ostatges civils restants en poder de grups armats a Gaza, la llibertat de totes les persones palestines detingudes arbitràriament per Israel i que Israel posi fi al seu setge, il·legal i inhumà, de Gaza.