Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

25 de novembre: Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

  • 24/11/06 - En un nou informe, Amnistia Internacional reclama l'elaboració d'una estratègia sanitària estatal davant la desigual resposta per part de les comunitats autònomes.
amnistia amni,
Madrid/Barcelona- Amnistia Internacional ha fet públic l?informe ?Cal actuar a temps! Detecció de la violència de gènere i atenció a les víctimes en l?àmbit sanitari espanyol?, en el qual expressa la seva preocupació perquè la violència de gènere no és una qüestió prioritària pel Ministeri de Sanitat. En els quasi dos anys des de l?entrada en vigor de la Llei Integral contra la Violència de Gènere, des d?aquest Ministeri no s?ha impulsat cap mesura d?envergadura per superar la desigualtat territorial existent entre les comunitats autònomes pel que fa a la resposta a la violència de gènere. No s?han pres mesures efectives per a la posada en marxa d?un Pla de Formació que arribi al conjunt dels professionals sanitaris. ?Els tres cursos anuals per un total de 75 persones, proporcionats pel Ministeri, no poden considerar-se una mesura suficient i adequada per aconseguir la formació del conjunt de professionals sanitaris?, ha dit Esteban Beltran, director d?Amnistia Internacional Espanya. ?Tampoc no s?ha promogut que la formació d?aquests professionals millori a llarg termini, ja que en els nous currículums de les llicenciatures i diplomatures de professions sociosanitàries no es contempla la inclusió de continguts específics sobre violència de gènere?. Es calcula que només el 5% de les dones víctimes de violència denuncia el seu agressor davant la policia o el jutjat. Tanmateix, segons l?Organització Mundial de la Salut, la major part de les dones víctimes de violència en l?àmbit familiar acudeixen en algun moment al metge, per la qual cosa els centres de salut són imprescindibles per identificar aquest tipus de víctimes, proporcionar-los ajut i derivar-les als recursos pertinents. Amnistia Internacional valora com un avenç positiu que l?atenció a la violència de gènere s?hagi inclòs en els serveis d?atenció primària i d?urgències del Sistema Nacional de Salut, però lamenta que hagi quedat fora dels serveis de Salut Mental, tenint en compte que les víctimes de violència de gènere tenen entre tres i quatre vegades més possibilitats de necessitar tractament psiquiàtric. Desigual atenció en les comunitats autònomes En el seu nou informe, que es publica quan el nombre de dones mortes a mans de les seves parelles o ex-parelles l?any 2006 ha igualat ja la xifra de tot l?any 2005, Amnistia Internacional reconeix que la major part de les comunitats autònomes han adoptat un compromís polític o legislatiu per tal d?abordar la violència de gènere. Tanmateix, aquest compromís no s?ha traduït, en la major part dels casos, en accions concretes i la preparació de l?àmbit sanitari mostra una gran desigualtat. Totes les comunitats autònomes, excepte d?Andalusia, Catalunya i Madrid tenen protocols d?actuació del personal sanitari davant aquests casos. ?Però aquests protocols en sí mateixos no garanteixen la preparació i la sensibilització del personal, i hem detectat grans diferències quant a la seva aplicació, atenent els diferents nivells de recursos que cada comunitat autònoma destina a la seva posada en marxa?, ha dit Esteban Beltran. Pel que fa a la formació, només un terç de les comunitats autònomes (Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, la Rioja i Navarra) estan desenvolupant Plans de Formació específica sobre violència de gènere per arribar al conjunt dels professionals sanitaris d?atenció primària. Menys de la meitat de les comunitats ho fan pels professionals d?urgències. I només Astúries té plans de formació per especialistes en salut mental. ?Tractant-se d?un greu abús de drets humans, com és el cas de la violència de gènere, la protecció efectiva de les dones no pot dependre del territori on resideixin les víctimes, i el govern espanyol ha d?establir estàndards mínims que garanteixin aquesta protecció?, ha afirmat Esteban Beltran. ?Encara més en un àmbit com el sanitari en el qual les competències estan completament transferides a les comunitats autònomes?. Amnistia Internacional tampoc no té constància que des del Ministeri de Sanitat s?hagin impulsat arreu de l?estat uns estàndards mínims dotats de mecanismes de coordinació entre les diferents instàncies professionals (serveis sanitaris i jutjats), imprescindibles per a l?atenció a les dones víctimes de violència de gènere. Peticions d?Amnistia InternacionalAl Govern espanyol, que elabori i posi en marxa una estratègia sanitària estatal contra la Violència de Gènere, que garanteixi, des d?un enfocament de drets humans, el compliment dels compromisos previstos en la Llei Integral i que estableixi: ? Estàndards mínims sobre els mitjans materials i humans necessaris, per prevenir i combatre de manera integral la violència contra les dones, de manera que assegurin la equitat territorial en el conjunt de l?estat. ? Un programa de formació obligatòria que arribi al conjunt de professionals, amb especial incidència en àmbits clau com l?atenció primària, els serveis d?urgència, els serveis de salut mental o l?especialitat de ginecologia. La implantació d?una assignatura sobre l?atenció a la violència de gènere en els currículums formatius de les carreres universitàries de l?àmbit sociosanitari. ? La inclusió de l?atenció a la violència de gènere en els plans de salut de les comunitats autònomes. A les comunitats autònomes, que impulsin l?adopció d?aquesta estratègia estatal i que, en el marc de les seves competències: ? Incloguin la violència de gènere com un greu problema de salut pública dins els seus plans de salut. ? Incloguin en les carteres de serveis d?atenció primària, urgències i salut mental l?atenció a la violència de gènere. ? Elaborin i posin en marxa, amb tots els mitjans materials i humans necessaris, plans de formació que abastin el conjunt dels professionals. (24/11/2006)