Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Unió Europea: La discriminació en totes les seves formes continua sent una realitat que afecta milions de persones

  • Dia Internacional per a l'Eliminació de la Discriminació Racial
  • L’organització demana a la Presidència espanyola de la UE que impulsi l’adopció de la Directiva Europea per a la No Discriminació i la Igualtat de Tracte que els 27 estan negociant
Madrid.- En el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, Amnistia Internacional vol denunciar que, si bé existeixen mesures a la UE per lluitar contra la discriminació, milions de persones segueixen patint marginació per motius d’origen ètnic, així com per la seva identitat sexual o de gènere, creences religioses, situació de discapacitat o per edat.

Amb aquest objectiu, l’organització realitza avui un acte simbòlic a la Puerta del Sol de Madrid, que es repetirà properament a unes 15 localitats més com Barcelona , Alacant,  Sevilla, Càceres, Palència, La Palma.

Sota el lema “Assenyala't contra la Discriminació”, Amnistia Internacional vol cridar l’atenció sobre els nombrosos casos de discriminació que se segueixen denunciant als Estats membres i, per tant, la urgent necessitat que la UE adopti mesures concretes i eficaces per a la lluita contra la discriminació en totes les seves formes i per a la integració.

L'organització també convida a signar una ciberacció contra la discriminació disponible/accessible a www.actuaambamnistia.org i a la seva pàgina de Facebook.

“Hi ha milions de persones a Europa que continuen sent víctimes d’exclusió i pobresa, entre altres abusos de drets humans, a causa del seu origen ètnic com passa amb la comunitat gitana; per la seva orientació sexual, com els homosexuals, els bisexuals, les lesbianes i les persones transgènere; i per motius religiosos, com els musulmans i jueus; entre altres col·lectius. Contribuir a silenciar la discriminació amb mesures polítiques escasses o ineficaces, és una cosa que no es pot permetre la UE”, ha assegurat Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.

Segons l'Eurobaròmetre del 2008, el 62% per cent dels europeus opina que la discriminació motivada per l’origen ètnic és generalitzada; el 51% creu que és generalitzada la discriminació motivada per l’orientació sexual, el 45% opina que ho és la motivada per una discapacitat, el 42% per la religió i el 36% pel gènere.

“No podem oblidar que el principi d’igualtat és un dels valors constitutius de la UE i senyal d’identitat en les seves relacions amb altres Estats. A més, amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els drets humans prenen una posició més forta a la UE que exigeix ja, amb urgència, mesures concretes per lluitar contra la discriminació en totes les seves formes”, continua Beltrán.

La comunitat gitana: el col·lectiu més marginat en la UE
Amb 12 milions de persones, la població gitana constitueix la principal minoria de la Unió Europea i també la que més discriminació pateix. Amnistia Internacional ha demanat a la Presidència espanyola que, amb motiu de la II Cimera Europea sobre els Roma que se celebra el 8 i 9 d’abril a Còrdova, adopti una declaració final que condemni expressament els atacs racistes que els gitanos pateixen amb freqüència.

A més, els Estats membres s’han de comprometre a adoptar mesures per lluitar contra la discriminació en àmbits concrets com l’accés a la salut, l’educació i l’habitatge. Encara que la UE ha adoptat en els últims anys posicionaments de condemna als atacs racistes i al tracte discriminatori que sofreix la comunitat gitana en els Estats membres, és urgent fer un pas més ferm. La Presidència espanyola pot fer-ho si promou entre els 27 l’elaboració d’una “Estratègia Política Europea d’Inclusió dels Romanís”.

Exemples d’aquesta discriminació en l’accés al dret a l’educació es troben a la República Txeca, Eslovènia i Eslovàquia. La marginació dels gitanos s’ha perpetuat mitjançant la seva segregació en el sistema educatiu d’aquests països,  on els infants gitanos són sistemàticament separats dels altres i enviats a escoles especials per a nens amb discapacitat mental. Segons l'European Roma Rights Centre i la Roma Education Fund el 80% dels alumnes de les escoles especials per a nens amb discapacitat de la República Txeca són gitanos, quan aquests no pateixen cap discapacitat mental.

Un altre clar exemple és el d'Itàlia, on el Pla d'Habitatge presentat el juliol de 2009 per les autoritats preveu la destrucció de més de 100 assentaments gitanos  a Roma i la reubicació d’unes 6.000 persones a 13 campaments nous o ampliats que se situen als afores de la capital italiana. Es calcula que l’execució d’aquest pla pugui deixar sense llar més d'1.000 persones d’aquesta ètnia.

Així mateix, Amnistia Internacional ha instat la Presidència espanyola a promoure accions pel cas d'Erzsébet Fodor i la seva família, persones d’ètnia gitana que amb 70 membres més de la seva comunitat van ser desallotjades per la força a Romania el 2004 i encara viuen al costat d’una planta de filtrat d’aigües residuals sense les condicions d’habitabilitat adequades.

Immigrants: preocupant tendència a la seva criminalització a la UE
Amnistia Internacional ha reiterat la seva profunda preocupació per l’associació directa entre immigració i seguretat que mostren moltes mesures i polítiques dels Estats membres i de la UE en l’elaboració de la seva política comuna d’immigració i asil. De la mateixa manera, l’organització ha denunciat els controls d’identitat policial amb biaix racial que en els últims anys semblen haver-se convertit en una pràctica habitual en alguns països.

