Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Àfrica: els conflictes armats i la repressió estatal alimenten una combinació de violacions de drets humans

© Olukayode Jaiyeola/NurPhoto via Getty Images

En tot l'Àfrica subsahariana, persones que es manifestaven pacíficament han rebut trets i pallisses per defensar els seus drets en un context de conflictes armats i repressió estatal. Així ho afirma Amnistia Internacional, que publica avui la seva retrospectiva anual sobre la situació dels drets humans a la regió.

L'organització ha posat l'accent en la valentia i la resistència de les persones que van sortir als carrers per exigir canvis, però ha advertit que estan sent decebudes per governs que continuen cometent violacions de drets humans en tota la regió. L'informe analitza novetats importants de l'any passat, com la caiguda del president del Sudan, Omar al Bashir, la resposta del govern de Zimbabue a les protestes multitudinàries, i l'increment dels atacs contra població civil a Moçambic i Mali.

"El 2019 observem l'increïble poder de la gent en protestes multitudinàries que van tenir lloc a tot l'Àfrica subsahariana. Des del Sudan fins a Zimbabue, passant per República Democràtica del Congo i Guinea, la població va fer front a una repressió brutal per defensar els seus drets", ha declarat Deprose Muchena, director per a l'Àfrica Oriental i Austral d'Amnistia Internacional.

"En alguns casos, les protestes es van traduir en grans canvis: després de la caigudadel veterà governant del Sudan Omar al Bashir, les noves autoritats van prometre reformes respectuoses amb els drets humans; i arran de les protestes al país, el govern d'Etiòpia va introduir un seguit de paquets de reformes en matèria de drets humans. Per desgràcia, els governs repressius, que continuen cometent amb impunitat violacions de drets humans, segueixen bloquejant altres canvis necessaris.

Conflicte i crisi

A tot l'Àfrica subsahariana, la població civil va patir les pitjors conseqüències dels conflictes mortífers i les crisis violentes.

A la regió sudanesa de Darfur, les forces governamentals van continuar cometent possibles crims de guerra i altres violacions greus de drets humans, com homicidis il·legítims, violència sexual, saquejos sistemàtics i desplaçament forçat.

A República Democràtica del Congo, desenes de grups armats locals i estrangers, així com les forces de seguretat del país, van continuar cometent abusos contra els drets humans, la qual cosa va causar més de 2.000 morts de civils i almenys un milió de desplaçaments forçats el 2019.

A Somàlia, la població civil seguia convivint amb els atacs del grup armat Al Shabaab, mentre el govern i les forces internacionals aliades no prenien suficients precaucions per protegir-la dels seus atacs dirigits contra aquest grup.

Grups armats van dur a terme atacs contra civils al Camerun, República Centreafricana i Burkina Faso; mentrestant, els governs no protegien la població civil.

La seguretat va empitjorar de manera significativa al centre de Mali, amb homicidis generalitzats de civils a mans de grups armats i dels autodenominats "grups d'autodefensa". En resposta a això, les forces de seguretat de Mali van cometre múltiples violacions de drets humans, com a execucions extrajudicials i tortura.

A Moçambic, grups armats van continuar realitzant atacs contra la població general a Cabo Delgado, i les forces de seguretat van cometre presumptament greus violacions de drets humans com a resposta a la violència.

A Etiòpia, les forces de seguretat van respondre de manera desproporcionada als enfrontaments entre comunitats ètniques.

A les regions de parla anglesa del Camerun, els grups armats separatistes van continuar cometent abusos, inclosos homicidis, mutilacions i segrestos. Els grups armats separatistes també van destruir diverses instal·lacions d'atenció de la salut. Com a resposta, l'exèrcit va cometre execucions extrajudicials i va incendiar habitatges.

"L'accés a atenció mèdica segueix sent un important motiu de preocupació per a la població a tota la regió, on els pressupostos de sanitat són insuficients, la qual cosa dóna lloc a escassetat de llits i medicaments als hospitals. Els governs, des d'Angola a Zimbabue, passant per Burundi i Camerun, no han respectat el dret a la salut, i els conflictes han exacerbat la situació", ha afirmat Samira Daoud, directora regional d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Occidental i Central.

"Amb l'amenaça de la pandèmia de COVID-19, no hi ha temps que perdre a l'hora d'abordar les desigualtats i les violacions de drets humans que fan que l'atenció mèdica sigui inaccessible per a tantes persones".

