Les persones grans d'Ucraïna s'han vist afectades de manera desproporcionada per la mort i les lesions sofertes durant la invasió russa; a més, no poden accedir a un habitatge en igualtat de condicions que les altres després d'haver estat desplaçades, ha afirmat avui Amnistia Internacional en un nou informe.
L'informe ‘I used to have a home’: Older people’s experience of war, displacement, and access to housing in Ukraine documenta com la gent gran es queda sovint en zones afectades pel conflicte o no poden fugir-ne, la qual cosa els exposa a condicions de vida perilloses en habitatges greument danyats. Gran part dels que fugen no poden pagar un lloguer, i milers han hagut de quedar-se en institucions públiques desbordades que no tenen prou personal per a proporcionar el nivell de cures necessari.
La invasió russa d'Ucraïna, que té un impacte devastador en civils de totes les edats, amenaça la integritat física de les persones més grans i ha expulsat milions de persones de casa seva. En darrera instància, la forma més oportuna de protegir els drets de la població civil d’edat avançada a Ucraïna és que Rússia posi fi a la seva guerra il·legítima.
"La devastadora invasió russa està tenint un impacte desproporcionat sobre la gent gran d'Ucraïna, molts dels quals romanen en zones que periòdicament es veuen exposades al perill dels incessants atacs terrestres i aeris", ha manifestat Laura Mills, investigadora sobre persones grans i persones amb discapacitat d'Amnistia Internacional.
"Sovint, les persones grans romanen en llars insegures o, quan poden fugir, acaben en refugis que no compten amb els recursos adequats per a satisfer les seves necessitats, especialment si tenen discapacitats. A partir d'aquí, corren el risc de ser internats en institucions públiques. Ara que s'endureix l'hivern, la comunitat internacional ha de prendre mesures urgents per reforçar el suport a aquest col·lectiu.”
El govern ucraïnès ha fet importants esforços per a evacuar les persones de les zones afectades pel conflicte, com l'anunci del juliol referent a l'evacuació obligatòria d'unes 200.000 persones de la regió de Donetsk.
No obstant això, el cost i la logística de garantir allotjament a les persones grans desplaçades per la guerra no han de ser responsabilitat exclusiva d'Ucraïna. Amnistia Internacional demana a altres països que facilitin l'evacuació de les persones grans a allotjaments accessibles a l'estranger sempre que sigui possible —prestant especial atenció a les persones majors amb discapacitat—.
Les organitzacions internacionals han de prendre més mesures per fer costat econòmicament a la gent gran: la gent gran s’ha de poder permetre el lloguer d'habitatges. En aquest sentit, les organitzacions internacionals, col·laborant juntament amb les autoritats ucraïneses, han de treballar per incloure la gent gran entre les persones que tenen prioritat per a ser col·locades en allotjaments de nova construcció.
Riscos desproporcionats
A Ucraïna, les persones més grans de 60 anys representen gairebé una quarta part de la població. Les persones de més edat són desproporcionadament vulnerables als atacs: segons l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH), que recapta dades sobre víctimes civils a Ucraïna, les persones majors de 60 anys representen el 34% de la població civil que ha mort violentament des de febrer fins a setembre de 2022 en casos en els quals es va registrar l'edat.
Les persones majors, que tenen amb més freqüència problemes de salut, corren també un risc més alt en les zones ocupades, on les forces russes han restringit severament l'accés a l'ajuda humanitària, en flagrant violació del dret internacional.
La Svitlana, de 64 anys, que era en un poble ocupat per Rússia prop de Khàrkiv, va dir que el seu germà de 61 anys va tenir un ictus l'abril de 2022. Va ser hospitalitzat, però l'hospital no tenia electricitat ni aigua corrent. Li van donar d'alta l'endemà.
“No podien fer res, no podien fer electrocardiogrames, no podien fer electroencefalogrames, no tenien medicaments”, va dir Svitlana. Menys d'una setmana després, el seu germà va morir per un segon ictus, segons el certificat de defunció a què va tenir accés Amnistia Internacional.
Desplaçament i augment de la institucionalització
Molta gent gran desplaçada té dificultats per a trobar un allotjament adequat. Expulsats del mercat privat pels preus cada vegada més alts del lloguer i unes pensions molt per sota dels nivells de subsistència, molts d’ells corren un risc més alt de perdre per complet l'accés a un habitatge.
Nina Silakova, de 73 anys, que va ser desplaçada de la regió de Lugansk, va ser desallotjada dues vegades d'un apartament de lloguer: una a l'agost, després de patir un atac al cor, quan la propietària va témer haver de cuidar-la, i de nou a l'octubre. A la Nina li preocupava no poder trobar un tercer apartament. “No hi ha llocs per aquest preu a la ciutat perquè hi ha moltes [persones desplaçades] [...] No sé on anar [...] I si surto al carrer i li pregunto a la gent? La gent es limitarà a passar de llarg creient que soc una àvia malalta.”
