Una investigació d'Amnistia Internacional ha tret a la llum noves i horribles dades sobre el tracte que reben les persones migrants etíops detingudes a l'Aràbia Saudita. Des del març, les autoritats houthis del Iemen han expulsat milers de treballadors i treballadores migrants etíops i les seves famílies a l'Aràbia Saudita, on han estat reclosos en condicions que posen la seva vida en perill.
Amnistia Internacional va entrevistar persones detingudes que van descriure tota classe de crueltats a mans de les autoritats saudites, com ara l'encadenament en parelles, l'obligació d'utilitzar el terra de la cel·la com a latrina i el confinament permanent en cel·les amb un grau d'amuntegament insuportable.
Basant-se en testimons coherents, Amnistia Internacional ha documentat la mort de tres adults sota custòdia. Altres persones detingudes van informar almenys de quatre morts més; si bé no ha estat possible corroborar aquestes afirmacions de forma independent, la prevalença de malalties i la manca d'aliments, aigua i atenció de la salut apunten al fet que el nombre real de defuncions podria ser molt més alt.
"Milers de migrants etíops que van abandonar casa seva a la recerca d'una vida millor s'han trobat, en el seu lloc, amb una crueltat inimaginable a casa pas. La seva situació "de confinament en cel·les inmundes plagades de mort i malaltia" és tan cruel que almenys dues persones han intentat treure's la vida", ha afirmat Marie Forestier, investigadora i assessora d'Amnistia Internacional sobre els drets de les persones refugiades i migrants.
"Les dones embarassades, nadons i nens i nenes petits estan reclosos en aquestes mateixes condicions atroces, i tres persones detingudes van explicar que coneixien casos de nens i nenes que havien mort. Instem les autoritats de l'Aràbia Saudita a deixar en llibertat immediatament totes les persones migrants detingudes i a millorar significativament les condicions de detenció abans que es perdin més vides".
Alhora, Amnistia Internacional demana al govern etíop que faciliti urgentment la repatriació voluntària i la reintegració d'etíops, i que pressioni el govern saudita perquè mentrestant millori les condicions de detenció.
Amnistia Internacional va entrevistar 12 persones migrants etíops detingudes a través d'una aplicació de missatgeria entre el 24 de juny i el 31 de juliol de 2020. Les seves denúncies van ser corroborades per vídeos, fotos i imatges de satèl·lit analitzades per l'Evidence Lab de l'organització. Tots els noms són ficticis.
Obligats a viure un malson
Fins a març de 2020, hi havia milers de migrants etíops treballant en el nord del Iemen, guanyant diners per pagar el seu passatge a l'Aràbia Saudita. Quan la pandèmia de la COVID-19 es va intensificar, les autoritats houthis van començar a ordenar als treballadors i treballadores migrants que anessin a la frontera, on segons informes van quedar atrapats en un foc creuat entre forces saudites i houthis.
Amnistia Internacional no ha pogut corroborar els informes de tirotejos, però la majoria de les persones detingudes van declarar que havien creuat la frontera sota el foc.
A l'Aràbia Saudita, les forces de seguretat van arrestar les persones migrants, van confiscar les seves pertinences i, en alguns casos, les van colpejar. La majoria van ser traslladades al centre de detenció d'Al Dayer. Des d'allí, una gran part va ser traslladada a la presó central de Jizan i, posteriorment, a les presons de Jiddah i La Meca; una altra part va romandre a la presó central de Jizan més de cinc mesos. Segons l'Organització Internacional per a les Migracions, prop de 2.000 persones etíops continuen abandonades a la seva sort a la banda iemenita de la frontera, sense aliments, aigua ni atenció de la salut.
Malalts i ferits, sense atenció de la salut
Totes les persones entrevistades van afirmar haver rebut un tracte terrible des del moment en què van ser arrestades per les autoritats saudites. Segons algunes, les condicions són especialment atroces al centre d'Al Dayer i la presó central de Jizan, on les cel·les allotgen una mitjana de 350 persones. L'Evidence Lab d'Amnistia ha verificat vídeos que sustenten aquestes acusacions.
