Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Argentina: una condemna històrica, un pas més cap a la justícia

L'expresident de la Junta Militar argentina, Jorge Rafael Videla

Les sentències de presó contra els expresidents de facto Jorge Rafael Videla i Reynaldo Bignone pel pla sistemàtic d'apropiació de nens a l'Argentina són un pas històric cap a la justícia
al país, ha afirmat avui Amnistia Internacional.

Videla i Bignone van ser trobats culpables del robatori, retenció i ocultació de menors, i de la supressió de la seva identitat durant el règim militar que va governar el país entre 1976 i 1983, i van ser condemnats a 50 i 15 anys de presó respectivament.

"La condemna contra Videla i Bignone demostra que ningú no està per sobre de la llei," ha afirmat Mariela Belski, directora executiva d'Amnistia Internacional Argentina.

"És un pas molt significatiu en el camí emprès per l'Argentina en els últims anys per jutjar els responsables de les greus violacions als drets humans comeses durant l'últim règim militar."

La importància particular d'aquesta condemna dictada pel Tribunal Oral Federal 6 és que per primera vegada es va poder provar -a través dels 35 casos d'apropiació de nens investigats en aquesta causa- que va existir un pla dissenyat al més alt nivell pel règim militar per segrestar, ocultar i disposar dels nens nounats, fills de persones detingudes -desaparegudes durant aquesta època.

Així, en lloc de lliurar-los seus familiars, se'ls canviava la identitat i se'ls lliurava a altres famílies, que els anotava com si fossin propis.

Sis d'aquests casos aberrants havien estat matèria de Judici a les Juntes Militars de 1985, però en aquella ocasió no s'havia pogut provar l'existència d'un pla per actuar d'aquesta manera amb els nens nascuts durant la captivitat de les seves mares, o els nadons segrestats durant operatius militars.

La sentència va arribar a set exmilitars més, entre ells un metge que actuava en parts clandestins, que van ser condemnats a penes entre 5 i 40 anys
. Amb aquesta decisió s'arriba al final d'una causa judicial que va començar fa 15 anys, i un judici oral i públic que va durar un any. A dia d'avui, més de 100 nens apropiats han recuperat la seva identitat, i 20 d'ells van poder declarar en aquest procés. Es calcula que els nens apropiats durant els anys del règim militar arriba als 500.

"Fem una crida a l'Estat argentí a continuar avançant ara en les investigacions perquè recuperin la seva veritable identitat les persones que, a dia d'avui, encara segueixen sent víctimes d'aquests delictes
"
, conclou Amnistia Internacional.