A Espanya, Amnistia Internacional ha lamentat la recent adopció d’instruccions a la Policia i la Guàrdia Civil que afavoreixen la discriminació de les persones, i particularment la d’un col·lectiu especialment vulnerable a patir abusos com és el dels immigrants en situació administrativa irregular. Els controls d’identitat a persones estrangeres per la seva aparença física o la detenció per fets com no tenir la documentació en regla han augmentat el clima de criminalització de la població immigrant.

A França, per exemple, la conducta indeguda per part de la policia, inclosos els maltractaments, es produeix bàsicament en relació amb persones a les quals s’identifica com a estrangeres, i amb la percepció  que  poden comportar un risc major per a la seguretat o tenir més probabilitats de cometre algun delicte. La discriminació també pot reforçar la impunitat per als agents de policia responsables d’infligir maltractaments a aquestes persones.

D’altra banda, els sol·licitants d’asil i els treballadors i treballadores immigrants han estat un dels col•lectius més castigats per aquestes actituds xenòfobes i racistes; encara més en un context de crisi econòmica. Amb la finalitat de controlar i frenar  l’arribada d’immigrants en situació administrativa irregular, i en molts casos sol•licitants d’asil, s’han introduït a Europa un seguit de mesures que sovint han donat lloc a greus violacions dels seus drets humans. Períodes prolongats de detenció dels immigrants i, a més, en instal•lacions inadequades fins que es tramita la seva expulsió; garanties considerablement minvades en el procediment de sol·licitud d’asil; o incompliment del principi de no-devolució quan la persona, al ser retornada, pugui patir tortures o maltractaments, entre altres violacions als seus drets. 

Altres col·lectius discriminats en la UE:
  • Discriminació per motius religiosos: avui dia la manifestació del sentiment antisemita és menys habitual que en el passat, però segueix estès entre l’opinió pública i no sempre rep l'enèrgica resposta que se li ha de donar. Quant a la islamofòbia, els musulmans europeus són blanc específic d’una sèrie de mesures de seguretat destinades aparentment a lluitar contra el terrorisme, que els afecten desproporcionadament i sovint han donat lloc a greus violacions de drets humans. L’aplicació de criteris ètnics ha portat a fets com que es cridi l’alto, registri i detingui un nombre desproporcionat de musulmans, casos del Regne Unit i Itàlia, entre d’altres.
  • Discriminació per Orientació Sexual: malgrat els avanços de les últimes dècades, homosexuals, lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere continuen patint discriminació a Europa, en la llei i en la pràctica. Malgrat que en nombrosos àmbits existeix la prohibició formal de la discriminació per raó de l’orientació sexual, diversos Estats continuen negant-se a reconèixer legalment les relacions entre persones del mateix sexe i a concedir-los drets civils igualitaris. Amnistia Internacional ha documentat violacions del dret a la llibertat d’expressió i reunió a alguns països de l’est d’Europa, on s’ha prohibit la celebració dels actes de l'Orgull Gai o s’ha permès sense oferir la protecció adequada contra la irrupció violenta de grups homòfobs. Durant el 2008 i el primer semestre de 2009, les autoritats van prohibir actes públics en suport de les comunitats de lesbianes, gais, bisexuals i persones transgènere a Lituània.

La UE: l'evident necessitat de mesures més eficaces per lluitar contra la discriminació
En el marc de la Presidència espanyola, Amnistia Internacional denuncia que les persones que pateixen discriminació a la Unió Europea, o bé no compten amb una legislació eficaç que els protegeixi o quan aquesta existeix, no està suficientment desenvolupada o manca voluntat per part dels Estats membres per implementar-la correctament.

Per revertir aquesta situació, l’organització demana a la Presidència espanyola que:
  • Treballi intensament per avançar en les negociacions per a l’adopció de la Directiva Europea per la No Discriminació i la Igualtat de Tracte. Aquesta  Directiva aborda la discriminació per raó de religió, opinió, edat, discapacitat o orientació sexual i, si s’aprovés, seria un valuós complement legal a la Directiva sobre Igualtat Racial del 2000. Malgrat això, l’organització li demana a la Presidència espanyola que no rebaixi, en cap cas, els estàndards de protecció com a conseqüència del dur procés de negociació pel que està passant. Alemanya ha manifestat obertament la seva oposició a l’aprovació d’aquesta Directiva que exigeix per a la seva aprovació el vot per unanimitat dels 27 Estats membres.  
  • Impulsi fermament la correcta  implementació de la Directiva sobre Igualtat Racial de l’any 2000. Segons l’últim informe de l'Agència de Drets Fonamentals de la UE de juny de 2009, és insuficient la recollida de dades sobre incidents i denúncies d’índole racista per part dels Estats membres. En concret, Espanya està entre els 4 països –al costat de la República Txeca, Luxemburg i Polònia– que no disposen d’organismes oficials per a la recollida de queixes. Això provoca invisibilitat davant el problema del racisme i mostra la desgana dels Estats a l’hora de combatre’l.  
 Més informació: Tipus de discriminació a Europa (en castellà)