Repressió estatal violenta

A tota la regió, els defensors i defensores dels drets humans van patir persecució i fustigació per aixecar-se i alçar la veu contra els governs. A Burundi, Malawi, Moçambic, Eswatini, Zàmbia i Guinea Equatorial es va viure una creixent repressió de l'activisme el 2019.

Per exemple, a Malawi, les persones activistes que van organitzar i van encapçalar manifestacions contra el presumpte frau electoral després de les eleccions de maig van patir atacs i intimidació per part de quadres joves del partit governant i corrien risc que les autoritats les assenyalessin per al seu enjudiciament. La votació va ser posteriorment anul·lada pels tribunals, i el país s'està preparant per celebrar noves eleccions aquest any.

A Zimbabue, almenys 22 defensors i defensores dels drets humans, activistes i dirigents de la societat civil i de l'oposició van ser acusats pel seu presumpte paper en l'organització de les protestes contra l'augment del preu dels combustibles al gener de 2019. Les forces de seguretat van iniciar una violenta repressió que es va resoldre amb la mort d'almenys 15 persones i desenes de ferides.

A Guinea, on les autoritats van prohibir més de 20 protestes per raons imprecises i excessivament àmplies, les forces de seguretat van continuar alimentant la violència durant les manifestacions, i almenys 17 persones van perdre la vida de manera violenta l'any passat.

En 17 països de tot l'Àfrica subsahariana es va detenir arbitràriament periodistes el 2019. A Nigèria, per exemple, es van registrar 19 casos d'agressió, arrestos i detencions arbitraris contra periodistes, i moltes d'aquestes persones feien front a càrrecs falsos.

A Burundi, les autoritats van continuar reprimint el treball de defensors i defensores dels drets humans i organitzacions de la societat civil, fins i tot mitjançant processaments i llargues penes de presó.

Desplaçament

Les persistents violacions de drets humans van obligar centenars de milers de persones a la regió a fugir de casa seva a la recerca de protecció. Hi havia aproximadament 600.000 persones internament desplaçades a la República Centreafricana; més de 222.000 a Txad, i més de mig milió a Burkina Faso.

A Sud-àfrica, va continuar la mortífera violència xenòfoba sistemàtica contra persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants, impulsada en part per anys d'impunitat en el cas d'atacs ocorreguts en el passat i deficiències de la justícia penal. Un total de dotze persones, entre les quals figuraven persones sud-africanes i estrangeres, van perdre la vida de manera violenta després de l'esclat de violència entre agost i setembre.

Victòries en drets humans

Malgrat aquest panorama fosc, l'any passat va haver-hi algunes victòries notables en matèria de drets humans.

Les protestes multitudinàries al Sudan van posar fi al repressiu govern d'Omar al Bashir a l'abril de 2019, i les noves autoritats van prometre una àmplia varietat de reformes per millorar el gaudi dels drets humans, i el govern d'Etiòpia va derogar legislació sobre la societat civil que havia limitat el dret a les llibertats d'expressió i d'associació i va introduir al Parlament una nova llei que reemplaçava la draconiana legislació antiterrorista.

A República Democràtica del Congo, les autoritats van anunciar l'alliberament de 700 presos i preses, inclosos alguns presos de consciència.

També va haver-hi victòries personals. A Mauritània, el bloguer i pres de consciència Mohamed Mkhaïtir va ser alliberat després de passar més de cinc anys detingut arbitràriament.

Encara que en gran mesura continuava la impunitat per violacions de drets humans, va haver-hi alguns petits passos endavant el 2019.

Va haver un raig d'esperança per a algunes de les famílies de les víctimes dels bombardejos nord-americans a Somàlia quan el comandament nord-americà a l'Àfrica (AFRICOM) va admetre per primera vegada a l'abril de 2019 haver matat dos civils en un atac aeri l'any anterior. No obstant això, ni personal diplomàtic nord-americà ni representants de l'AFRICOM s'havien posat en contacte amb les famílies per oferir reparació.

També va suposar un cert avanç el fet que els tribunals ordinaris de República Centreafricana examinessin alguns casos d'abusos a les mans de grups armats. El Tribunal Penal Especial va rebre 27 denúncies i va iniciar investigacions l'any passat.

"El 2019, activistes i persones joves van desafiar en poder establert. El 2020, els qui governen han d'escoltar les seves reivindicacions i treballar per dur a terme reformes urgents que respectin els drets de totes les persones", ha declarat Samira Daoud.