Les persones detingudes van explicar que les ferides de bala sofertes a la frontera eren el problema de salut més apressant a Al Dayer i que les autoritats saudites es negaven a donar-los el tractament adequat, fet que provocava infeccions potencialment mortals.
En aquest centre, les persones detingudes no tenen accés a banys; estan obligades a utilitzar una cantonada de la cel·la com a latrina.
Zenebe, de 26 anys, va dir:
"És l'infern, mai no he vist res igual en la meva vida [...]. No hi ha banys. Orinem al terra, prop d'on dormim. De vegades hem hagut de caminar sobre els pixats".
Totes les persones entrevistades van relatar que als centres abundaven les malalties, i van informar de casos d'infeccions cutànies, diarrea i febre groga.
Hagos, que va passar cinc mesos sota custòdia a la presó central de Jizan, va dir que algunes de les persones allí recloses estaven tan febles que calia transportar-les als lavabos, que estaven desbordats i amb prou feines funcionaven.
Malgrat la calor intensa dels mesos d'estiu, l'aigua sol ser insuficient, especialment al centre d'Al Dayer, on segons informes els guàrdies penitenciaris només obren les aixetes durant alguns períodes curts al dia.
Totes les persones entrevistades es van referir a la manca de sanejament com un problema. Atès que les seves pertinences els van ser confiscades a la frontera, les persones detingudes només tenen la roba que portaven posada quan van sortir del Iemen, i a les presons d'Al Dayer i Jizan no hi ha dutxes. Fins i tot a les presons de la Meca i Jiddah, on l'aigua arriba per dutxar-se, a les persones detingudes no se'ls dona sabó. Aquestes condicions d'insalubritat són especialment alarmants en el context de l'actual pandèmia de COVID-19.
Morts sota custòdia
Dues persones detingudes van informar que havien vist personalment els cadàvers de tres homes -un etíop, un iemenita i un somali- al centre d'Al Dayer. No obstant això, totes les persones entrevistades van afirmar que sabien de gent que havia mort sota custòdia, i quatre d'elles van dir que havien vist cadàvers amb els seus propis ulls.
Freweyni, de 25 anys, va descriure la mort d'un nen de 15 anys a Al Dayer:
"Dormia al terra, tapat amb roba. Estava molt feble. Es va orinar dormint. Hi havia un noi cuidant-lo. [...] Cridem i els guàrdies van venir per emportar-se'l. Quatre dies després vaig veure'l fora, al terra. Estava mort. Al seu costat hi havia un altre cos".
Dues persones van explicar a Amnistia Internacional que havien impedit a companys de cel·la treure's la vida a la presó central de Jizan i la presó de Jiddah. Van esmentar la incertesa de la situació, així com la calor i la manca de menjar suficient com a detonants clau de la desesperació.
Abeba, de 24 anys, va descriure l'estat de terrible angoixa mental d'algunes de les dones amb les quals estava detinguda en Al Dayer: "Algunes dones parlaven soles, unes altres no es vestien, unes altres no podien controlar quan orinaven".
A Amnistia Internacional no li consta que als centres de detenció hi hagi instal·lacions de salut mental. Moltes persones detingudes estan traumatitzades no només per la detenció, sinó per les terribles experiències viscudes en el viatge a través del Iemen. Abeba, que va viatjar des d'Etiòpia amb la seva germana de 19 anys, va dir que durant la seva estada al Iemen moltes dones havien estat violades per agents de policia iemenites i passadors de fronteres.
"La meva germana està embarassada de cinc mesos. La van violar al Iemen. Cada vegada que li pregunto qui la va violar es posa a plorar", va dir.
Dones embarassades i nens i nenes, en greu perill
Segons les persones detingudes, hi ha un nombre important de dones embarassades sota custòdia. Roza, de 20 anys i embarassada de sis mesos en el moment de l'entrevista, va dir que hi havia 30 dones embarassades més en la seva cel·la de la presó central de Jizan. Cap de les dones embarassades amb qui va parlar o sobre les quals va sentir parlar Amnistia rebia una atenció sanitària adequada.
