Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Tractat històric per contribuir a la justícia per a les víctimes de genocidi

© Zaid al-Obeidi/AFP via Getty Images

En resposta a l'acord aconseguit sobre un tractat de cooperació judicial internacional en casos de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra després de les negociacions entre els Estats en una conferència celebrada a Eslovènia, Fisseha Tekle, assessor jurídic sobre Justícia Internacional en Amnistia Internacional, ha declarat:

“L'aprovació d'aquesta nova convenció de cooperació internacional és un pas històric per garantir justícia a les víctimes de crims de dret internacional. En un món on es cometen atrocitats cada vegada més evidents, i on sovint es deixa sense possibilitat de rescabalament a quantitats enormes de víctimes, la convenció obre més vies per a la justícia”.

“S'han ampliat les normes sobre el reconeixement, el paper i els drets de les víctimes; s'ha posat més èmfasi en l'obligació de proporcionar en tot moment un tracte just a les persones acusades; s'han declarat il·legals la majoria de les prescripcions d'aquests crims i s'ha millorat el llenguatge sobre gènere. És important que l'obligació primordial dels Estats de processar o extradir a les persones sospitoses d'haver perpetrat crims de dret internacional s'hagi consagrat i ampliat per a incloure uns certs crims perpetrats en conflictes armats no internacionals.

No obstant això, resulta molt preocupant que hagin donat fruits els esforços d'última hora d'uns pocs Estats per a aconseguir una exempció i garantir que la recerca i el processament de presumptes perpetradors presents en el seu territori tingui caràcter discrecional, quan hauria de ser una obligació universal. No obstant això, la determinació de la majoria dels Estats implicats en les negociacions de reduir al màxim els “santuaris” per a responsables de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra, i de realitzar el dret de les víctimes a una reparació, va garantir que aquesta exempció fora limitada.

Els principis bàsics del tractat es van conservar, i això hauria de reduir significativament la impunitat dels perpetradors. En conjunt, s'ha aprofitat una oportunitat històrica per a reforçar la cooperació jurídica internacional, i ara instem els Estats que signin el tractat sense demora i el ratifiquin sense reserves.”
Informació complementària

La nova Convenció de Cooperació Internacional en la Recerca i l'Enjudiciament del Crim de Genocidi, els Crims de Lesa Humanitat i els Crims de Guerra (Convenció de Ljubljana-la Haia), a vegades denominada Tractat d'Assistència Judicial Recíproca, estableix les obligacions dels Estats sobre cooperació judicial i extradició en la recerca de crims de dret internacional. La Convenció va ser aprovada avui per consens després de dues setmanes de negociacions a Ljubljana, en les quals van participar delegacions de més de 70 Estats, organitzacions internacionals i societat civil.

El tractat cobreix un buit existent en el dret i la justícia internacional en aclarir i consolidar el deure i l'obligació dels Estats de prestar-se assistència mútua en casos de crims de dret internacional. Proporciona eines per a lluitar contra la impunitat dels crims i reforça el paper dels sistemes judicials nacionals en aquests casos.>