Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Armènia / Azerbaidjan: S'insta a investigar amb urgència vídeos de decapitació i crims de guerra

Tant les forces azerbaidjaneses com les d'Armènia han comès crims de guerra al llarg dels recents combats lliurats a l'Alt Karabakh, ha manifestat Amnistia Internacional després de verificar uns vídeos de decapitació de persones capturades i profanació de cadàvers d'enemics.

L'organització ha analitzat 22 vídeos que mostren execucions extrajudicials, maltractaments a presos de guerra i altres persones capturades, a més de profanació de cadàvers de soldats del bàndol contrari.

En dos d'aquests videos es mostren execucions extrajudicials per decapitació, perpetrades per membres de l'exèrcit azerbaidjanès, i en un altre apareix un guàrdia de fronteres azerbaidjanès a qui li tallen el coll.

Els vídeos s'han compartit en perfils i grups privats de Telegram durant les tres últimes setmanes. El projecte Evidence Lab del Programa de Respostes a les Crisis d'Amnistia Internacional ha utilitzat tècniques de verificació digital per confirmar-ne l'autenticitat.

"Durant els combats lliurats recentment a l'Alt Karabakh, membres de les forces d'ambos bàndols han mostrat un comportament horrible, que revela una absoluta manca de respecte per les lleis de la guerra", ha afirmat Denis Krivosheev, director d'Investigació d'Amnistia Internacional per Europa Oriental i Àsia Central.

La depravació i absència d'humanitat captades en aquests vídeos posen de manifest la intenció deliberada de fer mal i humiliació extrema a les víctimes.

"Tant les autoritats azerbaidjaneses com les armènies han d'obrir immediatament investigacions independents i imparcials per identificar tots els responsables. Els perpetradors d'aquests crims, així com els comandaments que van ordenar o consentir-ne la comissió, han de ser portat davant de la justícia."

La investigació d'Amnistia Internacional ha confirmat que les imatges són autèntiques, i les proves tècniques realitzades amb els vídeos indiquen que no s'han manipulat. Un pèrit patòleg independent ha verificat també els detalls de les ferides.

Decapitació i mutilació a mans de l'exèrcit azerbaidjanès

Un vídeo del primer incident mostra a un grup d'homes amb uniforme de l'exèrcit azerbaidjanès que immobilitzen un home a qui es veu forcejant, mentre un soldat el decapita amb un ganivet. Identifiquem el botxí com un soldat azerbaidjanès pel tipus de camuflatge del seu uniforme, la bandera azerbaidjanesa a l'espatlla i un pegat a la màniga amb el seu grup sanguini, un fet habitual entre els soldats azerbaidjanesos. La víctima apareix sense camisa, només amb la roba interior i els pantalons. Després de la decapitació, la gent aplaudeix i llança forts crits.

En el segon vídeo d'aquest incident apareix el cap de la víctima al costat del cadàver d'un porc. Els homes parlen en azerbaidjanès, i el micròfon de la càmera enregistra el que li diuen a la víctima: frases com "no tens honor i així és com vengem la sang dels nostres màrtirs" i "així és com ens vengem, tallant caps". Segons les fonts d'Amnistia Internacional, la víctima era un civil armeni.

Un vídeo del segon incident mostra dos homes en uniformes que coincideixen amb els de l'exèrcit azerbaidjanès per característiques amb una bandera clarament d'Azerbaidjan a l'espatlla dreta d'un d'ells i un casc "seccionat", com el que utilitzen normalment les forces d'operacions especials. La víctima és una persona gran vestit de civil, a qui subjecten contra el terra. Se li sent demanar pietat reiteradament, dient: "Pietat, per Al·là".

Tot i parlar en azerbaidjanès, el seu accent no és d'Azerbaidjan. Amnistia Internacional creu que el més probable és que fos un habitant armeni de l'Alt Karabakh. A un dels homes se'l sent dir: "Té això", a la vegada que entrega un ganivet a l'altre, qui comença a tallar brutalment el coll a l'ancià abans que acabi el vídeo.

Homicidi premeditat d'un guàrdia de fronteres d'Azerbaidjan

En el tercer incident, el vídeo mostra un home amb uniforme de la patrulla de fronteres azerbaidjaneses a terra,  a qui emmordassen i lliguen. La persona que grava el vídeo li parla en armeni, després s'apropa a ell i li posa un ganivet a la gola.

Segons els mitjans de comunicació azerbaidjanesos, el van matar en aquest incident, i es deia Ismail Irapov. En el vídeo no se'l veu morir, però un examen patològic independent ha confirmat que la ferida que va patir deuria provocar-li la mort en qüestió de minuts.

Atemptats contra la dignitat personal i tracte inhumà

Onze vídeos més son d'abusos per forces armènies i set més d'abusos de les forces azerbaidjaneses. En alguns d'ells es veu a uns soldats armenis tallar l'orella d'un soldat azerbaidjanès mort, arrossegar el cadàver d'un soldat azerbaidjanès per terra amb una corda lligada als peus i posant-se a sobre del cadàver d'un soldat azerbaidjanès. En altres vídeos, els soldats azerbaidjanesos donen puntades de peu i cops a uns presoners armenis lligats i amb els ulls embenats i els obliguen a fer declaracions d'oposició al seu govern.

El dret internacional humanitari prohibeix expressament els actes de violència contra persones detingudes, incloent-hi els presoners de guerra; la mutilació de cadàvers, i la gravació de confessions o denúncies amb fins propagandístics.

El tercer Conveni de Ginebra disposa: "Els presoners de guerra hauran de ser tractats humanament en totes les circumstàncies [...] En particular, cap presoner de guerra podrà ser sotmès a mutilacions físiques [...] Tanmateix, els presoners de guerra hauran de ser protegits en tot moment, especialment contra tot acte de violència o d'intimidació, contra insults i la curiositat pública. Estan prohibides les mesures de represàlia contra ells".

L'homicidi intencional; la tortura o els maltractaments, i els atemptats contra la dignitat personal, especialment els tractes humiliants i degradants i la profanació de cadàvers, són crims de guerra.

Informació complementària

El 27 de setembre van esclatar intensos combats entre forces azerbaidjaneses i d'Armènia, així com altres altres en suport d'Armènia, a l'Alt Karabakh. En els mesos següents, els dos bàndols van intercanviar foc d'artilleria i coets.

Amnistia Internacional ha demanat a totes les parts del conflicte que respectin plenament el dret internacional humanitari i protegeixin la població civil dels efectes de les hostilitats. Els combats van concloure amb la firma de l'acord d'aturar el foc de l'Alt Karabakh el 9 de novembre.