El Govern xinès ha frustrat tot intent de llançar llum sobre la repressió militar de juny de 1989, com conseqüència de la qual van morir i van resultar ferides centenars de persones. Quan es compleixen 20 anys d'aquelles protestes, les autoritats han intensificat encara més la repressió que actualment són objecte activistes i advocats. El govern xinès no ha fet pública cap xifra oficial, però diverses organitzacions no governamentals calculen que encara continuen empresonades per la seva participació en les protestes de 1989 a favor de la democràcia entre 20, com a mínim, i potser 200 persones. “Entre les atribucions de l'Assemblea Nacional Popular figura la de poder iniciar el procés necessari perquè es presenti una relació de les persones que van morir, de les quals van ser empresonades i de les que continuen preses com resultat de la repressió”, ha manifestat Amnistía Internacional en una carta oberta a Wu Bangguo, president de l'Assemblea Nacional de la Xina, del 13 de maig de 2009. “Diverses persones que continuen en la presó van ser declarades culpables de delictes “contrarrevolucionaris” que s’eliminaren del Codi Penal xinès en 1997 -ha manifestat Roseann Rife, directora adjunta del Programa per a Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional-. Les autoritats xineses han de posar en llibertat immediatament als que continuen empresonats, com primer pas per a la rendició de comptes.” No totes les persones empresonades per la seva relació amb el moviment de Tiananmen a favor de la democràcia van participar realment en les protestes de fa 20 anys. Com conseqüència de la repressió constant exercida per les autoritats xineses amb que volien impedir el debat públic sobre aquells successos, moltes persones van ser condemnades a presó després de 1989 simplement per exercir el seu dret a la llibertat d'expressió, per exemple, per mantenir debats a través d'Internet o penjar en la xarxa poemes commemoratius de l'ocorregut a Tiananmen. L'empresonament no és l'únic mètode utilitzat per les autoritats xineses per a reprimir el debat públic sobre els successos de 1989. Dos destacats líders del grup Mares de Tiananmen, Ding Zilin i Jiang Peikun, són sovint víctimes de fustigament policial i detenció arbitraria. Al maig se'ls va prohibir assistir a una cerimònia de dol en la qual si van poder participar altres 50 membres del grup després de prometre al Ministeri de Seguretat de l'Estat que no hi hauria en ella cap persona aliena al grup, especialment periodistes. En la presentació de l'Informe 2009 d'Amnistia Internacional, la secretària general de l'organització, Irene Khan, va demanar a la Xina que signés i ratifiqués el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Encara que Amnistia Internacional ha acollit amb satisfacció la recent iniciativa del Govern xinès d'emprendre un pla d'acció nacional sobre els drets humans que conté disposicions dirigides a eradicar la detenció il·legal i protegir els drets humans garantits a la Constitució xinesa, l'èxit de tal pla depèn de com es posi realment en pràctica. “Enmig d'una crisi econòmica global, el govern xinès ha demostrat que està disposat a assumir el lideratge en l'estabilització del sistema econòmic mundial; no obstant, quan es tracta de protegir els drets humans, no arriba mai a complir les expectatives del món -ha manifestat Roseann Rife-. El nombre de persones encara en la presó pel que van fer en la plaça de Tiananmen fa 20 anys és una clara mostra de la falta de compromís amb els drets humans que persisteix encara a la Xin