“Les forces ucraïneses posen la població civil en situacions de risc en establir bases i operar sistemes d'armes en zones habitades per civils, fins i tot en escoles i hospitals, per a repel·lir la invasió russa que va començar al febrer”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

Aquestes tàctiques violen el dret internacional humanitari i posen en perill la població civil, perquè converteixen béns de caràcter civil en objectius militars. Els atacs russos resultants en zones poblades han causat la mort de civils i han destruït infraestructura civil.

“Hem documentat un panorama en què les forces ucraïneses posen la població civil en perill i violen les lleis de la guerra quan operen en zones poblades”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional. “Estar en una posició defensiva no eximeix les forces armades ucraïneses de respectar el dret internacional humanitari”.

No obstant això, no tots els atacs russos documentats per Amnistia Internacional van seguir aquesta tendència. En altres emplaçaments concrets en què Amnistia Internacional va concloure que Rússia havia comès crims de guerra, incloses algunes zones de la ciutat de Khàrkiv, l'organització no va trobar indicis que hi hagués forces ucraïneses situades en les zones civils atacades il·legítimament per l'exèrcit rus.

Entre abril i juliol, un equip d'Amnistia Internacional va passar diverses setmanes investigant els atacs russos a les regions de Khàrkiv, el Donbàs i Mykolaiv. L'organització va inspeccionar llocs que havien sofert atacs, va entrevistar supervivents, testimonis i familiars de víctimes d'atacs, i va dur a terme accions de detecció a distància i anàlisi d'armes.

Durant aquestes recerques, l'equip va trobar indicis que les forces ucraïneses llançaven atacs des de l'interior de zones residencials habitades i que s'havien establert en edificis civils de 19 ciutats i pobles de les regions citades. L'Evidence Lab de l'organització ha analitzat imatges per satel·lit per corroborar encara més alguns d'aquests incidents.

La majoria de les zones residencials on es van emplaçar els soldats se situaven a quilòmetres de les línies de front. Existien alternatives viables que no posarien en perill la població civil, com a bases militars o zones densament boscoses en les proximitats, o altres estructures allunyades de les zones residencials. En els casos que va documentar, Amnistia Internacional no té coneixement que els militars ucraïnesos que es van emplaçar en estructures civils en zones residencials haguessin demanat a la població civil que evacués els edificis veïns o hagués ajudat a evacuar-la; és a dir, no van prendre totes les precaucions possibles per protegir la població civil.

Atacs llançats des de zones habitades per civils

Supervivents i testimonis d'atacs russos a les regions del Donbàs, Khàrkiv i Mykolaiv van dir a l'equip de recerca d'Amnistia Internacional que l'exèrcit ucraïnès estava operant prop de les seves cases entorn del moment dels atacs, exposant les zones a trets de represàlies de les forces russes. L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va ser testimoni d'aquesta conducta en nombrosos llocs.

El dret internacional humanitari exigeix que totes les parts en un conflicte evitin, en tota la mesura del possible, emplaçar objectius militars dins de zones densament poblades o en les seves proximitats. L'obligació de protegir la població civil dels efectes dels atacs inclou també retirar a aquesta del veïnatge d'objectius militars i avisar de manera efectiva de qualsevol atac que podria afectar-la.

La mare d'un home de 50 anys que va morir en un atac amb coets el 10 de juny en un poble al sud de Mykolaiv va dir a Amnistia Internacional: “Els militars estaven en una casa al costat de la nostra i el meu fill portava sovint menjar als soldats. Li vaig pregar diverses vegades que es mantingués allunyat perquè temia per la seva seguretat. Aquella tarda, quan va passar l'atac, el meu fill era al pati de casa nostra i jo era dins. Va morir a l'acte. El seu cos va quedar destrossat. La nostra casa va ser parcialment destruïda”. L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va trobar equip i uniformes militars a la casa del costat.

