En acabar la visita de sis dies a Xina de Michelle Bachelet, alta comissionada per als drets humans de l'ONU, Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional, ha manifestat:

"És hora que l'OACNUDH reconegui públicament la magnitud i gravetat de les violacions de drets humans que està cometent el govern xinès. L'alta comissionada ha de publicar el tan esperat informe sobre Xinjiang i presentar els resultats de la visita en la propera reunió del Consell de Drets Humans de l'ONU, que se celebrarà al juny".

"No publicar un informe en el qual s'abordin adequadament els crims contra la humanitat comesos a la regió seria com trair les víctimes i les seves famílies. Aquesta permanent falta de celeritat posa en dubte la credibilitat de l'OACNUDH".

"La visita de l'alta comissionada s'ha caracteritzat per oferir oportunitats perquè es fotografiïn amb ella alts càrrecs del govern, així com per la manipulació de les seves declaracions pels mitjans de comunicació oficials xinesos, i la impressió és que Bachelet ha caigut directament en un molt previsible exercici de propaganda del govern xinès".

"L'alta comissionada més aviat hauria d'haver condemnat les greus violacions de drets humans que s'estan perpetrant i demanar rendició de comptes, veritat i justícia".

"Bachelet va reconèixer haver rebut crides d'uigurs a l'estranger sobre familiars desapareguts als quals es creu detinguts, i va afirmar que els hi havia transmès a les autoritats xineses. La seva oficina ha de fer el seguiment d'aquests casos i insistir que les autoritats garanteixin els drets d'aquestes persones detingudes i facilitin els mitjans perquè mantinguin un contacte regular amb els seus familiars, inclosos els que viuen a l'estranger".

"A causa de les diverses restriccions imposades, incloses les de la COVID-19, Bachelet té raó en reconèixer que aquesta no ha estat una visita de "investigació". Però ha de pressionar perquè serveixi de trampolí per a actuacions i investigacions més significatives d'experts independents de drets humans en un futur proper".

"Si bé Bachelet va afirmar que es crearà un grup de treball ONU-Xina sobre drets humans, inclosos aspectes com drets humans i empreses, drets humans i antiterrorisme, i drets de les minories, no s'ha donat a conèixer cap calendari ni objectius concrets. A més, aquest grup no pot substituir la creació urgent d'un mecanisme internacional independent per investigar els crims de dret internacional i altres greus violacions de drets humans a Xinjiang per garantir la rendició de comptes, entre altres coses identificant els presumptes autors d'aquestes violacions de drets humans".

"L'alta comissionada ha de demanar al govern xinès que desmantelli immediatament tots els camps d'internament que encara queden, posi en llibertat les persones detingudes arbitràriament i les presons i acabi amb els atacs sistemàtics de persones uigurs, kazakhs i altres minories musulmanes de Xinjiang".

Informació complementària

Amb l'alta comissionada Michelle Bachelet al capdavant, un equip de l'ONU va passar sis dies a la Xina, dos d'ells a la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang, on Amnistia Internacional ha documentat la detenció arbitrària, tortura i persecució sistemàtiques de persones uigurs, kazakhs i altres minories ètniques de predomini musulmà.

El dissabte 28 de maig, l'alta comissionada va celebrar una conferència de premsa virtual a Guangzhou, on va parlar sobre la seva visita a la Xina. Bachelet es va reunir amb autoritats del govern, amb la comunitat empresarial i amb membres de la societat civil. Pel que fa a Xinjiang, va afirmar que les mesures antiterroristes no han de donar lloc a violacions dels drets humans, i va assenyalar la necessitat de supervisió independent. També va parlar dels drets lingüístics, religiosos, culturals i educatius a Tibet i d'altres afers de drets humans.

Durant la visita de Bachelet ala  Xina, en els mitjans de comunicació oficials es va dir que havia declarat que "admirava els esforços de la Xina [...] per protegir els drets humans·. L'OACNUDH va emetre posteriorment un aclariment de les paraules de Bachelet, que no va lloar l'historial de drets humans de la Xina.

Des de setembre de 2018, quan l'alta comissionada va sol·licitar per primera vegada accés a Xinjiang en vista de les "denúncies summament inquietants sobre detencions arbitràries en gran escala d'uigurs i membres d'altres comunitats musulmanes", nombroses organitzacions han publicat informació més detallada i ben contrastada sobre la situació. Al juny de 2021, Amnistia Internacional va presentar un exhaustiu informe on es documentava com la repressió de la Xina contra les minories ètniques de predomini musulmà a Xinjiang equivalia a greus violacions dels drets humans, inclosos crims de lesa humanitat.

Basat en desenes de testimoni, l'informe descriu una "distopia infernal" que inclou greus abusos contra les persones detingudes, vigilància estatal sistemàtica de milions de persones i intents d'eradicar tradicions religioses, usos culturals i idiomes locals dels grups ètnics musulmans de la regió.

Amnistia Internacional va llançar una campanya internacional, inicialment centrada en més de 70 persones, en la qual demanava la llibertat de totes les persones detingudes arbitràriament en camps i presons i el tancament dels camps d'internament. Aquest mateix mes, Amnistia ha recollit detalls d'altres 40 persones detingudes o en parador ignorat, perquè la notícia de la visita de Bachelet ha fet que apareguin més famílies que busquen justícia per a familiars de Xinjiang que han desaparegut i que es creu que estan detinguts.

L'OACNUDH ja ha elaborat el seu propi informe sobre violacions dels drets humans en Xinjiang, al qual, segons va afirmar Bachelet, se li estaven "donant els últims tocs" l'any passat. No obstant això, l'informe encara no s'ha fet públic, malgrat les reiterades peticions de gairebé 200 ONG, entre les quals Amnistia Internacional.