Aquests dies veiem com el conflicte a Ucraïna recupera molta presència als mitjans de comunicació: «forta contraofensiva per part d’Ucraïna», «retirada caòtica de Rússia», «punt d’inflexió en el conflicte»… Des d’Amnistia Internacional hem monitorejat la situació des de la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus al febrer, documentant els atacs i concloent que molts d’ells constituïen greus violacions del dret internacional, inclosos crims de guerra: atacs indiscriminats contra població civil, l’ús de municions de dispersió prohibides, o homicidis extrajudicials i tortures entre d’altres.

La invasió russa d’Ucraïna va ser rebuda amb crítiques generalitzades al país. Desenes de milers de persones van protestar pacíficament a Rússia i van criticar l’agressió a les xarxes socials i a mitjans de comunicació. Quina va ser la resposta de les autoritats russes? Una onada de repressió sense precedents a tot el país contra qualsevol veu contrària a l’operació militar: detencions, reformes legislatives i prohibició d’opinions crítiques.

Vegem-ne les dades. Més de 16.000 manifestants han estat detinguts per infringir la normativa del país, excessivament restrictiva, sobre les reunions públiques. Les autoritats russes també han acabat amb els pocs mitjans de comunicació independents que quedaven, obligant-ne molts a tancar, a abandonar el país o a limitar la seva informació sobre la guerra reproduint els informes de fonts governamentals russos.

Des de lavors, més ONG de drets humans han estat qualificades de “agents estrangers” o “indesitjables”, s’han enfrontat al tancament arbitrari o al bloqueig dels seus llocs web i han estat objecte d’altres formes d’assetjament. Amnistia Internacional també ha rebut: les autoritats russes han tancat les nostres oficines i la pàgina web en rus.

Als pocs dies de l’inici de la invasió, es van introduir articles al codi penal rus que criminalitzaven diverses expressions d’opinions crítiques amb les autoritats, les seves accions i les seves polítiques, penalitzant l’acte de difondre “informació falsa” sobre les activitats de les forces armades russes o de “desacreditar-les”. Qualsevol persona acusada de cometre aquests “delictes” s’enfronta a pagar multes exorbitants o a complir penes de fins a 15 anys de presó.

Un informe recent d’Amnistia Internacional calcula que hi ha més de dues-centes persones que s’enfronten a processos judicials per oposar-se a la guerra, vuitanta d’aquestes causes penals estan relacionades amb el “delicte” específic de “difusió d’informació falsa” en relació amb l’agressió russa a Ucraïna.

La llibertat per poder obtenir informació i compartir-la, i d’expressar opinions i idees (també les crítiques!) és un element clau per a construir i consolidar un moviment antiguerra eficaç a Rússia. Assetjant la dissidència les autoritats russes intenten reforçar i perpetuar el suport públic a la seva guerra d’agressió a Ucraïna. Així que sembla que Rússia lliura dues batalles: una contra Ucraïna i una altra, en clau interna, contra la llibertat d’expressió del poble rus.>