Mykola, que viu en un bloc de pisos d'un barri de Lisitxansk (Dombàs) que va ser objecte de diversos atacs russos que van causar la mort d'almenys un home d'edat, va dir a Amnistia Internacional: “No entenc per què el nostre exèrcit dispara des de les ciutats i no des del camp”. Un altre resident, un home de 50 anys, va dir: “Sens dubte hi ha activitat militar en el barri. Quan hi ha foc sortint, sentim després foc entrant”. L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va veure uns soldats que utilitzaven un edifici residencial situat a uns 20 metres de l'entrada del refugi subterrani dels residents on va morir l'home d'edat.

En una localitat del Donbàs, el 6 de maig, les forces russes van utilitzar municions de fragmentació inherentment indiscriminades, l'ús del qual està àmpliament prohibit, contra un barri integrat en la seva majoria de cases d'una o dues altures on les forces ucraïneses manipulaven armes d'artilleria. La metralla va danyar les parets de la casa on viu Anna, de 70 anys, amb el seu fill i la seva mare de 95 anys.

Anna va dir: “La metralla va volar a través de les portes. Jo era dins. L'artilleria ucraïnesa, a prop del meu camp [...] Els soldats estaven darrere del camp, darrere de la casa [...] Els vaig veure sortint i entrant [...] des que va començar la guerra [...] La meva mare està [...] paralítica, per això no vaig poder fugir”.

A principis de juliol, un agricultor va resultar ferit quan les forces russes van atacar un magatzem agrícola a la zona de Mykolaiv. Hores després de l'atac, l'equip de recerca d'Amnistia Internacional va ser testimoni de la presència de personal i vehicles militars ucraïnesos en la zona d'emmagatzematge de gra i diversos testimonis van confirmar que l'exèrcit utilitzava el magatzem, situat a l'altre costat de la carretera, davant d'una finca on vivien i treballaven civils.

Mentre l'equip d'Amnistia Internacional examinava els danys d'edificis residencials i públics confrontants a Khàrkiv i en pobles del Donbàs i de l'est de Mykolaiv, van sentir foc sortint des de posicions militars ucraïneses situades en les proximitats.

A Bajmut, diverses persones residents van explicar a Amnistia Internacional que l'exèrcit ucraïnès havia usat un edifici situat a tot just 20 metres a l'altre costat del carrer, davant d'un edifici residencial de gran altura. El 18 de maig, un míssil rus va impactar a la part de davant de l'edifici, va destruir parcialment cinc apartaments i va provocar danys en els edificis pròxims. Kateryna, resident que va sobreviure a l'impacte, va explicar: “No entenia què havia passat. [Hi havia] finestres trencades i un munt de pols a la meva casa [...] Em vaig quedar aquí perquè la meva mare no volia marxar-se. Té problemes de salut”.

Tres residents van explicar a Amnistia Internacional que, abans de l'atac, les forces ucraïneses havien estat utilitzant un edifici a l'altre costat del carrer, davant de l'edifici bombardejat, i que hi havia dos camions militars estacionats davant d'una altra casa que va resultar danyada quan va impactar el míssil. L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va trobar indicis de presència militar dins i fora de l'edifici, inclosos sacs de sorra i proteccions de plàstic negre que cobrien les finestres, així com equips nous de primers auxilis per a traumatismes de fabricació nord-americana.

“No tenim veu en el que fa l'exèrcit, però en paguem el preu”, va dir a Amnistia Internacional una persona la casa de la qual també havia estat danyada en l'atac.

Bases militars en hospitals

L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va veure a forces ucraïneses que utilitzaven hospitals com a bases militars de facto en cinc llocs. En dues ciutats, desenes de soldades descansaven, passaven el temps i feien els seus menjars en hospitals. En una altra ciutat, els soldats disparaven des de les proximitats de l'hospital.

El 28 d'abril, un atac aeri rus va ferir dues persones que treballaven en un laboratori mèdic en un suburbi de Khàrkiv després que les forces ucraïneses haguessin establert una base en les instal·lacions.

L'ús d'hospitals amb finalitats militars és una violació clara del dret internacional humanitari.

Bases militars en escoles

L'exèrcit ucraïnès ha establert bases de manera habitual en escoles de ciutats i pobles de la zona del Donbàs i de Mykolaiv. Les escoles estan temporalment tancades per a l'alumnat des que va començar el conflicte, però en la majoria dels casos els edificis estaven prop de barris habitats per civils.