Amnistia Internacional va descobrir que els centres d’acolliment eren moltes vegades físicament inaccessibles per a les persones de més edat amb discapacitat i que no tenien prou personal per a atendre-les. En conseqüència, les persones més grans amb discapacitat sovint no tenien més remei que viure en una institució pública. Segons declaracions del Ministeri de Política Social d'Ucraïna, només entre febrer i juliol de 2022, almenys 4.000 persones d'edat avançada vivien en institucions públiques després de perdre casa seva durant el conflicte.
Olha Volkova, que dirigeix un centre d’acollida per a gent gran amb discapacitat desplaçada a Dnipró, va dir: “Gairebé el 60% de la gent [és enviada a institucions]. No poden permetre’s llogar un habitatge, pagar els subministraments, menjar. Així que hem d'enviar-les a residències per a gent gran.”
Amnistia Internacional va visitar set institucions per a persones grans i persones amb discapacitat a Ucraïna i va observar que aquests centres no podien proporcionar el nivell de cures necessari —sobretot per a persones grans amb mobilitat limitada— en part perquè no tenen personal suficient per a atendre-les. Entitats d'observació ucraïneses independents van informar que aquestes condicions eren habituals abans de la invasió, la qual només ha exacerbat l'escassetat de personal.
“Només em donen la volta una vegada quan em canvien el bolquer al matí, una vegada quan em canvien el bolquer a la nit [...] Estem abandonats aquí”, va dir Liudmyla, de 76 anys, que viu en una institució a la regió de Khàrkiv.
“En una residència d'ancians no hi ha bàsicament rehabilitació”, va dir Olha Volkova. “La persona es tomba allà fins que mor.”
Mentre la guerra de Rússia contra Ucraïna continua, la infraestructura civil i els serveis estan sotmesos a una intensa pressió. No obstant això, el govern ucraïnès ha de fer tot el possible per garantir que les entitats d'observació puguin accedir a institucions públiques i que les persones majors que viuen en elles estan entre les que tenen prioritat per a rebre un habitatge alternatiu quan se’n disposi.
Habitatges perillosos
Algunes persones grans han decidit quedar-se enrere, a casa seva. Unes altres van dir a Amnistia Internacional que no podien fugir perquè la informació sobre evacuacions era menys accessible per a elles.
Liudmyla Zhernosek, de 61 anys, viu a Txerníhiv amb el seu marit, de 66 anys, que va amb cadira de rodes. Va explicar: “Veia cada dia persones més joves caminant amb motxilles al costat del meu edifici. No me’n vaig assabentar fins més tard, per altres persones de l'escala, que anaven al centre de la ciutat, que hi havia evacuacions des d'allà. Però es triga 40 minuts a peu, jo no podia arribar-hi amb el meu marit. Ningú ens va informar de les evacuacions, sempre me n’assabentava després.”
Amnistia Internacional també ha documentat casos de persones grans que viuen en cases sense electricitat, gas o aigua corrent. Les finestres o teulades danyades durant el conflicte ja no proporcionen protecció de la pluja, la neu o el fred.
Quan Amnistia Internacional va entrevistar Hanna Selivon, de 76 anys, a Txerníhiv, només tenia sostre el bany, on persones voluntàries havien posat un matalàs en la banyera perquè pogués dormir.
Hanna va explicar: “Tothom al nostre carrer va marxar. Només quedem jo i dues dones grans [...] Una tenia una discapacitat. Simplement no teníem on anar. Jo m'amagava en un forat en el soterrani [...] El 29 de març van caure moltes bombes i quan vaig sortir [del soterrani] vaig veure només que volaven flames [...] que [la meva casa] s'estava cremant. Les meves cames no es movien.”
Amnistia Internacional demana als governs i a les organitzacions internacionals que augmentin l'ajuda a la gent gran d’Ucraïna facilitant la seva evacuació voluntària a l'estranger, garantint que tenen prioritat per rebre ajuda efectiva i donant suport a la creació d'allotjaments físicament accessibles per als que tenen alguna discapacitat.
“Ara que han arribat els gèlids mesos de l'hivern, la gent gran ha de ser evacuada a centres d’acollida accessibles, i ha de donar-se prioritat a la reparació de les seves cases”, va concloure Laura Mills.
Metodologia
Amnistia Internacional va entrevistar 226 persones per a aquest informe, incloent-hi visites personals a set institucions estatals. La investigació es va dur a terme entre el març i l’octubre de 2022, i va incloure un viatge de quatre setmanes a Ucraïna durant els mesos de juny i juliol de 2022.
Rendició de comptes per crims de guerra
Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari comesos durant la guerra d'agressió de Rússia a Ucraïna. Trobareu tota la documentació produïda per Amnistia Internacional aquí.
Amnistia Internacional ha demanat en repetides ocasions que els membres de les forces i funcionaris russos responsables de l'agressió contra Ucraïna i de violacions del dret internacional rendeixin comptes, i ha acollit amb satisfacció la investigació en curs de la Cort Penal Internacional a Ucraïna. La rendició de comptes exhaustiva a Ucraïna requerirà els esforços concertats de l'ONU i els seus òrgans, així com iniciatives a escala nacional en virtut del principi de jurisdicció universal.