Davant la molt esperada publicació de l'informe de l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans sobre greus violacions de drets humans a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (Xina), Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha afirmat:
“Aquest document de 46 pàgines posa en evidència la magnitud i gravetat de les violacions de drets humans que es cometen a Xinjiang, respecte les quals Amnistia Internacional ja va arribar a la conclusió que constituïen crims de lesa humanitat. No hi ha cap dubte dels motius pels quals el govern xinès es va esforçar tant a pressionar l'ONU perquè ho ocultés".
“La inexcusable demora en la publicació d'aquest informe constitueix una taca en l'historial de l¡OACNUDH, però això no ha de desviar l'atenció de la seva importància. El document coincideix amb els informes d'Amnistia i altres organitzacions creïbles que han documentat constants de tortura o maltractaments, així com incidents de violència sexual i de gènere. Fonamentalment, conclou que la "extensió de la detenció arbitrària i discriminatòria de membres de la comunitat uigur i d'altres grups de predomini musulmà […] pot constituir […] crims de lesa humanitat".
“Ara que l'OACNUDH per fi ha fet públiques les seves conclusions, és moment que el Consell de Drets Humans estableixi un mecanisme internacional independent per a investigar aquests crims de dret internacional i altres violacions greus de drets humans a Xinjiang".
“Tots els Estats membres tenen l'obligació moral de donar suport a les propostes de debatre l'informe i establir un mecanisme de recerca, o quedaran en el costat equivocat de la història. Ha d'haver-hi rendició de comptes pels crims de lesa humanitat del govern xinès, que ha d'incloure la identificació i l'eventual enjudiciament de les persones presumptament responsables".
“La reiterada negació per part de Pequín de la crisi de drets humans a Xinjiang sona cada cop més buida després d'aquest nou reconeixement de l'evidència de crims de lesa humanitat i altres violacions de drets humans que s'hi estan cometent”
“Les autoritats xineses han de posar en llibertat immediatament totes les persones detingudes arbitràriament en camps o presons, posar fi a la persecució de persones uigurs, kazakhs i d'altres minories amb predomini musulmà a Xinjiang, i permetre immediatament l'accés real i sense traves d'observadors i investigadors independents de la situació dels drets humans.”
Informació complementària
L'avaluació de la OACNUDH sobre Xinjiang s'ha publicat avui, gairebé un any després que l'alta comissionada Bachelet informés el Consell de Drets Humans de l'ONU, al setembre de 2021, que el document s'estava “finalitzat”.
Al maig de 2022, Bachelet va fer una visita oficial a la Xina, inclosa la regió de Xinjiang, però no va reconèixer les greus violacions de drets humans al país. La seva declaració al final del viatge va menyscabar els esforços per fomentar la rendició de comptes a la regió, i va fer l'efecte que s'havia vist implicada directament en un exercici de propaganda summament previsible del govern xinès.
Bachelet va admetre posteriorment que no havia pogut parlar amb cap persona uigur detinguda ni amb familiars, i que havia estat acompanyada per funcionaris governamentals xinesos de manera permanent durant tota la seva visita a la regió.
En un esborrany de carta a Bachelet filtrada pels mitjans de comunicació el mes passat, les autoritats xineses instaven l'alta comissionada a “no publicar” l'avaluació de Xinjiang efectuada per la seva oficina.
El mandat de Bachelet com a alta comissionada va acabar el 31 d'agost de 2022 després d'haver decidit no optar a un segon mandat.
La repressió de la Xina contra les persones de l'ètnia uigur, kazakh i d'altres minories ètniques predominantment musulmanes a Xinjiang, exercida sota el pretext de combatre el terrorisme, està àmpliament documentada des de 2017. El 2021, un informe exhaustiu publicat per Amnistia Internacional va demostrar que l'empresonament, la tortura i la persecució massius i sistemàtics organitzats per les autoritats xineses constituïen crims de lesa humanitat.
La campanya per l'alliberament de persones detingudes a Xinjiang d'Amnistia Internacional ha presentat fins avui els casos de 120 persones que es compten entre les que, potser en número superior a un milió, estan sotmeses a detenció arbitrària en camps d'internament i presons de Xinjiang.>