En 22 de les 29 escoles que va visitar, l'equip de recerca d'Amnistia Internacional va trobar soldades utilitzanr les instal·lacions o indicis d'activitat militar actual o passada, inclosa la presència d'abillaments militars, municions descartades, paquets de racions de l'exèrcit i vehicles militars.

Les forces russes van atacar moltes de les escoles utilitzades per les forces ucraïneses. En almenys tres ciutats, després del bombardeig rus de les escoles, els soldats ucraïnesos es van traslladar a altres escoles de les proximitats, sotmetent als barris circumdants al risc de patir atacs similars.

En una ciutat a l'est d'Odessa, Amnistia Internacional va veure que els soldats ucraïnesos utilitzaven habitualment zones civils per a allotjar-se i com a àrees de maniobres, fins i tot emplaçant vehicles blindats sota els arbres en barris estricresidencials i usant dues escoles situades en zones residencials densament poblades. Els atacs russos prop d'escoles han causat la mort i ferides a diverses persones civils entre abril i finals de juny; el 28 de juny van morir una nena i una anciana en un atac amb coets contra la seva casa.

A Bajmut, les forces ucraïneses usaven un edifici universitari com a base quan el va aconseguir un atac rus el 21 de maig i, segons informes, va causar la mort de set soldats. La universitat és confrontant amb un edifici d'habitatges de gran altura que va resultar danyat en l'atac juntament amb altres habitatges civils situats a uns 50 metres. L'equip de recerca d'Amnistia Internacional va trobar les restes d'un vehicle militar al pati de l'edifici universitari bombardejat.

El dret internacional humanitari no prohibeix expressament a les parts en un conflicte establir bases en escoles durant els períodes vacacionals. No obstant això, les forces armades tenen l'obligació d'evitar utilitzar escoles que estiguin prop de cases o edificis d'apartaments plens de civils, posant les seves vides en perill, tret que hi hagi una necessitat militar imperiosa. Si ho fan, han d'advertir la població civil i, en cas necessari, ajudar-la a evacuar. Aparentment, això no va passar en els casos que ha examinat Amnistia Internacional.

Els conflictes armats incideixen de forma molt negativa en el dret a l'educació de la infància, i l'ús militar de les escoles pot causar una destrucció que privi encara més als nens i nenes d'aquest dret una vegada finalitzada la guerra. Ucraïna és un dels 114 països que han donat suport a la Declaració sobre Escoles Segures, acord per a protegir l'educació en els conflictes armats que permet a les parts fer ús d'escoles abandonades o evacuades únicament quan no hi hagi una alternativa viable.

Atacs indiscriminats de les forces russes

Molts dels atacs russos que Amnistia Internacional ha documentat en els últims mesos van ser duts a terme amb armes inherentment indiscriminades, incloses municions de dispersió, prohibides internacionalment, o amb altres armes explosives amb efectes en una superfície àmplia. En altres es va recórrer a armes guiades amb diversos graus de precisió; en alguns casos, les armes eren prou precises per a dirigir-se a objectius específics.

La pràctica de l'exèrcit ucraïnès d'emplaçar objectius militars dins de zones poblades no justifica de cap manera els atacs indiscriminats russos. Totes les parts en un conflicte han de distingir en tot moment entre objectius militars i béns de caràcter civil, i adoptar totes les precaucions possibles, fins i tot en l'elecció d'armes, per a reduir al mínim el mal a civils. Els atacs indiscriminats que causen la mort o ferides a civils o danyen béns de caràcter civil són crims de guerra.

“El govern ucraïnès ha d'assegurar-se immediatament que emplaça les seves forces lluny de zones poblades o evacuar la població civil de les zones on opera l'exèrcit. Les forces armades mai no han d'utilitzar hospitals per combatre en una guerra i només han d'utilitzar escoles o habitatges civils com a últim recurs, quan no hi hagi alternatives viables”, conclou Agnès Callamard.

El 29 de juliol de 2022 Amnistia Internacional es va posar en contacte amb el Ministeri de Defensa ucraïnès per a comunicar-li les conclusions d'aquesta recerca. En el moment de la publicació d'aquest comunicat, encara no ha rebut resposta.>