Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amuntegats i sense protecció: Amnistia Internacional recull testimonis i fotos sobre la situació en el CETI de Melilla

Residents del CETI sense protecció mentre les autoritats porten mascaretes perm protegir-se de la COVID-19
  • L'organització denuncia que tot i que s'han fet alguns trasllats a la península, no són suficients per descongestionar un centre que es troba ocupat pel doble de persones de la seva capacitat.

Amnistía Internacional ha aconseguit nous testimonis que revelen com les persones que es troben amuntegats dins del CETI (Centre d'Estada Temporal per a Immigrants) de Melilla corren riscos per a la seva salut. L'organització, que porta setmanes exigint que s'accelerin els trasllats dels i les residents en el CETI, especialment de les més vulnerables, a la península en condicions adequades, ha tingut accés a testimoniatges de persones que han estat o estan al centre en els últims dies. Aquestes narren com és impossible mantenir la distància d'almenys un metre de protecció i que no hi ha accés a materials com guants i màscares amb què protegir-se.

"Zones comunes, com pot ser un menjador pel qual passen més de 1.600 persones cada dia, són un focus perillós on els riscos de contreure aquesta malaltia es multipliquen. Les autoritats espanyoles no poden oblidar-se que les persones migrants i sol·licitants d'asil tenen el mateix dret que la resta de residents a Espanya al fet que es garanteixi el seu accés a la salut", assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional. "Portem anys denunciant que Ceuta i Melilla són un llimb sense drets per a aquestes persones i lamentem que, enmig d'una crisi sanitària tan greu com la que afrontem, hàgim de tornar a repetir-ho. És urgent i necessari que el Ministeri d'Interior present un pla per descongestionar el centre i acceleri els trasllats a la península, especialment de les persones més vulnerables o de les que ja compten amb protecció internacional. Han passat més de cinc setmanes des que es va decretar l'estat d'alarma i es van imposar mesures per evitar el contagi sense que s'hagi adoptat cap iniciativa de rellevància dins del CETI que protegeixi la salut dels quals estan allí amuntegats. Moure unes poques desenes de persones a la península, encara que és un pas en la direcció adequada, no descongestiona un centre tan saturat", afegeix el director d'Amnistia Internacional Espanya.

"De vegades triguem fins a dues hores, esperant en el passadís, per poder entrar en el menjador, que està pleníssim i on és impossible mantenir la distància. Per no parlar que hi ha gent que entra i surt del CETI, sense la protecció adequada, per recollir, per exemple, els diners que li envien... ", explicava a Amnistia Internacional una dona tunisenca la demanda de la qual d'asil ha estat denegada i que encara que ha aconseguit sortir del CETI fa deu dies i estar a un altre centre "molt millor" , té por que no la traslladin a la península.

Doble amenaça

A més del risc de contagi, l'amuntegament en el CETI provoca que altres persones, com les dones víctimes de violència de gènere o les persones del col·lectiu LGBTI vegin com s'incrementa la seva situació de vulnerabilitat. "Hem parlat amb una dona transgènere marroquina que va fugir del seu país per la persecució a què es va veure sotmesa per la policia i ens diu que en el CETI no se sent protegida perquè, a banda que hi ha persones que qüestionen la seva identitat de gènere, la massificació també afecta altres qüestions de seguretat en relació als seus objectes personals i pertinences", assegura Virginia Álvarez, investigadora d'Amnistia Internacional.

L'organització també ha recollit testimoniatges sobre la situació desesperada que viuen famílies separades durant mesos com a conseqüència de la política de realització de proves d'ADN. És el cas d'un home sirià que porta des del passat mes de gener esperant que li retornin al seu fill de quatre anys a qui estan sotmetent a les proves que assegurin la seva paternitat. "No aguantem més, des que van tancar el CETI no podem anar a visitar-lo, ens diuen que tot està aturat pel virus, només volem recuperar al nostre fill, la meva dona no para de plorar", lamenta. Aquesta pràctica ja ha estat denunciada per Amnistia Internacional en anteriors ocasions.

Més informació

Amnistia Internacional ha llançat en xarxes socials la campanya #TrasladoUrgente i té en marxa una ciberacció sobre la situació als centres per a migrants i estrangers, demanant que s'accelerin els trasllats a la península, especialment de les persones més vulnerables.

Aquí pots trobar tota la informació que Amnistia Internacional Espanya ha publicat sobre coronavirus.