Roza va dir que quan finalment es permetia les dones veure a un metge, a Jiddah els guàrdies els posaven cadenes metàl·liques a les cames i les lligaven de dues en dues. Les portaven a una sala de reconeixement, però no totes rebien l'atenció sanitària adequada. Roza va explicar que es donava a totes les dones les mateixes pastilles i no se'ls feien ecografies -a ella no li van fer cap durant tot l'embaràs-.
Algunes dones han donat a llum durant la detenció; després d'una curta estada en instal·lacions mèdiques, se les retorna a les mateixes condicions d'insalubritat. Tres dones van denunciar que dos nadons i tres nens petits havien mort a les presons d'Al Dayer, Jiddah i La Meca.
Abeba va explicar a Amnistia Internacional:
"A Al Dayer els nens es van posar malalts perquè dormíem en un lloc brut, feia massa calor i no rebíem prou menjar. Tenien diarrea i estaven molt prims. Els van portar a l'hospital i allà van morir".
Tortura i altres maltractaments
Dos detinguts van denunciar que els guàrdies els havien administrat descàrregues com a càstig per queixar-se de les condicions.
Solomon, de 28 anys, va explicar a Amnistia Internacional:
"Van utilitzar un dispositiu elèctric [...] Em va fer un petit forat a la roba. Vaig veure a un home que després sagnava pel nas i la boca. Des d'aquest dia no hem tornat a queixar-nos. Tenim por que tornin a posar-nos la cosa elèctrica a l'esquena".
Vuit persones detingudes van afirmar que havien sofert i vist pallisses a mans de guàrdies penitenciaris, i tirotejos durant intents de fugida. Un home va dir que havia vist el cadàver d'un home a qui havien disparat quan intentava escapolir-se.
Amnistia Internacional demana a les autoritats d'Aràbia Saudita que posin en llibertat immediatament a totes les persones detingudes, donant prioritat a les més vulnerables, inclosos els nens i nenes.
Alhora, les autoritats saudites han de millorar de manera immediata i significativa les condicions de detenció, posar fi a la tortura i altres maltractaments i garantir que les persones sota custòdia tenen accés a aliments, aigua, serveis d'higiene, atenció de la salut, allotjament i roba adequats. També han d'investigar-se les denúncies d'abús i s'ha de fer rendir comptes als responsables.
La cooperació internacional és necessària
Gairebé totes les persones detingudes entrevistades per Amnistia Internacional havien vist almenys un representant de l'ambaixada o consolat d'Etiòpia durant la detenció. Van explicar que havien pogut parlar amb els funcionaris etíops i que aquests havien vist les condicions de detenció de primera mà.
No obstant això, en el moment de redactar aquest comunicat de premsa no s'havia repatriat cap de les persones detingudes amb les quals Amnistia Internacional ha parlat. El govern etíop ha citat la insuficiència d'espais de quarentena per a les persones retornades com a obstacle per al procés de repatriació.
Malgrat les restriccions de circulació degudes a la COVID 19, almenys 34.000 persones migrants etíops van tornar al seu país des de tothom entre abril i setembre de 2020, 3.998 d'elles procedents de l'Aràbia Saudita. Això demostra que els retorns no s'han detingut per complet i que encara és possible repatriar les persones migrants etíops si tots dos governs es comprometen.
A la llum d'aquesta informació, Amnistia Internacional demana a les autoritats etíops i saudites que cooperin per garantir que els etíops tenen accés a una repatriació voluntària, segura i digna. La comunitat internacional també té un paper molt important que exercir: "Si els espais de quarantena són un obstacle important, altres governs i donants han de donat suport a Etiòpia perquè augmenti el nombre d'espais per garantir que les persones migrants poden sortir d'aquestes condicions infernals el més aviat possible", va afirmar Marie Forestier.
"Res, ni tan sols una pandèmia, pot justificar la detenció arbitrària de milers de persones ni els abusos a què se les sotmet".