L'acord polític sobre la Llei de Serveis Digitals (LSD) a què han arribat els colegisladors és una fita en la història de la regulació d'Internet.

La LSD preveu noves normes que obligaran les grans empreses tecnològiques -incloses Facebook i Instagram (de Meta) i YouTube (de Google)- a avaluar i gestionar els riscos sistèmics, com l'apologia de l'odi i la difusió de desinformació, que presenten els seus serveis.

Per primera vegada, les grans empreses tecnològiques també hauran de sotmetre's a auditories anuals independents, i proporcionar a organismes reguladors i terceres parts dedicades a la investigació -com ara la societat civil- accés a les dades de les plataformes i informació sobre les "caixes negres" dels seus algorismes per garantir un nivell més alt d'escrutini i rendició de comptes.

"L'acord que s'ha aconseguit avui sobre la Llei de Serveis Digitals constitueix una fita en la història de la regulació d'Internet. Posant un fre al poder sense control de les grans empreses tecnològiques, la LSD ens porta cap a un entorn online més respectuós dels nostres drets humans", ha declarat Claudia Prettner, assessora jurídica i sobre polítiques d'Amnesty Tech.

"Les nostres dades de caràcter més íntim porten molt temps instrumentalitzant-se per menyscabar el nostre dret a la privacitat, intensificar la desinformació, enfortir el racisme i, fins i tot, influir en les nostres pròpies idees i opinions. La LSD protegirà per fi a la ciutadania europea contra la recol·lecció de dades intrusiva i els anuncis que utilitzen la informació personal -com ara les creences religioses, l'opinió política o les preferències sexuals- de formes que mai haguéssim imaginat ni desitjat.

"Per defensar veritablement el dret de les persones a la privacitat, la protecció de dades i la no discriminació, la LSD podria haver anat més enllà i haver eliminat progressivament totes les pràctiques invasives de publicitat que es basen en la recopilació de dades".

"Ara és essencial que la LSD s'apliqui de forma enèrgica perquè no es converteixi en simple paper mullat. També és fonamental que altres jurisdiccions de tot el món segueixin l'exemple i adoptin lleis fermes per protegir més la població contra els perjudicis causats pels models de gestió basats en la recopilació de dades pels quals es regeixen les grans empreses tecnològiques".

En adoptar un enfocament sistèmic per combatre els abusos contra els drets humans, la LSD contribuirà a protegir els valors humans bàsics -dignitat, autonomia i privacitat- de l'era digital. Aquesta llei suposa un primer pas cap al replantejament del lucratiu model de gestió basat en la recopilació de dades que predomina en les grans empreses tecnològiques.

Amnistia Internacional acull amb satisfacció el fet que la LSD exigirà a les principals plataformes que estudiïn la manera en què els seus sistemes d'algorismes, els seus models de publicitat i les seves pràctiques en matèria de dades contribueixen als riscos sistèmics, i adaptin degudament els seus sistemes i processos en funció de les deficiències que s'identifiquin.

La LSD també garantirà que les persones tinguin ja el dret a triar la manera en què se'ls presenten els continguts en les actualitzacions de notícies, per exemple escollint l'ordre cronològic i no la perfilación algorítmica que s'afina per augmentar al màxim i mantenir la vinculació.

Informació complementària

La Comissió Europea va proposar la Llei de Serveis Digitals el 15 de desembre de 2020 per millorar les normes que regeixen els serveis digitals en la Unió Europea (UE). Amnistia Internacional ha fet campanya en defensa que la legislació protegeixi de manera suficient els drets humans de la gent a Internet.

Després dels debats mantinguts i després de diversos mesos de treball d'incidència i campanya de la societat civil, les parts negociadores del Parlament Europeu, la presidència francesa del Consell de la UE i la Comissió Europea han assolit avui un acord sobre la LSD.

El text definitiu de la llei encara no s'ha fet públic, però -malgrat uns esforços de monioratge sense precedents realitzats per les empreses tecnològiques- l'acord inclou les disposicions clau per les quals ha lluitat la societat civil.

En una enquesta realitzada per Amnistia Internacional i Global Witness aquest mateix any, els qui estan al capdavant de les petites empreses a França i Alemanya van manifestar que desitgen alternatives a la publicitat basada en el rastreig que predomina a Facebook i Google.