Londres.- Amnistia Internacional ha publica avui un informe que revela el grau i l?abast dels desallotjaments forçats a Angola i en el qual l'organització expressa la seva especial preocupació pels desallotjaments forçats que les autoritats angoleses han portat a terme aparentment a petició de l'església catòlica a Angola. L'organització de drets humans ha assegurat que pràcticament tots els desallotjaments forçats van dur aparellat l'ús excessiu de la força, que en ocasions va incloure pallisses a menors i dones ?entre elles una dona embarassada? per part de la policia així com trets indiscriminats contra residents que intentaven protegir les seves cases. Segons el que es publica avui a l?informe "Lives in ruins: forced evictions continue", milers de famílies han estat desallotjades per força des de 2001, gairebé sempre sense que les famílies afectades rebin un avís previ. Desenes de milers de persones s'han quedat sense allotjament, i centenars de famílies encara viuen entre ruïnes. Des de setembre de 2004 s'han repetit les demolicions de cases de residents en el municipi de Kilamba Kiaxi per buidar el terreny en vista a projectes d'edificació d'habitatges públics i privades. El 2006, el govern angolès va reconèixer públicament que les persones desallotjades per força tenien dret a rebre una indemnització, i va anunciar públicament que estava revisant la seva estratègia d'edificació d'habitatges per respondre a les necessitats d'allotjament de la seva població urbana. No obstant això, cap dels afectats que residien en Kilamba Kiaxi ha rebut fins ara una indemnització o un allotjament alternatiu adequat. Malgrat les afirmacions del govern, la situació de l'habitatge a Luanda no ha millorat; de fet, centenars de famílies continuen estant sense llar després d'haver estat expulsades de les seves cases ?ha afirmat Tawanda Hondora, directora adjunta del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a l?Àfrica?. Resulta inquietant que molts dels desallotjaments forçats dels dos últims anys s'hagin efectuat, pel que sembla, a petició de l'església catòlica.? El 1998, el govern angolès va retornar formalment a l'església els terrenys que aquesta posseïa amb anterioritat a la independència, en resposta a una petició formulada pel difunt papa Joan Pau II durant la seva visita a Angola el 1992. No obstant això, moltes famílies feia anys que vivien en aquests terrenys ?al barri luandès de Wenju Maka?, algunes fins i tot dècades. Segons la informació rebuda, quan les autoritats angoleses van concedir a l'església catòlica la titularitat d'aquests terrenys no van tenir en compte les persones que ja hi residien, i la policia nacional ha intentat diverses vegades expulsar més de 2.000 famílies de la zona en la qual l'església catòlica té la intenció de construir un asil. En resposta a la sol?licitud d'informació per part d'Amnistia Internacional en relació a la participació de l'església catòlica en aquests desallotjaments forçats, l'arquebisbe de Luanda va manifestar que l'església, en reclamar la seva titularitat sobre els terrenys, havia demanat al govern que oferís terres en altres zones a les persones afectades. A més, l'arquebisbe va assegurar que, en molts casos, aquestes persones havien erigit construccions en els terrenys en l'assabentar-se que l'església tenia intenció de recuperar-los. L'arquebisbe va justificar les mesures adoptades per l'església manifestant: ?summum ius summa iniuria" (llei extrema, justícia extrema), o, com ho interpretava l'arquebisbe, ?la justícia absoluta pot desembocar en injustícia?. L'església catòlica no hauria de demanar a les autoritats angoleses que desallotgin les persones que habiten uns terrenys la titularitat dels quals li ha estat concedida ?afirmava Tawanda Hondora?. Però és el govern angolès el principal responsable dels desallotjaments, i com a tal no només està obligat a detenir aquestes accions il?legals sinó també a oferir ajuda a les víctimes de desallotjaments anteriors que segueixen sense tenir allotjament, així com a donar instruccions inequívoques al personal encarregat de fer complir la llei perquè no participi en més desallotjaments forçats i dugui davant els tribunals els responsables de violacions de drets humans.? Informació complementària Segons la informació rebuda, el govern angolès té previst emprendre el projecte urbà més ambiciós de tot l?Àfrica i està engegant altres projectes de construcció amb el suport del govern xinès. El seu resultat, l'augment de la pressió sobre el sòl urbà, està ocasionant a Luanda el desallotjament de les famílies més pobres de diversos barris de la capital, cosa que ha sumit aquestes persones en un estat de pobresa encara major. (15/01/2007)